Sap greu acabar. Els finals costen. També el de Patum. Berga ha tancat aquesta matinada de dilluns cinc dies- de celebració intensa. Si en alguns moments de la part inicial de la Patum es van veure més buits del que és habitual (dijous al migdia, a la Patum de lluïment, especialment) la festa de les festes ha acabat en una febrada col·lectiva. El pastís dels 400 anys, les maces plenes, els plens i la seva orgia de foc només al ritme del tabal, els homenatges... han aconseguit que la Patum del 2022, la del retorn després de les restriccions de la pandèmia, hagi estat molt celebrada.
La Patum oficial s'acaba amb els tirabols, ja tocades les 3 de la matinada, amb els gegants i guites a la plaça i la gentada girant i saltant al seu voltant. Després, però, per alguns ha continuat la festa amb la Patum dels borratxos, una modernitat en una celebració de la cultura popular de tradició centenària, introduïda aquest segle. Quan tot ha acabat, i la plaça encara bull, i a la barana encara se serveix mam, s'inicia una patum popular, sense bestiari, amb algú que lliga un fuet en un pal de fregar i, a cavall d'un col·lega, s'erigeix en guita. I sona la música pels instruments d'aquells que van començar a tocar a 2/4 de 10 de la nit i que a 2/4 de 7 del matí encara bufen trompeta, saxo i fiscorn al ritme del tambor. I la improvisada guita reparteix guspires com qui rega el jardí perquè l'esperit de Patum floreixi abans de Sant Joan de l'any que ve.
A les 6, a la plaça encara hi ha centenars de persones, que salten, alcen els braços i criden al ritme de les cançons més populars de la festa. I passen els quarts, i arriben els que han de fer la neteja, que comencen per les bores de la plaça de Sant Pere per intentar fer la feina sense molestar massa. El jovent continua animat amb una sensació que no se li pot trobar el final al gaudí ple d'aquests dies. Salten entremig de les restes de vidalba dels plens i centenars de gots i ampolles de plàstic. Algú en broma diu: "a la Patum també s'hi veu aigua", amb l'última cervesa als dits.
Però es va trobant una manera d'acabar. Els músics són els que hi posen el seny. S'alcen de les seves cadires, deixen l'empostissat de Patum, i baixen bufant la trompeta cap al mig de la plaça. I com qui recull el ramat, els toca l'última, sembla, però inicia un recorregut, un passacarrers sense foc, per carrer de la Mare de Déu dels Àngels i van passant fins a la zona de la plaça de Sant Joan. Marxen ordenadament. Els de la solfa compleixen amb la missió de deixar cadascú al portal de casa, afinadament. Alguns amb el darrer got a la mà. Fins i tot aquells que han begut més del que el seu cos tolera es comporten amb salut patumaire. La festa es va esllanguint, lentament. Una noia, al mig de la plaça, crema una carta, potser del seu xicot, i deixa que la vida giri, com la festa, i li digui fins a la propera Patum.
