La baganesa Núria Crespo, de 23 anys, estudia Infermeria a la UVic-UCC i fa les pràctiques a l’Hospital de Berga, l’indret on, des que va cursar el grau mitjà d’auxiliar d’infermeria, es va convertir en la seva principal escola per aprendre una professió que ha escollit amb el cor.

D’on va sorgir la seva vocació per la infermeria?

Des de ben petita pensava que volia estudiar infermeria. En aquell temps, ja m’agradava imaginar que era infermera mentre jugava amb les nines. Aleshores, quan vaig fer 16 anys, vaig decidir cursar el grau mitjà d’auxiliar d’infermeria per començar a introduir-me en la professió i, d’aquella decisió, no me’n penedeixo gens, ja que em va permetre endinsar-me en un hospital i posar en pràctica els coneixements molt aviat.

Què li ha aportat la seva experiència a l’hospital?

Durant aquests anys que he anat fent pràctiques a l’hospital, primer les del grau mitjà i després les de la carrera, considero que he crescut professionalment, però també com a persona. També he tingut la sort de treballar en diferents serveis, com el sociosanitari, les urgències, la medicina interna i, més recentment, l’oncologia, que és el que més m’ha omplert com a professional.

Com d’importants han estat els tutors que ha tingut?

En el meu cas, he tingut diferents infermeres com a tutores, a mesura que he anat passant per les diferents especialitats. Concretament, tinc un molt bon record de la meva primera tutora, que em va guiar en els meus primers passos a l’hora d’aprendre a curar i cuidar les persones, però em seria impossible dir-ne una de sola, totes m’han influenciat.

Va néixer a Bagà i ara viu a Gironella. Com valora el fet de treballar a prop de casa?

Considero que és un privilegi el fet de treballar a prop de casa i, encara més, poder exercir la professió que més m’agrada. Tinc amics que consideren que, si es formen en un hospital més gran, podran adquirir més coneixements, però, en el meu cas, a l’Hospital de Berga he pogut conèixer moltes especialitats i envoltar-me d’un equip de professionals disposats a dedicar temps als estudiants.

En aquest temps de formació va irrompre la pandèmia. Com ho va viure a l’hospital?

Ho recordo com una època complicada, pel fet que en aquell moment treballava com a auxiliar a l’hospital fent els torns de nit i, a banda, havia d’estudiar per treure’m la carrera d’infermeria. A vegades aquesta professió implica moltes hores, però si tens vocació, compensa.