Regió7

Regió7

Municipis grans han d’acabar de fer el pas cap als nous models de recollida

El 2025 és l’horitzó que hi ha marcat per poder complir amb l’exigència de la UE de reciclar com a mínim el 55% de la brossa

Sistema de recollida de residus porta a porta per als comerços de Manresa ARXIU/MIREIA ARSO

La implantació de nous sistemes de recollida que s’han anat introduint en els darrers anys a gran part dels municipis que formen part del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus és el factor que ha tingut una incidència més directa en la notable reducció de la quantitat de deixalles que acaben tenint el destí final a l’abocador. Però encara cal un salt definitiu per complir a nivell global amb les exigències europees en aquesta matèria. Bàsicament, el que resta és que els municipis que encara funcionen amb el model ordinari instaurat fa anys (illes de contenidors, que ja iniciaven el camí del reciclatge) s’incorporin al canvi amb aquests mètodes que volen forçar molt més el ciutadà a separar els seus residus i a fer-ho adequadament.

De fet, Manresa ja està en aquest camí per fer-ho realitat aquest mateix any. I amb l’horitzó màxim del 2025 ja ho han anunciat municipis grans i mitjans que encara tenen el sistema convencional com Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de Castellet, Moià, Sant Salvador de Guardiola o Castellbell i el Vilar. Bàsicament, la tria és entre dues opcions (alguns dels que ho tenen pendent ja l’han concretada) que han arrelat entre els que ja s’hi han posat: recollida porta a porta o contenidors amb accés restringit mitjançant targetes personalitzades.

L’objectiu és, com es deia, poder assolir les exigències europees en aquest àmbit, que passen perquè al 2025 el 55% dels residus generats tinguin sortida per la via del reciclatge. Dit d’una altra manera, que menys del 45% del total acabi en abocadors.

Amb dades del 2022, el Bages encara tindria aquests deures per fer, pendent sobretot que facin el pas aquestes poblacions gran que encara no l’han fet. Tanmateix, no s’hi està lluny, ja que parlem d’un índex a l’entorn del 50%, en el qual també es troben l’Anoia i l’Alt Urgell.

El Berguedà, el Solsonès i el Moianès són la cara de la moneda, ja que estan al capdamunt del rànquing de comarques més recicladores, amb uns percentatges que no només superen de molt la mitjana catalana (que és a l’entorn del 45%), sinó que, més important encara, també estan clarament per sobre d’aquest objectiu de reciclatge del 55% fixat per la UE per al 2025. Amb les xifres del 2022 (les del 2023 encara s’estan tancant) Berguedà i Solsonès eren la tercera i quarta demarcació que més reciclaven, amb uns percentatges del 67% i el 62%, respectivament, només superades per la Conca de Barberà i Osona, mentre el Moianès era al sisè lloc, amb el 61,13%.

Les xifres del reciclatge (Dades 2022) EQUIP D'INFOGRAFIA

En l’extrem oposat, a la creu de la moneda, la Cerdanya és, de llarg, la comarca de tot Catalunya amb els pitjors nivells de separació, lluny de qualsevol índex de referència. I és que, segons les dades del 2022, recicla tot just poc més d’una quarta part de les deixalles que genera (el 27,13%). Dit d’una altra manera, gairebé tres de cada quatre quilos de residus que en surten van a l’abocador.

Com es deia a l’inici, en el cas dels municipis que formen part del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus el camí per fer aquest salt passa bàsicament per dos models. Santpedor ja fa anys que va ser pioner en el porta a porta, i l’han seguit anys després municipis com Artés, Navàs o, més recentment, Avinyó o Cardona.

Pel que fa al sistema de contenidors amb accés restringit i mitjançant targetes magnètiques, va ser una iniciativa del mateix Consorci, que va començar amb una prova pilot del model de recollida selectiva que es va testar entre el 2019 i el 2021 a Balsareny i Rajadell, i als nuclis de La Rosaleda i Torroella de Baix, a Sant Fruitós. Superada aquesta prova, Sallent va ser el primer municipi que va decidir afer-s’hi, i posteriorment ho van anar fent poblacions com El Pont de Vilomara i Rocafort i Fonollosa, i és també el model amb què treballa Manresa de cara a posar-lo en marxa aquesta primavera.

Pressionar amb el preu de la taxa

Aprofitant el control que permet aquest sistema, Fonollosa i Sallent ja han anunciat un pas més en la gestió del cost del servei de recollia de deixalles. En concret, l’aplicació del que s’ha anomenat taxa justa. És a dir, l’establiment d’un rebut variable, més econòmic per als que reciclin correctament i més costós per als que generin més deixalla que passa a ser directament rebuig (que acabarà a l’abocador). En el cas de Fonollosa, s’han establert uns barems basant-se en les dades de l’experiència d’aquest temps de funcionament i s’han definit tres estadis diferents. El primer inclou aquelles persones que tinguin 30 o més dies d’obertura del contenidor d’orgànica a l’any i 6 o més dies del de resta, que no pagaran cap quota addicional i només aportaran la part fixa, és a dir, 125,93 euros anuals. En un segon estadi, hi hauria aquells que participen en el sistema, però no ho fan prou bé, que tindran un recàrrec de 30 euros l’any, que se sumarà a la quota fixa. Aquí hi entren les persones que obren el contenidor d’orgànica entre 5 i 29 dies i entre 1 i 5 dies el de la resta.

Finalment, les persones que no participen del sistema de recollida de residus, és a dir, que tenen una obertura de 4 o menys en l’orgànica i cap en el de la resta, tindran un recàrrec de 50 euros l’any. Aquí també s’hi inclouen tots els usuaris del municipi que ni tan sols han recollit la targeta.  

Compartir l'article

stats