«El consum precoç de pornografia augmenta les pràctiques de risc»

Experts en l’atenció d’infants i adolescents debaten aquest dimarts des del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona les causes d’una hipersexualització cada cop més precoç, la manca de coneixement i control per part de les famílies i les possibles conseqüències en la seva salut emocional. La X Jornada Tècnica de Prevenció i d’Atenció a Adolescents en Risc l’organitza Amalgama7, entitat pionera en l’atenció terapèutica i educativa per a joves i les seves famílies, i que gestiona el centre Valldaura, a Olvan. El director clínic d’Amalgama7 és Jordi Royo Isach, qui assegura que molts dels joves atesos relaten experiències, impactes i percepcions que estan molt allunyades de la pràctica de comportaments sexuals saludables.

Quins efectes poden ocasionar els impactes sexuals que reben els infants i els joves?

El consum precoç de pornografia i la falta d’educació sexual a la família i a l’escola faciliten el foment d’idees i d’emocions, en relació amb el sexe i a la sexualitat, basats en la violència cap a les dones i en estereotips negatius de gènere. Internet no ha inventat la pornografia però l’ha esbombat entre els més joves i ha fet augmentar les pràctiques de risc, com ara el sexe sense preservatiu i les pràctiques sexuals masclistes i violentes. També han incrementat les parelles tòxiques entre adolescents, amb agressions psicològiques, sexuals i físiques.

Segons els estudis, la visualització de pornografia s’inicia entre els 8 i els 12 anys. I entre els 13 i els 17 anys, set de cada deu adolescents consumeixen vídeos porno. Els pares i mares en tenen coneixement ?

El coneixement que tenen en relació amb aquest consum és molt petit, prop del 75% de les famílies no saben quins continguts visionen els seus fills i filles. Només un de cada tres adults supervisa l’activitat dels menors a Internet, les xarxes socials i els videojocs. Difícilment podem parlar d’un efecte pedagògic a casa. I també calen canvis en l’educació afectivosexual a les aules.

La falta d’educació sexual a les famílies i també a les escoles comporta les conductes violentes i masclistes que comentava relacionades amb el sexe?

La pornografia no és homogènia, no tota és igual. En els estudis d’Amalgama7 s’ha tipificat en 3 tipologies. Una és la convencional, basada principalment en la penetració i el sexe oral. Una altra és la pornografia de la humiliació i el dolor, en què es visionen relacions sadomasoquistes i on les dones surten especialment malparats. I el tercer tipus és la pornografia dels col·lectius vulnerables, en què surten menors, persones amb discapacitat, i fins i tot animals. El 78% dels nois i noies atesos a Amalgama7 (majoritàriament entre 16 i 17 anys) manifesten haver vist imatges classificables en les tres tipologies.

Aquests joves tenen percepció de risc?

La percepció de risc que tenen és baixa o nul·la. Gairebé el 80% de nois i noies que t’expliquen que han consumit pornografia dels tres nivells diuen que en fan un consum responsable. Es pensen que la controlen.

I hi ha un 20% que reconeix haver perdut el control en relació amb la pornografia?

Sí, i seria equiparable a una dependència. Igual que l’addicció a l’alcohol, a les drogues o als videojocs, enganxar-se a la pornografia també és un problema.

És possible fer un ús controlat o consum responsable?

Hauríem de valorar la quantitat i la qualitat. Però preocupa el nombre de joves que relaten impactes i percepcions que poc o res tenen a veure amb la pràctica d’uns comportaments sexuals saludables.

El model actual que reben els adolescents en relació amb el sexe i la pornografia és inevitable? Els límits són possibles?

La pornografia és violència emotiva sexual, no podem deixar els adolescents i joves en mans dels telèfons intel·ligents. Tot i que el visionament de pornografia en menors no és legal a l’Estat espanyol, hi tenen accés ràpid, fàcil i gratuït. I calen límits. Per exemple, es poden posar més filtres per poder veure contingut pornogràfic, com per exemple la necessitat d’una identificació digital per accedir-hi. Les solucions tecnològiques hi són, els límits són possibles.

Subscriu-te per seguir llegint