Diversos municipis de l’Alt Berguedà han rectificat i contradit el president del Consell Comarcal i alcalde de Guardiola, Josep Lara (Junts), que havia destacat l’atenció mèdica que els metges de l’ICS han prestat aquest estiu. Es va fer una retallada de servei, concentrant els metges i reduint presencialitat, i els alcaldes s’havien enfrontat al govern. Ara, després passat l’estiu, Lara parlava de confusió i malentesos inicials, però en feia una bona valoració. Els altres alcaldes no hi estan d’acord. Accepten que no hi ha hagut problemes greus, ho valoren com un servei «acceptable», però neguen que es pugui dir que és una bona atenció.
En la reunió celebrada la setmana passada entre el departament de Salut i alcaldes de l’àmbit sanitari de l’Alt Berguedà per valorar l’atenció durant el període estival, Josep Lara va agrair que «s’hagin sentit les necessitats del territori», i més tard, en declaracions a Regió7, va apuntar que hi havien hagut rumors sobre una retallada en el servei que finalment no van acabar sent realitat.
Falta de serveis
El regidor de Sanitat de la Pobla de Lillet, Xavier Serra (ERC), manifesta que la reducció de metges no era un rumor o malentès, sinó que va ser la informació del departament de Salut va transmetre al territori. A més, l’edil assegura que Salut va comunicar que es passaria de 4,5 a 1,5 metges. D’altra banda, Serra agraeix que el Departament accedís a celebrar la reunió, però puntualitza que «només van explicar ells la seva visió», i avança que la intenció de la Generalitat és oferir el mateix servei l’estiu de l’any 2022.
Per la seva banda, l’alcalde de Bagà, Joan Oña (ERC), considera que, tot i que els consultoris es van mantenir oberts, «els serveis no estaven al 100% del que entendríem com acceptable». Oña es mostra preocupat pel viratge cap a una atenció menys presencial. «Si anem cap a un canvi de model, entenc que s’hauria d’explicar d’una manera clara. És un problema estructural», afirma Oña.
Pel que fa al problema endèmic de la falta de metges a la comarca, l’alcalde baganès demana que es busquin alternatives per revertir la tendència i, en aquest sentit, proposa que es posi més en valor la figura del metge de capçalera i que aquestes places tinguin uns incentius per fer-les més «atractives».
Mentrestant, l’alcalde de Saldes, Moisès Masanas (ERC), admet que «no hi va haver excessius problemes», però defensa que l’atenció no va ser bona. «No és el servei que esperem i que necessitem els pobles de l’Alt Berguedà. Hi han hagut desplaçaments de gent que no es va poder visitar al municipi», sosté Masanas, que recorda que es tracta d’un període de màxima afluència de visitants.
L’alcalde de Gósol excusa els dèficits en l’atenció
En canvi, l’alcalde de Gósol, Lluis Campmajó, es distancia del parer dels altres alcaldes, i relativitza les mancances en la gestió. «Faltava atenció, però s’ha fet el que s’ha pogut. No es pot jutjar l’atenció perquè hi ha hagut una pandèmia», sosté Campmajó.
A més, elogia la tasca dels metges que van cobrir l’atenció al territori durant els últims mesos, i afegeix que «hi ha hagut vida normal, no s’ha mort ningu ni ha passat res».
