Òscar Garcia Pertusa (10 d’octubre del 1975) és l’actual president de la Cia de Jocs l’Anònima, una companyia formada per un grup de persones que volen aprendre i difondre el joc i l’esport tradicional i popular. Economista de professió, Garcia treballa a La Caixa i la seva passió és fer jugar a la gent. 

D’on va sorgir la idea d’organitzar la Fira del Joc i de Nadal?

La idea va sorgir del nostre referent: la fira del Joc i la pesseta de Tona, que fa més de vint anys que es duu a terme. L’aleshores regidor de Berga Jaume Vegas va decidir que volia fer una cosa igual a la nostra ciutat, i com que sabia que nosaltres ens dedicàvem a fer jugar la gent vam decidir intentar-ho. Entre ell i nosaltres vam muntar la fira. 

Quins eren els objectius que buscàveu?

Principalment hi ha tres objectius. El primer és fer jugar la gent a tot allò que no poden jugar habitualment. El nostre lema és que jugant fem més feliç la gent. En segon lloc, el joc no és una activitat exclusiva dels infants encara que ens ho sembli. El joc és una cosa per tothom. Quan juga gent d’edats i generacions diferents es crea un vincle que és indestructible. I en tercer lloc, la Fira del Joc busca acostar a la gent tots els amics d’editorials, associacions i botiguers que es dediquen a fer jugar perquè tinguin a l’abast tot aquest món. 

Quina resposta vau rebre del teixit associatiu local?

Va ser espectacular. De seguida vam tenir persones representants de diferents associacions que s’hi van adherir. Cada any tenim més voluntaris, però no faig servir el nombre per fardar, sinó per la qualitat que ens aporta. Aquí no cal ser millor que ningú, això no és La Caixa [bromeja]. El que intentem és que hi hagi qualitat, i un dels punts bàsics són les 42 persones que fan de voluntaris. Ells ensenyen els jocs i fan que la gent no s’hagi de preocupar de res més que jugar. 

I la resposta de la gent?

També és increïble. No sabria dir-te quantes persones hi passen perquè no les comptem, ja que les carpes són obertes. Tot i això, és una cosa que ens hem de plantejar. És cert que hi ha anys que ve més gent que d’altres, però nosaltres no ho muntem amb l’afany que vinguin cinc o deu mil persones. Volem que els que vinguin marxin dient: «Quin gran dia que he passat».

El 2020 vau haver d’organitzar la fira de forma virtual per la pandèmia de la covid. Què va suposar?

Va suposar haver de fer el que no fem mai. Nosaltres fem jocs de carrer, de contacte entre persones. La pandèmia va ser tot el contrari. Vam fer un aprenentatge molt bèstia amb tot el que són les noves tecnologies per connectar amb la gent i després inventar jocs per poder-hi jugar a través d’una pantalla. Aquella edició la vam celebrar per poder fer gala que la fira s’havia fet, però no perquè fos el nostre objectiu. Ja ens vam perdre moltíssimes coses per culpa de la pandèmia i no volíem que es perdés la fira. 

De qualsevol circumstància adversa, normalment se n’extreu una lliçó. Quins aspectes vau aprendre d’aquesta situació que hagin servit per aplicar en edicions posteriors de la Fira del Joc de Berga?

Vam aprendre que cal valorar que puguem sortir al carrer, que ens puguem socialitzar i que puguem compartir aquests moments de joc. Per exemple, encara que semblin simples un parell de xanques, et poden produir unes emocions i uns sentiments que els hem d’aprofitar perquè si mai ens tornen a tancar no ho podrem fer.

Teniu propostes pensades de cara a les properes edicions?

Com a mínim ja tenim dues coses pensades. Volem que els jocs de rol guanyin presència i consolidar la part dedicada al Nadal per donar-li un altre caire.