Joan Besora, l'entrenador que va prometre córrer 15 quilòmetres si l’equip salvava la categoria

Josep Besora, l'entrenador que va prometre córrer 15 km si l’equip salvava la categoria

Josep Besora, l'entrenador que va prometre córrer 15 km si l’equip salvava la categoria / Arxiu particular

Jordi Badia Perea

Jordi Badia Perea

Les persones que el van conèixer el defineixen com una persona amb molt de caràcter, tant dins com fora de la pista. Hi ha una anècdota de la seva etapa d’entrenador del CB Navàs de l’any 1982 que s’hi aproxima. L’equip maldava per salvar la categoria i Joan Besora va prometre als seus jugadors que si l’aconseguien, ell correria quinze quilòmetres i ells el seguirien en cotxe. Faltaven tres jornades per acabar el campionat. Havien guanyat a la pista del Ripollet per 92 a 96, el segon classificat, i havien de sumar 3 punts més per arribar als 22 que els va marcar com a fita.

El CB Navàs va guanyar a la pista del Sabadell 77 a 81, i el Regió7 escrivia que «el preparador local ja pot anar preparant el xandall i les espardenyes per complir la promesa que va fer de córrer quinze quilòmetres si els seus jugadors aconseguien salvar la categoria, cosa que han fet amb escreix».

D’aquella anècdota en va quedar una fotografia que està penjada al despatx del CB Navàs. En aquella època, el president era Josep Riba, l’avi de l’actual president Ferran Prat.

Josep Besora corrent 15 km

Josep Besora corrent 15 km / Arxiu particular

«El recordo com un puntal del club, una persona que ens ajudava a tirar endavant des de la seva llarga experiència. Ens duia la relació amb l’equip i l’escola, i va fer molt que pugessin de nivell», explica Ferran Prat.

Besora va complir tres etapes al CB Navàs. Una primera d’entrenador a començaments dels anys setanta i un altre cop als vuitanta després de ser destituït del Manresa, i encara una tercera de directiu. Va estar en tres juntes diferents, l’última amb la de Ferran Prat. Hi va ser fins que els metges li van recomanar descansar.

Ferran Prat recorda que «tot ell era passió i ganes de fer. Mai tenia un no per a res que tingués a veure amb el bàsquet».