Sallent involucra 500 petits artistes en unes Enramades que fan escola

«Tapem-nos el nas, que entrem a l’aigua». Era el consell que mestres de l’escola Torres Amat de Sallent donaven aquest dimecres als alumnes d’I3 en la visita que han fet aquest matí a les Enramades que el centre preparava per al Corpus d’enguany, ambientades en el mar. I és que, per segona vegada consecutiva, la festa (que oficialment s'inaugura demà) ha convidat els escolars del poble a participar-hi de forma directa, tant amb l’elaboració del material que han preparat durant el curs com en l’engalanament del seu respectiu carrer. En total, uns 500 nens i nenes fins a sisè de primària de les escoles Torres Amat (i la bressol municipal Esquitx), i Vedruna, s’han convertit en els petits protagonistes de la festa.

«El mar», amb la seva platja, el seu port i el fons marí, és la temàtica que els mateixos alumnes de la Torres Amat van escollir a començament de curs amb un sondeig per anar treballant de cara a les Enramades. A l’escola Vedruna, en canvi, ha estat el professorat qui ha pensat el tema d’enguany. Se’n diu «Petits tastets d’Art», que pretén ser una mostra de diverses obres de pintura o escultura, algunes d’inventades pels mateixos alumnes i altres d’inspirades tant en artistes d’abans com contemporanis, des de les peculiars figures humanes de l’artista plàstic Keith Harin, fins a les escultures fetes a base de boles superposades d’Annie Morris, o «la nostra joia de les Enramades», explicava la directora del centre, Susana Sánchez, en referència a dues escultures inspirades en «Las Meninas», de Velázquez.

Encara amb tot a mig muntar, el primer tram del carrer del Cós (on enrama la Torres Amat), i la plaça Anselm Clavé (on ho fa la Vedruna), s'han convertit des de bon matí en els espais de treball de les escoles fora de l’aula. El gruix del muntatge anava a càrrec dels professors (i de les famílies a la tarda), mentre que els alumnes bàsicament s'han limitat a traslladar fins al lloc el material per a les Enramades que han estat treballant durant el curs, a l’hora que aprofitaven per veure com anava prenent forma en tot el seu conjunt. Ho feien en grups per classes, amb visites d’aproximadament un quart d’hora, que han deixat embadalits als més petits, però també han sorprès els més grans.

En totes dues escoles, la preparació s’ha fet a les hores de Plàstica, i s’hi ha involucrat tot l’alumnat, cadascú dins les seves possibilitats segons l’edat. El dels més petits «ha estat un treball molt guiat», apuntava Sánchez, però «han volgut deixar empremta». Ho deia en sentit literal, perquè enguany se celebra el 200 aniversari de la congregació Vedruna, «i com que prop d’aquí hi havia hagut l’antiga escola de claretians, que acull una exposició sobre els 200 anys, aquestes petjades d’art que els petits han fet amb els seus peus serviran de guia per conduir el visitant des d’aquesta plaça cap a l’exposició». La resta d’elements els han treballat conjuntament, «cadascun a la seva manera», afegia Sánchez. La Torres Amat també ha adaptat el treball a cada grup d’edat, i «si els més petits s’han cuidat de fer els peixets, per exemple, els més grans han elaborat les balenes, les portalades, les lletres, i les estructures més fermes», explicava la tutora de cinquè i coordinadora de la Comissió d’Enramades de l’escola, Sílvia Camprubí.

Retallar, pintar, donar forma, enganxar, i fins i tot dissenyar, han estat les feines bàsiques que els alumnes (amb l’ajuda del professorat i famílies) han realitzat a l’aula fins a tenir a punt tot el material de les Enramades. I pràcticament tot, a base de material reciclat.

Però més enllà del treball manual, en tots dos centres coincideixen que la preparació de les Enramades té múltiples beneficis pedagògics i d’aprenentatge per als alumnes de totes les edats. A la Vedruna, «han après la vida dels artistes, les seves obres, i el seu significat», deia Sánchez, i en el cas dels alumnes de segon, l’estudi dels pintors els va portar a fer una visita al Museu Picasso de Barcelona. Per la seva part, Camprubí destacava «la xarxa que s’ha fet a l’escola entre famílies, mestres i alumnes. Es fa molta pinya i cohesió». I en el cas dels estudiants més grans, el treball s’ha extrapolat a altres assignatures «des del moment que has de prendre mesures del carrer, dividir-lo en trams, i mirar de poder-hi encabir tots els plafons que tindrem».