Les 216 motivacions extra quan retrobes un 'ex' a l'ACB

L'experiència de retrobar-se amb un o una ex pot ser satisfactòria o, en molts casos, un desastre. Passa en la vida i també en l'esport. Existeix l'anomenada "llei de l'ex", una situació que no es dona sempre, però que es manifesta amb força freqüència. En el futbol, és quan un exjugador d'un equip li marca un gol quan s'hi enfronta. En alguns casos hi ha respecte i no se celebra, però en d'altres hi ha un sentiment de revenja cap a un club que et pot haver fet fora o no renovat el contracte. En bàsquet no hi ha gols, però passa el mateix.

Els entrenadors de l'ACB diuen sovint a les rodes de premsa que quan es retroben contra un exjugador, aquest segurament està extramotivat. Després passen dues coses, o bé que fa una gran actuació per passar comptes, o bé que va sobremotivat i és tot el contrari. A la Lliga Endesa hi ha 216 casos, amb bastants reincidents, de jugadors que es poden retrobar contra el seu antic club. D'aquesta llista, el Baxi ocupa el setè lloc, amb un total de 14, alguns dels quals són ovacionats quan tornen i mostren la seva estima al club i d'altres que segurament tindran sentiment de demostrar coses.

En el cas dels manresans, la majoria d'ex que ara mateix volten per l'ACB estarien en el primer grup. La festa que es va fer quan va tornar Chima Moneke va ser enorme, tot i que després l’ala-pivot fos professional i executés les opcions bagenques tant a Vitòria com al Congost. També solen ser aplaudits jugadors que van donar un bon rendiment com Lluís Costa o Álvaro Muñoz, amb qui es va pujar des de la LEB Or, o Pere Tomàs, present en dues etapes. D'altres, com Renfroe, van tenir un impacte fort durant els quatre mesos que hi va ser i, a més, va deixar diners. Sima va formar part d'un equip que va quedar en la retina de tothom, malgrat que després preferís no renovar. També va tenir un bon rendiment David Kravish i el club sempre s'ufana que un dels millors jugadors dels darrers anys, Sergi Llull, es va formar al Congost,

N'hi ha d'altres, però, que segurament tindran d'altres sensacions. Tyson Pérez no va tenir encert en la mitja temporada que va ser al Baxi i va ser escridassat quan va tornar amb el Betis. El 20 d'abril jugarà de nou a Manresa amb l'Andorra. Harding va ser tallat l'estiu passat després de fer un bon any i, des del punt de vista esportiu, segurament jugarà amb motivació extra el mateix dia. D'altres com Sajus i Sakho, que ja han jugat els dos partits contra el Manresa, tampoc no van poder continuar al club i llavors n'hi ha de fugaços, com Sergi Garcia o fins i tot Pantzar, que va venir per jugar només un partit, l'últim de la lliga 20-21.

També hi pot haver el sentiment contrari, el de jugadors del Baxi extramotivats en certes circumstàncies. Segurament passa amb Brancou Badio i Pierre Oriola contra el Barça. D'altres, en canvi, deuen estar agraïts, com Dani García amb el Girona, on va jugar cedit a la LEB Or, Marcis Steinbergs amb el Gran Canària, l'equip que el va portar a l'estat espanyol. O Dani Pérez. El base, que sembla que va camí de renovar amb els bagencs, té un total de nou ex en totes les categories del bàsquet espanyol, alguns amb més sort que amb d'altres. Tres d'ells, Andorra, Tenerife i Palència, ara són també a l'ACB.

Entre Barça i Palència

Mirant tota la llista de la lliga, veiem que l'equip pel qual han passat més jugadors que actualment són a l'ACB, i amb diferència, és el Barça, amb un total de 22. La meitat, onze, van arribar a debutar al primer equip procedents de les formacions inferiors. Els altres van estar de passada, la qual cosa demostra una rotació costant que lliga bastant amb els anys complicats de l'equip últimament.

En canvi, el Reial Madrid, el dominador del bàsquet estatal en els últims lustres, ocupa la catorzena posició. Ha acostumant a mantenir plantilles estables i a esprémer jugadors, en el bon sentit, fins al final. Entre els dos equips ara mateix hi ha tres ex, Hezonja, del planter blaugrana i ara als blancs, i Hernangómez i Laprovittola, que no van triomfar al WiZink i ara són al Palau.

De la resta, equips que han pujat darrerament (Granada, Girona o Palència) han tingut poc temps per repartir ex. D'altres, com el Joventut, segon amb disset, fan ostentació de planter i en poden patir les conseqüències després que la relació s'acabi.