Al final no va poder ser. El Baxi Manresa no va aconseguir complir el somni europeu, però l’afició bagenca, juntament amb l’equip, no va abaixar els braços en cap moment. Mitja hora abans de l’enfrontament, la marea vermella es va fer notar dins del Bilbao Arena i va deixar clar qui manaria a les graderies del pavelló. Més de 4.000 aficionats manresans farien emmudir el mig miler de seguidors canaris que hi havia, que sumat als 3.000 que vestien samarreta neutra arribarien aproximadament als 8.000 aficionats, segons dades dels organitzadors. Començava el partit i Dani Pérez fallava un tir de dos, però amb una ovació clamorosa de la graderia vermella. Això ja indicava com seria el matx fora de la pista. A qualsevol acció en contra del Baxi, el públic esbroncava els arbitres enèrgicament i cada tir lliure del Tenerife es convertia en un infern de crits ensordidors. Si hi havia contacte, l’afició s’encarregava de fer-ho saber a tothom. Després d’una mitja part que deixaria el Manresa amb un punt per sobre al marcador, arribaria el showtime al més pur estil de l’NBA, amb un espectacle de ballarins amb llums de colors. Després d’això, el Baxi començaria a perdre dins la pista, però l’escalfor dels seus seguidors va fer que no abaixessin els braços i ho intentessin fins al final.
En sonar el xiulet que certificava la derrota dels manresans, la marea vermella es va aixecar per cantar l’himne a capella i mostrar un exemple d’esportivitat en donar l’enhorabona als campions amb crits de «Tenerife, Tenerife». I en recollir el trofeu de subcampions, Manresa va esclatar en aplaudiments i càntics d’animació. El primer a sortir a atendre els mitjans va ser un visiblement afectat Dani Pérez, que apareixia amb els ulls llagrimosos i afirmava que «si hagués sigut per aquesta afició, hauríem guanyat. Mai havia viscut una experiència com aquesta, ens quedem amb el premi que ha estat tenir l’afició amb nosaltres». El final de la nit va acabar amb centenars d’aficionats que es van quedar a les portes del Bilbao Arena per acomiadar i felicitar els jugadors. La majoria d’aficionats, tot i que tristos, estaven feliços per aquesta experiència que han viscut. I aquesta fita es quedarà en el record d’un cap de setmana que passarà a la història dels aficionats del bàsquet manresà. Orgull.
