Navàs batalla per un institut d’anades i vingudes, mentre s'allarga l'agonia sense un pressupost per substituir els barracons

Famílies de Navàs han protagonitzat aquests darrers dies un nou cicle de protestes vinculades amb l’oferta pública de secundària al municipi, que arrossega gairebé dues dècades de mancances encadenades que encara estan per resoldre. L’últim escull és l’eterna espera que denuncien mares, pares i alumnes per un edifici que no arriba ni se li veu un clar horitzó, i que està acabant amb la paciència de les famílies afectades.

Fa 12 anys que en aquesta població, de més de 6.000 habitants, la secundària pública obligatòria s’imparteix en barracons. De fet, en fa 13 que s’hi va iniciar l’ESO, però el primer curs ni tan sols es va fer en cargoleres sinó a les dependències de l’Aula de Música mentre no s’adequava l’espai. Al Navàs també hi ha l’opció de la concertada, a l’Escola Diocesana de Navàs (EDN) on s’ofereix ESO, Batxillerat i Cicles Formatius, però famílies del poble reivindiquen l’opció de la pública i en unes condicions òptimes que consideren que no hi ha. Han denunciat la situació amb protestes reiterades, i l’última ha estat l’acampada de tota una setmana al pati de l’espai provisional amb cargoleres, que iniciaven l’11 de març i que culminava divendres amb un tall de carretera, als accessos al poble per la C-16, que va causar un cert caos circulatori.

Un llarg periple d’estira-i-arronsa

L’acampada i el tall a la C-16 són, per ara, el colofó d’una llarga batalla de reivindicacions que ha fet passos endavant però que no ha culminat perquè encara no es disposa de l’edifici.

És un camí de vicissituds marcat per nombroses aturades, canvis de plans i girs de guió, que començava fa gairebé dues dècades amb les primeres protestes per demanar la implementació de l’oferta pública de secundària al poble. Era el 2006 quan, en el marc de l’ampliació de l’escola pública Sant Jordi, aleshores d’infantil i primària, l’Ajuntament va demanar a la Generalitat que planifiqués la construcció d’un institut als terrenys de l’antiga bòbila, propers al pavelló, a l’hora que mares i pares d’alumnes del centre constituïen la Plataforma pro Institut Públic a Navàs. La idea inicial era poder-ne disposar per al curs 2009-2010.

La Generalitat en va recollir el guant, però dos anys després encara no s’havia fet cap pas endavant i, enmig ja de les primeres protestes veïnals, el departament ajornava el futur institut fins al 2012 al·legant que les ràtios del moment no el justificaven. Es posava sobre la taula l’alternativa de municipalitzar l’ESO de l’EDN, mentre que la Comissió Pro Institut Públic de Navàs que s’havia creat amb representants de totes les parts implicades, proposava destinar part de l’escola de primària a aules de secundària, però cap de les dues opcions va prosperar.

El primer Institut Escola del Bages

A final del 2009 s’obria una nova via que plantejava la cessió provisional per part de l’Ajuntament d’un solar que s’acabava d’urbanitzar entre el passeig de Ramon Vall i la carretera de Berga (davant de l’estació d’autobusos, on s’hi ha acabat fent un supermercat) per poder-hi ubicar unes cargoleres mentre no es disposés dels terrenys de l’antiga bòbila, pendents de requalificar.

Tot indicava que aquesta opció prosperaria, i el 2010, el departament anunciava un acord amb l’Ajuntament per implementar en aquest solar el primer Institut Escola de la comarca. Seria provisional, en barracons, i per al curs 2011-2012, però quan ja semblava tot dat i beneït, el febrer del 2011, la Generalitat aturava el projecte al·legant motius econòmics.

Una tancada que dona fruits

La decisió de la Generalitat va ser un gerro d’aigua freda, però alhora, l’embrió per solucionar aquell primer conflicte. Arribaria arran de la tancada que aquella mateixa nit van fer mares i pares a la biblioteca i al gimnàs de l’escola, prèvia a la reunió que l’alcalde del moment, Josep Oliva, i l’aleshores consellera d’Educació, Irene Rigau, mantindrien al migdia, i de la qual en sortiria el compromís de la Generalitat (ara sí) de dotar Navàs d’un Institut Escola per al curs 2011-2012.

Segons l’acord, l’Ajuntament compensaria la falta de diners de la Generalitat posant un edifici públic al servei del futur institut durant dos anys, que és el temps de marge que es donava el departament per disposar de les cargoleres.

Es va optar per l’Aula de Música, on es va fer un curs sencer de classes i part del següent, fins que a la tardor del 2012 (un any abans del previst) es van poder estrenar els mòduls prefabricats que finalment es van ubicar en uns terrenys propers al complex esportiu de l’Eix i les piscines municipals, on encara són actualment.

Amb aquesta solució es tancava una primera etapa de reivindicacions i protestes que es reprendrien uns anys més tard per reivindicar l’edifici definitiu, que encara no hi ha. Mentrestant, l’Ajuntament assegura que ja ha fet els deures amb la cessió a la Generalitat dels terrenys on s’haurà de construir l’institut, i que finalment no coincideixen exactament amb els de l’antiga bòbila, sinó que és un solar municipal de 8.248 metres quadrats encara més propers al pavelló i delimitats pels carrers Pau Casals i Ali Bei.

Tot indica que finalment serà l’emplaçament definitiu per què optarà la Generalitat, si bé en els darrers anys ha anat canviant de parer segons el conseller de torn o la disponibilitat pressupostària, i s’ha proposat ampliar l’actual escola per encabir-hi l’institut, o fins i tot dotar la pista esportiva Sant Jordi, que hi ha a tocar de l’escola, d’una primera planta per a l’institut.

Una integració fallida

Tot el procés adoptava un gir inesperat el febrer del 2021, quan es va fer públic un preacord entre el la Generalitat, l’Ajuntament i l’Escola Diocesana de Navàs Fundació Privada (titular de l’EDN i del Col·legi Sant Josep d’infantil i primària), per integrar a la xarxa pública els dos centres concertats que són titularitat de la Fundació (l’EDN, de secundària, i el Col·legi Sant Josep, d’infantil i primària). Una proposta que, en principi, podria solucionar la manca d’un edifici per a l’institut públic perquè es podria utilitzar el de l’EDN. Inicialment, el projecte semblava que acontentava tothom, però ara fa un any la Generalitat descartava la integració del Col·legi Sant Josep, entre altres coses per la possible sobredimensió de treballadors que hauria implicat assumir tot el professorat de les concertades, com es demanava. Davant d’això, el patronat de l’EDN es va desmarcar d’una proposta que deixava fora el Col·legi Sant Josep, i finalment els dos centres entraran el curs que ve a la xarxa d’escoles Vedrunes.

...I l’edifici, en suspens

Amb la integració fallida, la situació ha tornat al punt de partida i amb els ànims més encesos que mai. En una reunió el desembre passat amb els Serveis Territorials de la Catalunya Central, forçada després que membres de la plataforma i dels sindicats educatius n'ocupessin les instal·lacions a Manresa, en van aconseguir el compromís del departament de posar les demandes de Navàs en la llista de prioritats.

La idea era posar en marxa el procés per construir l'edifici a partir de l'aprovació dels pressupostos per al 2024. Va ser en aquest context, que una trentena de famílies van iniciar l'acampada al costat dels barracons just la setmana que s'havien d'aprovar els pressupostos al Parlament. Finalment, es van tombar, i s'han convocat eleccions. Un impàs que deixa en suspens la proposta de construcció de l'edifici, però que manté les famílies del Sant Jordi al peu del canó, i amb noves protestes que ja anunciaran.

Subscriu-te per seguir llegint