La Generalitat tindrà a la primavera l'estudi que ha de dir si el tramvia del Bages és viable

La Generalitat disposarà aquesta primavera dels resultats de l’estudi que ha de definir la viabilitat o no de construir una xarxa de tramvia al Bages. I, si és viable, amb quin format i quin tipus de servei es planteja. És el termini que, preguntat per Regió7, ha donat el departament de Territori per concloure l’estudi que va adjudicar fa més d’un any, i del qual depèn el futur d’una idea que té els seus antecedents 15 anys enrere.

L’adjudicació de l’estudi el va fer efectiu el Govern el novembre del 2022 a través de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Un paquet que també incloïa la possible línia del Pirineu, a més de la de les Terres de l’Ebre i la Costa Brava. Aquests informes determinaran les potencialitats de les xarxes tramviàries per tal d’incloure-les, si és procedent, en els diferents planejaments territorials.

En el cas del tren-tramvia del Bages, tal com ha anat explicant Regió7, ja existeix un estudi informatiu sotmès a informació pública l’any 2009. Per tant, el que ara s’està acabant de tancar és l’anàlisi per adaptar-lo i desenvolupar-lo amb el màxim grau de detall possible. Segons va concretar la Generalitat en el moment de l’adjudicació, es pretenia analitzar els dos ramals des de Manresa: un cap a Súria i l’altre cap a Sallent, que actualment s’utilitzen exclusivament per al transport de mercaderies, contemplant, en el segon cas, que en una segona fase pugui tenir continuïtat fins a Berga.

Així mateix, es preveia incloure la connexió de Manresa amb el Nou Congost i Sant Joan de Vilatorrada. La longitud aproximada serà d’uns 38 km preveient els següents trams: Sistema urbà Manresa-Sant Joan de Vilatorrada; ramal fins a Súria i ramal fins a Sallent i Berga. L’adjudicació es va fer per un import de 54.700 euros a Ayesa Enginyeria i Serveis. En tots els casos es realitzarà una estimació del cost d’execució del projecte i una anàlisi de la demanda

En el cas del tren del Pirineu tindria una longitud aproximada de 57 km i s’analitza el traçat de connexió entre Andorra, la Seu d’Urgell i Alp, amb l’objectiu d’establir una connexió ferroviària a l’interior de l’Alt Pirineu i, alhora, establir un nou servei ferroviari entre Barcelona, la Seu d’Urgell i Andorra, convertint l’estació d’Alp en una ròtula ferroviària amb connexió amb Puigcerdà i Tolosa.

El tram català, a banda d’enllaçar la Seu d’Urgell amb Andorra, transcorreria per la vall del Segre fins a Alp, connectant la línia ja existent i permetent, així, l’enllaç tant amb Ripoll, Vic i Barcelona com amb França. Per a una bona connexió amb Barcelona caldrà, d’una banda, garantir el desdoblament previst de la línia R3 entre Montcada i Vic i, de l'altra, renovar el tram Ripoll-Alp amb nous punts d'encreuament. El traçat preveurà dos trams: la Seu d’Urgell-Andorra; i la Seu d’Urgell-Alp.

El Govern destacava en el moment de l’adjudicació que l’impuls d’aquests informes respon a la voluntat de configurar la mobilitat futura del país tenint en compte nous centres d’activitat que necessitaran la configuració de transports amb una visió diferent de la visió tradicional que considera, principalment, la radialitat vers la gran regió metropolitana. En tots els casos, es realitzarà una estimació del cost d’execució del projecte, la proposta d’explotació del servei i una anàlisi de la demanda potencial d’usuaris del servei.

Subscriu-te per seguir llegint