L'exrector de Sant Vicenç de Castellet s’enfronta a 48 anys de presó per estafar set àvies

"Pressió psicològica i atemoridora", "estat de terror" i "pla maquiavèl·lic". Aquestes tres frases són algunes de les que utilitza la Fiscalia de Barcelona per definir l’actuació de l’excapellà i antic rector de la parròquia de Sant Vicenç de Castellet, David Vargas, acusat d’estafar, almenys, set feligreses d’avançada edat que enganyava per quedar-se amb els seus béns, propietats i diners. A més, se li imputa haver estafat les congregacions de les Carmelites Descalces i els Fills de la Sagrada Família. L’acusació pública reclama un total de 48 anys de presó a l’exreligiós, que va ser expulsat del sacerdoci el novembre del 2013.

La fiscalia no només acusa Vargas, sinó també tres persones més que suposadament van col·laborar en les seves maniobres, entre ells un altre religiós. A l’antic sacerdot se li atribueixen una rastellera de delictes: estafa, furt, extorsió, apropiació indeguda i tinença il·lícita d’armes, ja que posseïa una pistola. No és la primera vegada que l’exrector té problemes amb la justícia. El juny del 2023, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna de tres anys de presó per simular un casament entre una octogenària i la seva parella quan l’home ja havia mort, amb l’objectiu de furtar l’herència a la família del difunt.

El fiscal plasma de manera minuciosa com l’acusat, que vestia l’hàbit, va entabanar àvies "fingint" seguir en el sacerdoci, malgrat haver sigut expulsat. En una ocasió, aprofitant la mort del marit d’una d’elles, es va presentar com "el seu fidel amic" per guanyar-se la seva confiança i enriquir-se a la seva costa. Les aïllava i les enfrontava amb la seva família o les assistentes que la cuidaven.

Falses restes de Manyanet

A una de les víctimes li va fer creure que Hisenda l’havia denunciat i que un policia la vigilava, mentre li va prometre que ho arreglaria amb suborns. Tanta "angoixa i preocupació" va provocar en la dona que aquesta va acabar entregant-li quadros de pintors reconeguts, joies i brillants perquè els vengués, així com diners en metàl·lic. També la va obligar a contractar una renda vitalícia de 100.000 euros en cas de mort. L’acusat, incideix la fiscalia, va arribar a internar en residències algunes de les seves víctimes perquè els seus béns quedessin a les seves mans.

L’acusat no només enganyava àvies. Presumptament també es va apoderar, amb la col·laboració d’un religiós carmelita, de llibres antics eclesiàstics i relíquies d’una parròquia de Barcelona. Aquest material va ser recuperat a la casa de David Vargas i en un traster.

D’altra banda, la fiscalia implica també Vargas en una estafa a la mateixa congregació, a la qual va vendre objectes i documents que, tant ell com una altra acusada, M. M. P. Q., deien que havien pertangut al pare Manyanet, quan, en realitat, la seva explicació històrica "era totalment inventada". La imputada, segons aquesta versió, era la que feia escrits amb lletra ornamental i, després d’això, els envellia. Fins a tal punt es van guanyar la confiança dels religiosos que aquests van habilitar un museu a la ciutat natal del sant on es van allotjar 596 peces que s’exhibien amb la convicció que eren autèntics.

Fins a tal punt va arribar la gosadia de Vargas i M. M. P. Q, "amb manifest menyspreu per la memòria dels morts", segons el fiscal, que "van ordir" una trama per vendre per 8.000 euros a l’esmentada congregació unes suposades restes del seu fundador, mossèn Manyanet, quan a l’urna, que van dir falsament que era obra de Gaudí, hi havia cendres recollides per l’excapellà procedents d’una incineració, cendres que van arribar a ser venerades en una capella.