El monestir de Sant Llorenç de Guardiola de Berguedà, l’església de Santa Maria de Matadars del Pont de Vilomara i el castell de Boixadors de Sant Pere Sallavinera són els protagonistes d’una exposició que destaca el valor patrimonial dels monuments i els contextualitza en l’època d’abat Oliba, una figura amb una notable influència en les comarques centrals entre els segles XX i XI.

El monestir de Sant Llorenç va acollir ahir la inauguració d’una iniciativa de la Diputació de Barcelona. La mostra serà itinerant i romandrà en aquest punt fins al voltant de Sant Joan. L’exposició consta de plafons amb explicacions i imatges així com de recursos audiovisuals.

Hi ha quatre espais diferenciats: els tres que destaquen les característiques arquitectòniques i funcionals de cada monument i exposen la tasca de restauració del Servei de Patrimoni de la Diputació, i un altre que dóna a conèixer la figura d’Oliba i exposa el context polític, social i econòmic del període en que va viure.

En la inauguració de la mostra, l’alcalde de Guardiola de Berguedà, Josep Lara, va agrair que s’hagi escollit aquest monument per escollir la ruta, i va recordar que s’ha convertit en un centre cultural neuràlgic a la comarca. En la mateixa línia, Pere Pons, diputat d’Infraestructures de l’ens provincial, va posar en valor que, a part d’haver-se recuperat, sigui un espai «amb vida».

Oliba (971 -1046) va ser abat, bisbe de Vic, comte de Berga i Ripoll i fundador del monestir de Montserrat. Joan Closa, comissari de l’exposició, va comentar que Oliba va ser un dels precursors de la romanització i el cristianisme, a part de tocar els tres centres de poder que predominaven en aquells moments: la noblesa, els monestirs i les esglésies, representats en els tres monuments ja esmentats.

L’exposició al monestir de Sant Llorenç és una síntesi de la mostra que es va poder visitar a la seu central de la Diputació, a l’edifici Can Serra, durant els mesos de febrer i març de l’any 2020, però que a causa de la pandèmia del coronavirus va haver de tancar les seves portes, i que després va poder visitar-se virtualment a la pàgina web del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local.