L’abocador de Bufalvent registra el rècord de mínima aportació de deixalles en tres dècades

L’abocador de Bufalvent va registrar l’any passat el nivell més baix d’aportació de residus en tres dècades. Una dada a la baixa que, en aquest cas, té connotacions clarament positives, ja que significa que es genera una menor quantitat de deixalles considerada directament rebuig (és a dir, que no entra als circuits de reciclatge) i, com a conseqüència, menys ocupació de l’espai de dipòsit i més marge de temps perquè aquest continuï actiu.

El Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, que és el que gestiona les instal·lacions de Bufalvent (ubicat a Manresa), té un registre del dipòsit amb dades equiparables des del 1995. I l’evolució és prou eloqüent. El 2023 s’ha tancat amb un total de 44.615 tones que han anat a parar a l’abocador (una mitjana de 122 tones diàries). Són deixalles provinents d’un total de 35 municipis, els que s’aglutinen sota el paraigua del consorci, els 30 del Bages i 5 del Moianès (els que fins al 2015 havien format part del Bages).

D’entrada, aquesta xifra suposa una reducció de gairebé 1.500 tones respecte de l’any anterior (el 3% menys) i un salt a la baixa de més de 5.000 respecte de fa dos anys (el 10% menys). Però és especialment significativa la dada d’aquest últim any si es veu en el context del que portem de segle.

No en va, l’any 2000 va ser, precisament, el que va registrar el nivell màxim d’entrada de residus a l’abocador d’aquestes gairebé tres dècades de xifres equiparables. Parlem en aquell moment de 74.632 tones, 30.000 més que en aquest 2023 que acabem de deixar enrere. Per tant, en la panoràmica de 23 anys s’ha aconseguit reduir l’aportació de deixalles al dipòsit de Bufalvent el 40%. Durant cinc anys consecutius (del 1998 al 2002), coincidint amb una etapa de creixement de població a final del segle passat i principi de l’actual, els nivells d’abocament del conjunt dels 35 municipis va estar per damunt d’aquestes 70.000 tones. Durant els cinc anys posteriors es va situar per damunt de les 60.000 (fins al 2007), i no va ser fins fa poc més d’una dècada (2012) que es va poder superar a la baixa el llindar de les 50.000.

És simptomàtic que, amb l’excepció només de petites oscil·lacions a l’alça en algun any molt puntual, l’evolució d’aquesta aportació de deixalles a l’abocador del Bages mostra una tendència progressiva clarament a la baixa des d’aquell punt màxim de l’any 2000, malgrat que aquest període ha coincidit amb anys de, majoritàriament, creixement poblacional als municipis que hi porten els seus residus. L’any 2000 eren 153.000 habitants, i ara en són (comptant també els 35 municipis) uns 190.000.

Fonts del Consorci atribueixen aquesta notable reducció a la conscienciació sobre la importància de separar correctament els residus i la implantació progressiva als diferents municipis de nous models de recollida, que han facilitat que vagi augmentant l’índex de recollida selectiva (els residus que es recullen separadament i es poden valoritzar o reciclar, com envasos, paper, vidre i orgànica) i que vagi disminuint, com es deia, la quantitat que arriba a l’abocador.

Un dipòsit -on arriba la fracció resta, es compacta i s’enterra- que és un dels eixos principals de l’anomenat Parc Ambiental. Aquest complex el complementen com a instal·lacions de gestió de residus la planta de compostatge (on es rep la fracció orgànica i es transforma en compost), i la planta de transferència de vidre i envasos: on es preparen aquests materials per traslladar-los a plantes de recuperació.

El dipòsit controlat de residus que s'utilitza actualment a l'abocador de Bufalvent de Manresa es va obrir l'any 1999 i, des d'aleshores, s'ha anat treballant per zones, s'ha omplert un espai i s'ha clausurat quan ja era ple i se n'ha obert un altre. L’antic havia funcionat des del 1985.

L’any 2020 es calculava que en aquell moment l'abocador de Bufalvent podia tenir uns 15 anys de vida, tenint en compte la capacitat total calculada i la quantitat que s’hi abocava en aquell moment (llavors eren gairebé 50.000 tones, gairebé el 12% més que aquest 2023). Alhora, es posava ja de manifest que una aposta de tota la comarca pel reciclatge li podia allargar la vida encara 30 anys més, fins a un total de 45.

Subscriu-te per seguir llegint