Victòries del Baxi a la pista del Madrid: La història de tres conquestes

Tres victòries a la pista del Reial Madrid en menys de deu anys i amb el mateix entrenador. Pedro Martínez ha signat, amb tres formacions diferents del Manresa, triomfs per recordar a un WiZink Center que en els últims anys ha estat un feu molt difícil d'assaltar, a causa de l'estat de gràcia del Reial Madrid. La de diumenge (72-83) tornava a ser contra un conjunt blanc vigent campió d'Europa, com va passar el 2015 (80-90). I la de fa dos anys, el març del 2022 (75-86), va ser contra un conjunt que, al cap d'unes setmanes, seria campió de lliga i perdria la final de l'Eurolliga contra l'Anadolu Efes per un sol punt. Poca broma.

Entre aquestes tres conquestes del fortí del carrer Goya hi ha algunes semblances i importants diferències. Entre les primeres, la distància final de punts entre els dos equips, la dura lluita pels rebots, que sovint va caure de la banda bagenca, o l'aparició de jugadors clau i determinants en moments decisius. Entre les segones, el moment de la temporada, sobretot si comptem el primer dels tres partits, l'anomenat "Miracle de Madrid", que va suposar la salvació del descens de l'aleshores anomenada La Bruixa d'Or, i potser alguna cosa més.

Salvació en tots els sentits

Perquè el triomf del 24 de maig del 2015 va ser vital per explicar que el Bàsquet Manresa segueixi existint i hagi arribat a les grans temporades actuals. El mateix Pedro Martínez, que va entrenar l'equip durant aquella temporada plena de dificultats, indica que possiblement aquella és la victòria més important de totes les que ha aconseguit com a tècnic del Congost. Calia guanyar a la pista d'un Reial Madrid que, només una setmana enrere, havia guanyat la novena de les onze Copes d'Europa que ja té, en vèncer al mateix escenari contra l'Olympiacos. A més, s'havia d'esperar la derrota del Gipuzkoa, a qui entrenava Jaume Ponsarnau, a la pista del CAI Saragossa.

Tots dos factors es van donar en una jornada en què la majoria de la gent estava pendent de les eleccions municipals. En aquella època, els equips que baixaven se solien salvar per a la temporada següent, ja que els conjunts que ascendien esportivament de la LEB Or no podien complir les normatives que imposava l'ACB per unir-s'hi. De fet, el Gipuzkoa va acabar quedant-se a l'elit. Però aquell any, la situació econòmica del Bàsquet Manresa era tan desesperada que un descens esportiu segurament s'hauria consumat i el club hauria quedat a prop de la desaparició. El club també es va aconseguir salvar l'any següent, amb Ibon Navarro a la banqueta, també a l'última jornada i amb una carambola, i va baixar al cap de dos, però en una situació diferent, que va permetre tornar a pujar i iniciar els bons anys actuals.

Les altres dues victòries de Pedro Martínez a Madrid han estat menys èpiques i totes dues en març. El dia 20 del tercer mes de l'any del 2022 l'equip es va aprofitar d'un mal moment del seu rival i el va vèncer per situar-se cinquè a la classificació, a només dos partits dels blancs. Totes dues formacions es tornarien a trobar dos mesos després, en els quarts de final del play-off, i aleshores el Madrid, en molt millor forma, va arrasar un Baxi molt castigat per l'esforç. El triomf de diumenge, el dia 31 de març del 2024, té el mèrit d'haver estat aconseguit contra un adversari campió de Supercopa i de Copa, líder de l'Eurolliga i de l'ACB i que havia encadenat set victòries seguides.

Distàncies, punts, rebots, triples...

Els punts en comú entre els tres triomfs són més numèrics, a part de la presència de dos únics jugadors supevivents els tres dies: els madridistes Llull i Rudy Fernández. La diferència de punts de les tres victòries és curiosament molt semblant. De fet, dos dels partits es guanyen per onze punts i l'altre, per deu. A més, tots tres són partits en què el Manresa no comença bé. Diumenge va ser quan va aconseguir revertir abans la situació, en passar d'un 11-2 inicial a un 15-17, al final del primer període, després d'un bàsquet de Travanté Williams. El Baxi ja no va tornar a anar més per darrere.

En canvi, el 2015 La Bruixa d'Or perdia per 22-10 al final del primer quart i ara fa dos anys queia per 41-29 al final del segon període. En tots casos es va remuntar amb actuacions individuals destacades. Les de Seeley (23 de valoració), White i Fotu (21) el 2015; les antològiques de Luke Maye (20 punts) i Chima Moneke (23 de valoració), el 2022 i el descomunal últim període de Brancou Badio (12 punts) aquest cop. A més, es va guanyar en el rebot en dos de tres partits (primer i tercer) i es va anul·lar el triple local també en dos (el segon i aquest últim). En el segle XXI, Pedro Martínez té un balanç de tres guanyats i quatre perduts a la pista del Madrid. Ara falta trobar el truc per traslladar-ho a casa, on no se'l guanya des del 1998.

Subscriu-te per seguir llegint