La constructora dels blocs incendiats de València va fer diverses promocions al Bages

La gran firma immobiliària FBEX va projectar i construir edificis a diversos municipis de la Catalunya central com Manresa, Santpedor o Igualada abans de fer fallida i presentar concurs de creditors amb un deute de 640 milions d’euros

Aquest és el bloc que la constructora dels blocs incendiats de València va fer a Manresa

Oscar Bayona

Agències

La mateixa firma immobiliària que va construir l’edifici que va cremar a València aquest dijous, FBEX, va projectar i construir pisos a diversos municipis de la Catalunya central com Manresa, Santpedor o Igualada. 

FBEX era un dels grans gegants immobiliaris que va acabar en fallida després de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2010. Per posar en perspectiva la magnitud de FBEX, el 2008 van facturar 553 milions d’euros i el 2010 va presentar concurs de creditors amb més de 640 milions d’euros de deute

Pel que fa a la capital del Bages, FBEX va projectar i construir un edifici de 76 pisos al carrer Miquel Martí i Pol l’any 2011. Són les entrades 5,7, 9, 11, 13-15 i 17-19. De moment, els veïns de la finca no han estat informats que s’hagi de fer cap revisió després de veure la catàstrofe de València i com els materials de construcció van ajudar a la propagació del foc. 

Sembla que els edificis promoguts a Manresa no van fer-se amb la tècnica coneguda com alucobond, un conglomerat de poliuretà que suposadament va fer-se servir a la façana de l’edifici incendiat de València. Aquesta tècnica es feia servir com una solució constructiva molt lleugera que permetia abaratir molt els costos a l’hora de fer els edificis durant els anys del «boom» immobiliari. 

Un dels veïns d’aquest edifici, Kevin, explica a Regió7 que viu allà des de fa un parell d’anys i que hi va anar perquè «els pisos estaven molt barats». Tot i que, personalment, no tenia constància que casa seva estava feta per la mateixa immobiliària que l’edifici cremat de València, explica que hi ha aspectes del pis que no estaven ben acabats del tot com el sistema de calefacció i aire condicionat. No obstant això, recalca que mai ha notat cap problema «realment preocupant». 

Aquesta empresa immobiliària estava força arrelada al territori en aquella època. De fet, FBEX va guanyar el premi al millor estand de la fira ExpoBages en l’edició del 2007. 

A Igualada va projectar una ambiciosa promoció de 42 pisos, 8 oficines, un aparcament de tres plantes subterrànies i 130 places i locals comercials al solar entre la plaça Cal Font i el carrer del Clos. Però tots aquests edificis, que havien de ser de luxe, no es van arribar a construir mai perquè l’empresa va fer fallida i els terrenys van passar a mans d’Aliseda, la immobiliària del Banco Popular. 

A Santpedor també hi ha habitatges promoguts per FDEX a la ronda Sant Pere. A part de pisos també van fer-se habitatges unifamiliars de 76 a 120 metres quadrats equipades amb les últimes tecnologies de domòtica. 

Catalunya prepara un grup de treball per avaluar immobles i prevenir incendis

 La Generalitat ha decidit crear un grup per avaluar si a Catalunya hi ha construccions amb les mateixes característiques que l’edifici de catorze plantes que es va encendre per complet en poc més d’una hora a la ciutat de València 

Aquest incendi i a sequera que impera a Catalunya ha obligat a la Generalitat a plantejar la constitució d’un grup de treball per a avaluar si existeixen edificis a Catalunya que hagin usat el poliuretà com a aïllant, la qual cosa podria haver causat la ràpida expansió del foc en l’immoble incendiat a València.

Fonts de la Conselleria de Territori han explicat a Efe que en aquest grup de treball participaran col·legis professionals com el d’Arquitectes o el d’Arquitectes Tècnics de l’Edificació, en una preocupació per inspeccionar que ha va avançar ahir El Confidencial.

Més enllà de les valoracions d’aquest grup d’experts, el Govern vol rebre les aportacions i coneixement d’altres organismes i, sobretot, locals, ja que, segons apunten des de la conselleria, «la matèria de disciplina urbanística és competència municipal».

La Generalitat no té constància que existeixi algun immoble a Catalunya que hagi usat el poliuretà com a aïllant i assenyala que des de 2006 «el codi tècnic obliga a comunicar tant l’inventari dels materials com la documentació dels projectes constructius als col·legis professionals», amb el que l’administració autonòmica no disposa de manera directa d’aquesta informació.

Sí ha constatat que en els aproximadament 18.200 immobles que gestiona del parc públic d’habitatge a Catalunya no s’ha usat aquest material, segons han precisat a Efe les mateixes fonts.

L’incendi de València s’ha cobrat la vida de deu persones i el seu origen segueix per determinar, si bé han sorgit especulacions sobre els motius pels quals el foc es va propagar tan ràpidament per l’edifici que, segons els tècnics, complia amb la normativa vigent en 2008, any de la seva construcció.

En concret, la presència o no de poliuretà com a aïllant i el revestiment en forma de ‘façana ventilada’ han pogut contribuir, segons diversos experts, a la rapidesa amb la qual va cremar tot l’edifici.

L’Associació de la Indústria del Poliuretà Rígid (IPUR) ha assegurat que aquest material no és present «ni com a farciment del revestiment exterior, ni com a material aïllant en la cambra d’aire».

Subscriu-te per seguir llegint