«He volat des de Moscou, que no és fàcil, per viure tres dies de Patum»

Ser de Berga i viure la Patum des de la distància no agrada. Ho evidencia el fet que moltes persones que estudien o treballen fora del país tornen a Berga els dies de Patum. És el cas del periodista berguedà Abel Gallardo, que viu i treballa a Moscou. Ha explicat a Regió7 que tenia uns dies de descans al calendari laboral que coincidien amb Patum i va optar per buscar vols d’avió i no perdre’s la Patum: «He volat des de Moscou, que no és fàcil, per viure tres dies de Patum. En tenia ganes, portava massa temps sense saltar Patum, ja que el 2022 ja vivia a Moscou i els dos anys anteriors no hi va haver Patum per la covid. Aquest any tocava venir a Patum i viure a la plaça l’energia que a quilòmetres de distància em transmetien l’any passat els patumaires que seguia per Internet».

L’estada d’Abel Gallardo a Berga serà curta, va arribar dimarts i marxa dissabte: «Demà passat torno a volar cap a Moscou, fent escala a Sèrbia». La tornada a Rússia li serà més fàcil que per venir a Barcelona: «Des del conflicte a Ucraïna és més complicat. El març del 2022, els països de la Unió Europea van decidir suspendre els vols amb Rússia, així que s’han de buscar alternatives, que passen per trobar un país de fora de la UE on fer escala. Tot i això és complex perquè les companyies han encarit molt el preu dels bitllets i els vols més assequibles se solen omplir amb molts mesos d’antelació, i a vegades les combinacions per fer escala no són bones». En aquest cas, admet que va estar de sort: «Vaig trobar bitllets en una companyia per un preu raonable, però fent escala a Armènia i després a Moldàvia per arribar, finalment, a Barcelona. Vaig sortir a les 3.45 de la matinada del dimarts i vaig arribar el mateix dia a les 17.10 a l’aeroport del Prat. Un cop a Barcelona, no vaig poder pujar amb el primer bus que vaig trobar que anava a Berga perquè ja estava ple». Un viatge llarg i pendent de les notícies russes, ja que treballa vinculat en mitjans de comunicació: «Justament dimarts hi va haver l’esfondrament d’una important presa hidràulica de la regió de Kherson, i quinze minuts abans d’agafar un dels avions, una ràdio catalana em va demanar una peça per a l’informatiu del migdia. Vaig aconseguir gravar una crònica enmig del soroll de l’aeroport».

Ara fa un parèntesi de l’actualitat russa i s’endinsa en la Patum de Berga, una festa «singular i única», assegura. La viurà envoltat d’amics i gaudint-ne: «Penso viure la festa sense fer massa l’animal, tot saltant i fent safareig amb els amics, compartint moments especials». La seva estada a Berga serà curta però intensa.

Dissabte se’n tornarà a Moscou, on s’hi sent molt a gust: «Com a periodista, sempre m’havia atret la idea de viure durant una temporada fora de Catalunya i tractar l’actualitat d’un país important. Fa molts anys que m’atrauen els països de l’est d’Europa i especialment Rússia i Ucraïna, pel pes que han exercit històricament en el destí d’Europa, circumstància que als mitjans passa molt desapercebuda en temps de pau i de la que només se’n parla quan hi ha conflictes, com l’actual. A part, és molt interessant submergir-se a la cosmovisió i la història de les societats de l’est d’Europa. Com a periodista m’atreia molt aquesta realitat i vaig decidir fer el pas». Va arribar a Moscou tres mesos abans de la guerra i de moment no té data per tornar-se a establir a Catalunya.