El cap de Cirurgia de l’Hospital de Berga, Toni Gallardo, compleix també la funció de tutor en pràctiques, un paper que l’assumeix de gust perquè li recorda els seus inicis en la professió.
Com recorda la seva època com a estudiant en pràctiques?
La recordo com una època plena d’il·lusions i esperances. Les pràctiques són un dels moments més esperats quan ets estudiant, perquè és quan realment descobreixes la professió que has escollit. En el meu cas, les vaig fer a Can Ruti, a Badalona, i allà vaig tenir la sort de coincidir amb molt bons professionals. En el fons, que t’encaminis cap a un lloc o un altre depèn de si topes amb un tutor capaç de despertar-te la curiositat per la seva especialitat.
I vostè, com a tutor en pràctiques, què procura ensenyar-los?
Sempre els intento aconsellar que evitin dirigir-se als pacients de forma paternalista, que els tractin de tu a tu, que els donin molta informació i que es mostrin sempre accessibles. Es tracta de mostrar aquesta proximitat amb el pacient, l’empatia que han de sentir a l’hora d’atendre’l. Són valors que, per desgràcia, no es tenen en compte a l’hora d’accedir a la carrera de medicina, tot queda resumit en la nota de tall.
Per una banda, molts estudiants queden fora dels estudis i, per l’altra, falten metges.
Si manquen tants metges, no és lògic que la nota per entrar als estudis sigui tan elevada, però segurament aquesta estratègia respon més a un criteri econòmic, ja que és molt cara la formació d’un metge. Aquesta formació, des del meu parer, hauria d’estar basada en el contacte amb els hospitals. Des de tercer, quan els alumnes ja han adquirit una base important de coneixements, haurien de passar moltes hores a l’hospital per aprendre a tractar els pacients.
En aquest sentit, què pot aportar l’Hospital de Berga als alumnes?
Molta gent concep l’Hospital de Berga com un ambulatori, però el cert és que aquí poden tocar diversos àmbits de la medicina. Per a ells, pot ser una oportunitat per aprendre a treballar amb els recursos de què es disposen, ja que no sempre tenim a l’abast els materials dels grans hospitals, i això s’ha de revertir amb més coneixement per part de l’equip mèdic del centre.
En aquest temps, què ha après dels seus estudiants?
El que més m’agrada de tenir estudiants en pràctiques a l’hospital és que t’obliga a actualitzar-te. A vegades, quan portes anys treballant, agafes unes rutines que t’aparten una mica de les pautes sobre com s’ha de fer una exploració o un diagnòstic diferencial. Els alumnes et conviden a tornar-ho a revisar per ensenyar amb una certa coherència.
