UP qüestiona que ICL pugui fer ús del 80% de l'aigua de la depuradora de Manresa: "La societat necessita aquesta aigua"

ICL, l'empresa israeliana que gestiona les mines de Súria i Sallent, al Bages, té concessions de l'ACA per agafar aigua dels rius Llobregat i Cardener. La companyia utilitza aquesta aigua per a la producció de potassa i sal, que després exporta arreu del món. L'any 2021, l'ACA els va atorgar una nova concessió per utilitzar fins al 80% de l'aigua que surt de la depuradora de Manresa. De moment encara no s'ha construït la canonada que haurà de transportar aquesta aigua fins a Súria, però Unió de Pagesos qüestiona que es construeixi en l'actual context de canvi climàtic i amb sequeres cada cop més llargues i persistents. "La societat necessita aquesta aigua. No ens ho podem permetre", subratlla Josep Bover, d'UP.

ICL no concreta l'aigua que gasta ni tampoc ho fa l'Agència Catalana de l'Aigua. Segons l'ACA, aquesta dada està "en tràmit d'audiència" i encara no es pot concretar. Tot i això, l'ACA confirma que actualment ICL té cinc concessions per agafar aigua del riu, pous i depuradores de la zona. L'última concessió és del 2021 i, segons Unió de Pagesos, permetrà a ICL l'ús de fins al 80% de l'aigua que surt de la depuradora de Manresa i va a parar al riu.

De la mina de Súria, ICL extreu cada any 600.000 tones de potassa. L'activitat genera un residu que s'acumula en forma de muntanya i que ICL vol dissoldre amb aigua per enviar la salmorra al mar.

Per fer-ho, la companyia preveu construir una canonada que bombarà l'aigua de la depuradora fins a la mina. Fonts d'ICL han concretat que la concessió no serà efectiva fins l'any 2027 -que es quan es preveu que estigui acabada la canonada- i l'aigua servirà per diluir els runams salins que s'acumulen al Bages. D'aquesta manera, assegura l'empresa, es complirà amb el Pla Urbanístic que dictamina deixar d'abocar residus. El cost de les obres les assumirà ICL, tot i que l'ACA n'avança una part sense que l'empresa els hagi de retornar amb interessos.

Per Unió de Pagesos, l'aigua que ICL captarà de la depuradora de Manresa és "una barbaritat". "Equival a 10 piscines olímpiques al dia que es faran servir per transformar aquesta aigua en salmorra. I tot això ho farà una sola activitat privada", lamenta Josep Bover, del sindicat.

L'ACA subratlla que, en cas de sequera com l'actual, aquesta aigua no es podrà utilitzar, però UP ho posa en dubte i qüestiona que es projecti una obra d'aquesta magnitud en l'actual context de canvi climàtic i amb períodes de sequera cada cop més llargs i intensos. "La societat n'ha de ser conscient, no ens ho podem permetre perquè aquesta aigua i aquest recurs el necessitem", subratlla Bover. A més, planteja una pregunta: "Qui ho controlarà? Un cop estigui feta, si necessiten agafar l'aigua qui creu que no l'agafaran?", subratlla Bover, qui afegeix que UP no està en contra de la mineria, però sí "de malgastar" aquesta quantitat d'aigua.

El projecte per fer la canonada va lligat al col·lector de salmorres i ja està aprovat. Segons informa l'ACA, s'han rebut 17 al·legacions al projecte, que ara "s'estan valorant per determinar si es poden incorporar o desestimar".

De la seva banda, l'alcalde de Manresa i president d'Aigües de Manresa, Marc Aloy, justifica l'obra per la importància de l'empresa i "per assegurar el futur de la mineria". Però el catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, Narcís Prat, es mostra contundent amb aquesta afirmació: "Segurament si es tanqués la mina, es perdrien unes inversions, però només amb la millora de la qualitat de l'aigua i el fet que s'hauria de gastar menys diners per potabilitzar-la, ja es recuperaria una part d'aquests diners. Ara mateix tota la ciutadania està pagant la contaminació de l'aigua d'ICL".

Per Prat, l'obra de la canonada és una "bestiesa" des del punt de vista ambiental i de gestió sostenible de l'aigua. "És tot el contrari del que s'hauria de fer. Si traiem aigua al riu, l'aigua encara estarà més contaminada", subratlla. 

Pous i fonts salinitzades

La font de cal Filosa, a Callús (Bages), és entre 2 i 4 vegades més salada que l'aigua del mar. Es comprova amb un simple cop d'ull: els arbres de la zona estan tots morts, i quan la terra no està humida, la sal es pot veure fàcilment. A finals dels anys 90, en aquesta finca se'ls va morir part del ramat per beure aigua salada de la font. Des de llavors, asseguren els seus propietaris, la salinització de l’aigua ha anat a més. I assenyalen directament un responsable: ICL. "Sentim impotència total. Aquí ningú es fa responsable de res, tothom sap quin és el veritable problema d'aquí, però tanquen els ulls i miren enrere", subratlla Glòria Gener, propietària de la finca.

El cas de Cal Filosa no és únic. De fet, hi ha més de 30 propietaris de finques afectades per la salinització que han denunciat ICL.

Des d'Unió de Pagesos, Bover lamenta que l'activitat minera ha deixat moltes fonts i pous del Bages salinitzats, i que ara no es poden fer servir. En aquesta línia s'expressa Narcís Prat, qui afirma que és "una bestiesa" mantenir una indústria minera "que contamina tant" en un lloc com el riu Llobregat. "És incompatible una bona qualitat de l'aigua amb l'activitat minera de Súria i Sallent", subratlla.