El Barri de l'Estació de Sallent encara la recta final del reallotjament quinze anys després de la gran alerta

El Govern de la Generalitat va ordenar, a principi del 2009, el desallotjament immediat de 120 veïns (48 famílies) del barri de l’Estació de Sallent pel risc d’esfondrament que patia a causa de l’activitat minera del subsol, i que ja s’havia detectat als anys 90 amb esquerdes en alguns edificis. Ara, quinze anys després del moment més crític, i havent-se fet efectiu l’enderroc de pràcticament tot el barri, el procés per al trasllat definitiu dels tres últims veïns que encara hi ha pendents de reallotjar comença a veure el final. El consistori està urbanitzant el solar que ha cedit a l’Incasòl amb les parcel·les destinades a aquestes famílies que, un cop reallotjades, permetran fer els últims enderrocs i tancar definitivament un dels episodis més polèmics de la història sallentina.

Sallent és a pocs passos de resoldre el reallotjament de tots els veïns i l’enderroc del barri de l’Estació. El tancament definitiu del llarg procés depèn de solucionar la situació de les tres famílies que encara queden al barri, que es van acollir a l’opció de rebre una parcel·la urbanitzada i una indemnització en metàl·lic per compensar la pèrdua del seu habitatge i que s’ha anat allargant per la dificultat de trobar un emplaçament públic indicat.

Antics veïns de l'Estació de Sallent: «Hi havia gent que vivia amb la bossa feta per si mai havia de marxar corrents»

Una permuta entre l'Ajuntament i lncasòl

La situació està en via de resoldre’s després que l’Ajuntament i l’Incasòl signessin una permuta segons la qual el consistori ha cedit a l’ens el solar del carrer Verge del Pilar que encabirà 5 parcel·les, 3 de les quals són inicialment per als veïns de l’Estació, l’Ajuntament ha obtingut uns terrenys del carrer del Molí, molt propers al consistori, fins ara de l’Incasòl.

En aquests moments, el consistori està executant les obres d’urbanització del carrer Verge del Pilar i segons fonts de l’Incasòl, a dos dels veïns pendents de reallotjar «ja els hi hem transmès la seva parcel·la i, per tant, estan en fase de projecte i construcció del seu nou habitatge». Quan el tinguin edificat i s’hi traslladin, afegeixen les mateixes fonts, «abandonaran el seu habitatge al barri de l’Estació i nosaltres podrem procedir al seu enderroc».

Queda una família pendent d'acord

Pel que fa a la tercera família, que es va resistir a marxar i va optar per la via judicial, el Tribunal Superior de Justícia els hi va desestimar el recurs que van interposar i va confirmar la sentència el Jutjat Contenciós administratiu núm. 3 de Barcelona. Després de recórrer al Tribunal Suprem, «recentment els ha notificat que no els ha admès el recurs», afirmen des de l’Incasòl. En aquest cas, finalitzada la via judicial, «ens hem de posar en contacte amb ells perquè acceptin una de les opcions de compensació que els hi donava el conveni signat el 23 de març de 2009, entre la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català del Sòl i l’Associació de veïns del Barri de l’Estació».

Una zona de lleure i memòria

L’alcalde de Sallent, Oriol Ribalta, celebra que el procés per resoldre la situació dels veïns que encara queden a barri de l’Estació es trobi encarrilat i el municipi pugui tancar el llarg procés de reallotjament dels veïns. Sobre els possibles usos que pot tenir l’espai, apunta que fins que la situació no estigui del tot resolta, «no parlarem amb l’Incasòl de quin ha de ser el futur del barri». Tot i que ara per ara no és una prioritat per l’Ajuntament i «durant la legislatura la idea és pensar-hi», Ribalta explica que «nosaltres ens hi imaginem una gran illa verda, amb un parc de lleure caní, infantil i esportiu, amb un espai amb plaques solars on es pugui crear energia sostenible i amb una zona de memòria, que expliqui la història del barri i el motiu pel qual es va haver de desallotjar», com la que recorda el pas del tren a davant de Cal Carrera.

Primeres esquerdes a la dècada dels 90

La decadència del barri de l’Estació de Sallent té els seus orígens a la dècada dels 90, quan es van detectar les primeres esquerdes a les parets de façanes i d’interiors de cases, que diversos estudis van constatar que eren deguts a un esfondrament del subsol pel qual no es va veure cap altra solució que el seu desallotjament.

La marxa dels veïns va ser progressiva, començant per l’anomenada zona zero, la més castigada, amb els veïns dels blocs del carrer de Comamala Poal. A partir d’aquí s’anirien succeint altres desallotjaments, però amb un moment de màxima alerta el 2008, quan es va detectar una situació de perill que va obligar a evacuar d’urgència pràcticament un terç del barri.

Eva Mas i Ramon Sala són dos dels centenars de veïns de l’Estació que, en diferents moments, van haver de deixar casa seva i van veure com s’enderrocava el barri i, amb ell, «els seus records» .

Antics veïns de l'Estació de Sallent: «Hi havia gent que vivia amb la bossa feta per si mai havia de marxar corrents»

El procés es va anar fent en paral·lel als acords amb els veïns afectats, que es van poder acollir a alguna de les tres opcions possibles que la Generalitat va posar sobre la taula: un canvi directe de pis per pis, una indemnització, o una combinació de les dues, o sigui, una indemnització més baixa però acompanyada d’una parcel·la (en aquest cas sense construir). Aquesta darrera opció va ser la més minoritària i la que ara queda per completar amb les famílies que encara hi ha al barri a qui se’ls ha atorgat una parcel·la al carrer Verge del Pilar.

Paral·lelament, durant tots aquests anys s’ha estat treballant en els enderrocs dels habitatges desallotjats, que també s’han anat fent per fases, amb les posteriors escampades i compactació de terra, esbrossades i reparació amb formigó dels forats que hi havien quedat, a càrrec de l’Incasòl.  

Subscriu-te per seguir llegint