Viticultors del Bages busquen nous sistemes de reg i de conreu per adaptar la vinya al canvi climàtic

Fenòmens meteorològics extrems cada cop més freqüents. És l'escenari actual pel canvi climàtic i el cultiu de la vinya no se n'escapa. Al Bages, els viticultors busquen adaptar-se i fer el cultiu més resilient. "És l'únic camí per continuar fent el que volem: fer vinya al Bages", subratlla Miquel Palau, del celler Abadal. Els viticultors no només temen la sequera, també les pluges torrencials o les temperatures extremes. Per això, proven d'altres maneres de cultivar com deixar de llaurar o posar cobertes, una espècie de mantell que evita l'evaporació de l'aigua i protegeix la terra de la calor. També hi ha cellers que aposten per tècniques que, fins fa poc, eren "impensables". És el cas del celler Collbaix, que ha posat reg a la vinya.

Aquesta primavera hi ha hagut glaçades al Bages. No és un fenomen estrany a la comarca, però sí que cada cop és més freqüent. "Si abans teníem una sequera cada x temps, ara en cada dècada tenim tres o quatre anys de sequera. Si abans teníem glaçada cada 15 anys, ara cada 3 o 4 anys n'acabes tenint", subratlla Miquel Palau, enòleg del celler Abadal.

Les glaçades afectaran la producció de raïm d'aquest any. Tot i això, el sector confia que les dades no seran inferiors a les de l'any passat, ja que, a diferència de l'última campanya, aquest any la meteorologia -amb pluja i temperatures suaus- "està ajudant".

Però més enllà d'aquest episodi, els viticultors del Bages viuen de primera mà les conseqüències del canvi climàtic. I l'objectiu, diuen, és buscar la forma per fer "resilient" el seu cultiu. "Jo no vull marxar del Bages. Jo hi vull seguir treballant perquè el Bages és terra de vi des de fa anys, i hem de fer el que portem fent des de fa molt temps", subratlla Palau, que afegeix: "El canvi climàtic s'està accelerant i nosaltres hem d'accelerar la nostra capacitat d'adaptació". 

"El sòl, la nostra obsessió"

Els viticultors comproven com el canvi climàtic ja té conseqüències directes en el seu cultiu. "Tot ens fa indicar que tindrem la mateixa quantitat d'aigua, però amb diferent distribució", explica Palau. Per això, diu, la seva "obsessió" és el sòl. "El nostre dipòsit d'aigua natural és el sòl, capturar l'aigua a través del sòl, evitar que l'aigua marxi i ens erosioni la terra, que no es filtri i que, si tenim 40 graus, l'aigua no s'evapori ", subratlla. A més, en el cas del Bages, la comarca té terrenys argilosos, una terra que reté aquest recurs natural.

I és aquí on els viticultors proven d'altres tècniques. "Algunes de tradicionals com reaprendre a llaurar, a subsolar o simplement no llaurar. També experimenten amb la instal·lació de cobertes vegetals, una espècie de mantell al terra, que cobreix la vinya i la protegeix, per exemple, de temperatures extremes. Al celler Abadal en tenen de diferents tipus: d'espontània o de sembrada -amb gramínies o lleguminoses que ajuden a retenir nitrogen a terra-. També proven fer cobertes amb fusta. En concret, amb estella que treuen de la gestió forestal que fan a la finca.

L'aposta pel reg, "impensable" fa uns anys

"El que més ens preocupa són les temperatures massa altes i les sequeres prolongades", subratlla Josep Maria Claret, del celler Collbaix. En el seu cas, també han optat per fer cobertes entre la vinya, però des de fa un temps, a més, també han implantat reg en files alternes. "Fins fa un temps això al Bages era impensable", subratlla.