De febrer a febrer, un any digne d'emmarcar per al Baxi

Avui fa un any el Baxi Manresa estava en una calma tensa. L'equip feia tres dies que havia perdut a Badalona el sisè partit seguit des que la plantilla havia canviat com un mitjó el desembre a causa del terrible començament de temporada. Derrotes contra Obradoiro, Saragossa, València, Unicaja, Reial Madrid i Joventut en què s'havien vist alguns brots verds, sobretot a Santiago i a casa contra els andalusos, partits en què no hi va haver gaire sort amb els arbitratges. El fet cert, però, és que l'equip només tenia 3 victòries, acumulava 16 partits perduts i dels 15 partits que quedaven n'havia de guanyar com a mínim 9 per salvar-se. L'ambient era pessimista.

Un any després, el Baxi no només és a l'ACB, sinó que està classificat per a la Copa i ja té les mateixes victòries, 12, que es veien com una quimera ara fa dotze mesos. Els darrers dotze mesos han estat espectaculars quant a resultats, amb 21 victòries i 14 derrotes. Només quatre equips (Reial Madrid, Unicaja, Barça i Baskonia) el superen, està empatat amb els dos canaris, Lenovo Tenerife i Gran Canària, i es troba per davant de conjunts d'alt pressupost com el València, l'UCAM Múrcia o el Joventut.

De fet, en aquell moment, inici de febrer del 2023, el Baxi afrontava un mes sense jugar. Li havien ajornat el partit de la jornada 20 a Tenerife, que no disputaria fins a final de març, ja que els illencs havien de disputar el Mundial de clubs, un torneig que hauria disputat el Manresa si hagués guanyat la final four de la Champions de Bilbao, nou mesos abans. Al final, aquells trenta dies sense competició, entre el duel ajornat, la Copa de Badalona, per a la qual, evidentment, no estava classificat i la finestra FIBA van anar molt bé a l'equip de Pedro Martínez, que va poder acoblar les noves peces com tocava i fer una segona volta de bogeria.

Continuïtat amb èxit

Així, l'equip va acabar l'any amb les nou victòries que necessitava i sis derrotes, comptant el del partit endarrerit contra el Lenovo Tenerife. Va tenir mèrit perquè va haver de simultanejar alguns xocs vitals, com a casa contra el Fuenlabrada, el Betis o el Granada, amb d'altres de competició europea, en la qual va forçar fins al tercer partit del play-off contra el mateix conjunt canari i va quedar a un pas de la final four de Màlaga.

Així, el Baxi es va salvar una jornada abans del final, amb un triomf a Lugo, i el darrer partit, a casa contra el Gran Canària, va ser una festa. Ha estat la continuïtat de nou elements de la plantilla que va obrar aquesta reacció la que ha provocat que l'equip, tot i perdre els dos primers partits de lliga, a Las Palmas i contra el Reial Madrid, estigui mantenint en nivell. S'ha classificat per a la Copa de Màlaga i ara mateix té un balanç de 12 victòries i 9 derrotes, un 57% d'efectivitat. Són xifres de play-off i no només de vuitena posició, sinó fins i tot d'aspirar a la cinquena.

Segurament són aquestes dinàmiques les que expliquen resolucions de partits com el de diumenge a Granada, amb triple miraculós de Steinbergs per vèncer, o abans a Palència. En la mala dinàmica de l'inici de la temporada passada, segurament haurien caigut de l'altra banda, com va passar en els referits partits de Santiago o contra l'Unicaja. Ara, la fe dels jugadors ajuda a canviar el signe.

El Congost, una fortalesa

A més, en totes aquestes dades cal tenir en compte que el Baxi ha convertit el seu pavelló en un feu molt difícil de guanyar-hi. Des de l'aturada del febrer de l'any passat només hi han guanyat tres equips. Cap no ho va fer en el tram final de la temporada passada i en aquesta només l'han assaltat, i per poca diferència, el Reial Madrid, el Lenovo Tenerife i el Baskonia. En aquest temps, només tres derrotes. Solament el Reial Madrid i el Barça, amb dues, són millors en temporada regular. El Gran Canària també en té 3, el Joventut o el Baskonia, 4 i el Lenovo i el València, 7.

Subscriu-te per seguir llegint