Regió7

Regió7

Deu cares de Patum

La festa berguedana destaca enguany el seu esperit igualitari i inclusiu i anima a que tothom la celebri

Per mostrar aquest esperit, Regió7 ha parlat amb deu persones que viuen la Patum de forma molt diferent i que representen la diversitat de personalitats que gaudeixen de la festa

Manel Medina, Joan Ramon Bella, Sílvia Culell i Aran Suñé Mireia Arso

Aquest dijous de Corpus, Berga saltarà la primera Patum de Lluïment d’aquest any, al migdia, i la primera Patum Completa, a la nit. Després del passacarrers que es feia ahir, l’escenari és avui la plaça de Sant Pere, l’espai on fa dos dies ja es va viure una Patum especial, la dels 50 anys de la Fundació la Llar. La Patum és festa amb esperit inclusiu i igualitari. «La Patum de tothom» és el lema que porten les samarretes oficials de l’edició d’enguany i amb el qual s’ha batejat l’exposició sobre la festa que es pot visitar fins al 30 de juliol al Museu Comarcal de Berga.

L’exposició és un complement ideal de la festa, així com un recordatori i una declaració d’intencions sobre la voluntat de germanor, que ja ha recordat nombroses vegades. Potser la més destacada o recordada és la data del 2006, quan més de 3.184 cartells van revestir les parets de la plaça de Sant Pere i del museu amb el rostre de 1.592 patumaires per mostrar el seu caràcter igualitari i participatiu i que va convertir cadascun dels participants en els protagonistes. 

El Monument de la Patum, instal·lat l’any 2010 i obra del dissenyador Salvador Vinyes, n’és un altre exemple, ja que va ser possible gràcies a l’aportació de 4.086 patumaires, que tenen el seu nom gravat en els 6,40 metres que componen aquesta estructura de ferro en una de les entrades de la ciutat.

Per mostrar aquest esperit, Regió7 ha parlat amb deu persones que viuen la Patum de forma molt diferent i que representen la diversitat de personalitats que gaudeixen de la festa. Per exemple, el president de Berga Comerical, Xavi Orcajo, que espera el naixement del seu primer fill aquests dies; Aran Suñé, patumaire infantil, que viu la festsa des d’abans tenir-ne records; Joan Ramon Bella, que amb 73 anys encara s’emociona participant a la Patum hi i acompanyant a la seva família a la plaça. I la Patum no la fan només les persones que estan al mig de la plaça a saltar i ballar, sinó també professionals com Manel Medina, que juntament amb el seu equip de Televisió del Berguedà, es converteix en els ulls dels qui veuen la festa per la tele. O Sílvia Culell, servint begudes als patumaires darrera la barra del bar La Barana. O Antonio Salas i Pep Fornell, com a membres dels serveis d’emergència i seguretat de la Patum i part indispensable.

1. Gaudint de la Patum amb responsabilitat

Antonio Salas, cap d’urgències de l’Hospital de Berga

Antonio Salas, cap d’urgències de l’Hospital de Berga, és de Mallorca i reconeix que no coneixia la Patum fins que va anar a treballar a l’hospital. Un cop aquí, però, es va enamorar de la festa. «Vaig descobrir no només què era la Patum, sinó el que significava. Em va recordar a la festa dels Moros i Cristians de Mallorca, perquè la gent la viu des de petits, amb un sentiment molt profund i molt instaurat», diu. En el seu cas, la Patum és sinònim de feina, però. «Cada any he estat treballant, però la gaudeixo des de l’hospital, on la vivim d’una manera especial, amb sensibilitat i coneixement pels pacients, que no la poden gaudir com voldrien», explica. Des d’avui, Salas encara una nova Patum pendent de la seva feina. Sí que té previst sortir amb amics a sopar i a viure-la, però sempre, reconeix, «estant pendent de l’hospital i de tot el que pugui sorgir durant el cap de setmana». «Intentaré gaudir-la, però no ho puc fer amb la mateixa llibertat que la resta de la gent».

2. Una mirada solidària de la festa

Eva Sànchez, directora de la Fundació Horitzó del Berguedà

Per Eva Sànchez, la Patum és un moment clau. Des de la Fundació Horitzó del Berguedà treballen tot l’any per acompanyar les persones en el procés de creació del seu propi projecte de vida. Vetllar pel seu benestar i la seva salut, especialment la salut mental, per tal d’aconseguir la igualtat d’oportunitats. En aquest sentit, argumenta Sànchez, «la Patum genera un impacte molt positiu per a la Fundació, ja que dona visibilitat a tota la tasca social que es realitza». La festa, diu, «forma part de les principals activitats que permeten inserir laboralment persones vulnerables, perquè elaborem tot tipus de productes sobre la Patum, com samarretes, barrets o joguines». Per tot això, Patum, per a Eva Sànchez, és sinònim de feina però no amaga que la viu «al màxim, i amb la complicitat i els sentiments que comporta». Enguany, també se centrarà en «treballar amb la mateixa il·lusió de sempre per difondre els valors i sentiments cap a la Patum a les persones de la fundació».

3. Una Patum a cavall de la feina i la festa

Sílvia Culell, propietària del bar i restaurant la barana

Sílvia Culell, periodista i somelier, és la propietària del bar La Barana, situat al bell mig de la plaça de Sant Pere. Una localització ideal per treballar i, alhora, passar-s’ho bé i gaudir de la festa. De fet, Culell admet que, des de fa dos anys, la Patum la passa «darrere d’una barra», tot i que no amaga que busca alguns moments per gaudir d’una festa que, afirma, «puja l’autoestima i el sentiment berguedà a nivells estratosfèrics». Segons diu, «sempre intento tenir els meus moments de patumaire, sortint a saltar a la plaça o anant a treure el cap als passacarrers, sobretot a la part del barri vell, la que més m’emociona. També intento fer com a mínim un salt de plens a la plaça, veure un salt de gegants i nans vells des de primera fila i que la guita boja em bategi el barret de Patum», explica. Paral·lelament, són dies de feina intensa a La Barana: «L’impacte pel bar és molt gran. Després de l’aturada per la pandèmia, la Patum s’ha convertit en una bona ajuda per compensar les pèrdues que encara arrosseguem».

4. Pendent que la imatge arribin a tothom

Manel Medina, director de televisió del berguedà

Són molts els berguedans que segueixen la Patum des de la televisió local perquè no poden anar a la plaça o perquè prefereixen evitar les aglomeracions. Per a tots ells treballen incansablement Manel Medina i el seu equip de Televisió del Berguedà, que retransmet en directe la Patum tots els dies de la festa. «És feina i compromís. Som la imatge i els ulls de milers de persones. Nosaltres, simplement, vetllem perquè tot surti perfecte», diu Medina, que detalla que fan «un contingut de sis hores» cada dia. «Som els encarregats de seguir entretenint als espectadors quan a la plaça no passen coses. Parlem amb les comparses, amb els que ballen , els que cauen, els que s’emocionen...», afegeix. Manel Medina explica que, des d’avui, «12 càmeres en llocs estratègics i un equip de professionals i col·laboradors faran possible l’emissió». «Podrem veure com es vesteixen els participants, com surt l’àliga, com entren els turcs i cavallets i veure el que passa a la plaça. Allà on hi ha una notícia hi ha una càmera».

5. Una mirada des de l’experiència

Joan Ramon Bella, president de l’Associació de Veïns dels Quatre Barris

Joan Ramon Bella gaudeix de la Patum des de l’experiència que li aporten els seus 73 anys. President de l’Associació de Veïns dels Quatre Barris i regidor a la ciutat entre 1983 i 1987, considera la Patum com «la festa entranyable de la ciutat de Berga, la qual els berguedans la celebren amb molt entusiasme, alguns fins i tot durant tot l’any», tot i que ell, admet, només la festeja pel Corpus. «Si puc vinc a la plaça i si està molt atapeïda, com als vespres, ho puc fer des d’un balcó», explica. «Ara, però no en tinc cap i buscaré si tinc un recurs per fer-ho, si no ho seguiré des de casa a la tele», afegeix. Per a Joan Ramon Bella, el que més gaudeix de les festes són les trobades familiars. «La meva família hi participa i llavors és una bona diada per reunir-nos i trobar-nos tots plegats», exposa. «Si podem anar tots plegats a participar-hi, sobretot a la Patum de Lluïment, millor». Bella veu amb bons ulls que cada cop més gent s’interessi per la festa, però admet que «la plaça potser s’ha quedat petita».

6. Viure la festa a través de la música

Xavi Llobet, director de l’escola municipal de música de berga

Un element imprescindible de la Patum és la música. Xavier Llobet, com a director de l’Escola Municipal de Música de Berga, està íntimament lligat a la festa. De fet, tot i ser del Berguedà no és de Berga i admet que no té la tradició de celebrar la Patum com ho fan els veïns de la ciutat. Tot i això, cada any la celebra «amb els músics i amb els nois i noies de l’escola de música», i toca amb els música. Fa Patum tocant. En definitiva, la seva Patum sempre va lligada a la música, un element Xavi Llobet que considera «essencial». «És la banda sonora de la festa. És com si fos una pel·lícula», explica. «La gràcia que té, a més, és que la música és popular, ha respost a les modes de cada moment, no és una música tancada», argumenta abans de concretar que «això és molt complicat veient com està el món de la música, dominat per les grans multinacionals». Segon el director de l’escola de música, «que aquesta música popular entri tan a dins de tothom és un fet que s’ha de valorar». 

7. L’orgull de formar part de les comparses

Jennifer Prat, cap de colla de la comparsa dels àngels

Jennifer Prat ´ñes joves, és una nova generació de berguedans patumaires, i és la cap de colla de la comparsa dels Àngels. Hi porta vinculada pràcticament des que va néixer. Avui mateix saltarà d’àngel en la Patum de Lluïment, on la comparsa estrenarà, tal com diu ella mateixa, «nous vestits, perruques i corones de l’àngel petit». De fet, Prat explica que la comparsa «ha estat preparant novetats durant tot l’any». La relació de Jennifer Prat amb la Patum és una història de passió i sentiment. «És una part molt important de la meva vida», admet. «Tinc la sort de poder-la viure tot l’any de dues maneres diferents, com a patumaire i com a ciutadana», afegeix. «Forma part de la meva vida», acaba. Prat és cap de colla de la comparsa des del 2015, quan es convertia en la primera dona a ser cap de colla d’una comparsa i en la més jove. Avui al migdia, Prat es tornarà a penjar les ales d’àngel una vegada més i espera poder seguir fent-ho, com a mínim, fins al 2026, quan ja seran vint els anys consecutius saltant.

8. Un moment de reunió i celebració

Pep Fornell, mosso d’esquadra

Durant la celebració de la Patum s’intensifica l’activitat dels serveis de seguretat, amb un dispositiu especial dels Mossos d’Esquadra que, com avança Pep Fornell, membre del cos, «posa el focus en la seguretat de les persones i el bon desenvolupament de la festa». Enguany s’estrena la prohibició de volar drons a la ciutat. Pep Fornell viu molt intensament la Patum i, com reconeix, «sempre intento esquivar treballar aquests dies, tot i que tard o d’hora tens clar que et tocarà». Per ell, la festa «és un sentiment molt especial» i comparteix que el seu pare era patumaire i el portava de petit. «El salt de plens és una sensació molt difícil d’explicar», diu. «Ara la visc diferent, amb els amics que no veus de fa temps i amb la família. Diumenge ens ajuntem unes 25 persones per dinar i, a la nit, sortim equipats», explica. Fornell agraeix a coneguts i ciutadans que, quan ha treballat per Patum, «sempre han mostrat un respecte total cap a la meva persona i la meva feina».

9. La imminent paternitat fa viure la festa diferent

Xavier Orcajo, resident de Berga Comercial

Aquesta és, sense cap mena de dubte, la Patum més especial per a Xavier Orcajo. Esperen el seu primer fill per aquest dies. «És una Patum molt especial perquè no l’hem viscuda mai així i potser no ho tornarem a fer mai més», diu. «Estem a l’expectativa de quin dia naixerà el nostre fill i viurem la Patum més a segon pla». Apunta que, si la situació ho permet, sortirà a participar de l’ambient de Patum però «no la celebraré com de costum». Xavi Orcajo es prepara per ser pare mentre manté la seva activitat com a botiguer i president de Berga Comercial. La Patum, per la magnitud de la festa, té un gran impacte sobre determinat comerç local i sobre la restauració. Orcajo comenta que «l’impacte és molt desigual. Les botigues d’electrònica, de serveis o de complements fins i tot tanquen, mentre que les d’alimentació o bars disparen la seva activitat». I afegeix: «Ho hem d’estudiar bé i fer que la Patum, que ha de ser tot l’any, com diu l’alcalde, tingui un impacte més global per a les botigues de tots els sectors».

10. Passió des  de ben petita

Aran Suñé, patumaire infantil

Quan Aran Suñé parla de la Patum ho fa sempre amb un somriure d’orella a orella. I els seus ulls trasmeten passió i sentiments per la festa, que, tot i no ser de Berga, ha viscut des de ben petita. Demà portarà la guita grossa a la Patum Infantil, després que l’any passat portés la xica. Tal com explica la jove Aran Suñé, de 12 anys i de Navàs, per a ella la Patum és «diversió, passar-s’ho bé i fer noves amistats. És una experiència única que sempre es viu diferent, perquè cada any es pot fer una cosa o una altra». La comparsa de la guita grossa ja se li acaba: «L’any que ve n’hauré de triar una altra perquè la guita grossa és fins als 12 anys». Aran Suñé espera seguir participant a la Patum infantil fins als 15 anys, quan haurà de fer el salt a la dels grans: «Ho faré des del primer any». A part de la seva comparsa, gaudeix molt dels tirabols i dels salts de plens, ja que, tal com confessa, li agrada el foc: «No m’han fet mai por els fuets, de petita tampoc, potser perquè els meus pares m’han portat sempre a Patum».  

Compartir l'article

stats