Amb motiu del Dia Internacional de la Muntanya, que es celebra avui, 11 de desembre, per reivindicar el desenvolupament sostenible de les muntanyes, l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA), pertanyent al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i la Fundació Kilian Jornet es coordinen per a conscienciar sobre la protecció i conservació dels llacs i estanys d’alta muntanya, en concret del parc natural de l’Alt Pirineu amb els projectes Lacos i Metaestany. Aquests projectes, finançats pel parc natural de l’Alt Pirineu i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, estudien el cicle del carboni, el metabolisme i les emissions de diòxid de carboni dels estanys de Tres Estanys i Naorte, al Pirineu de Lleida (Pallars Sobirà), per observar l’impacte del canvi climàtic i la petjada humana en aquests ecosistemes. Participen en el projecte alumnes de l'institut Alt Berguedà (Bagà) i el de la Pobla de Segur.

L’estany de Tres Estanys s’ha vist afectat per la població del barb roig, un peix que es va introduir en llacs de l’Alt Pirineu com a esquer de pesca. "Aquests peixos alteren la xarxa tròfica dels estanys, posant en perill poblacions autòctones i podent causar l’eutrofització de les aigües, que es tradueix en un creixement massiu d’algues planctòniques, donant-li a l’estany un color verd", expliquen fonts de les entitats que han signat l'acord. Per contra, l’estany de Naorte ha anat recuperant les seves aigües cristal·lines gràcies a diversos projectes d’erradicació i control d’aquesta espècie durant els darrers anys, com el Life Resquealpyr.

“Monitorar les concentracions de diòxid de carboni i oxigen a diferents profunditats del llac ens permet comparar les seves emissions de gasos i conèixer el metabolisme dins de l’aigua. A més, mesurem el diòxid de carboni de l’aire d’aquestes conques”, explica Núria Catalán, investigadora de l’IDAEA-CSIC i coordinadora dels projectes Lacos i Mestaestany. “Amb aquesta recollida de dades, podrem saber si aquests llacs d’alta muntanya són fonts o embornals de carboni cap a l’atmosfera, a més de conèixer l’efecte d’aquesta restauració sobre les emissions de gasos efecte d’hivernacle", ha afegit.

Els resultats finals de tots dos estudis encara no es coneixen, encara que basant-se en les primeres dades, l’equip investigador estima que l’estany de Naorte, restaurat, on l’eliminació del barb roig és ja gairebé total, actua com a embornal de carboni durant els mesos d’estiu.

Els estanys del Pirineu són zones d’alt valor ecològic que, segons els investigadors, tenen un paper en el cicle del carboni, que encara no comprenem completament. Tenen un equilibri molt fràgil que pot veure’s molt afectat pel canvi climàtic, per això un dels objectius principals d’aquests projectes és conscienciar sobre la protecció mediambiental d’aquestes zones. Aquest estudi permetrà conèixer el funcionament dels estanys d’alta muntanya i, així, poder prendre decisions precises per a la seva preservació i fer-los més resilients enfront del canvi climàtic.

“Una de les prioritats que tenim amb tots dos projectes és compartir la ciència que fem amb estudiants d’instituts d’ensenyament secundari pirinencs, com l’INS Alt Berguedà o el de Pobla de Segur”, explica Catalán. “Implicant la població jove i la comunitat educativa, conscienciem sobre la conservació i la recuperació d’aquestes zones perquè l’impacte del canvi climàtic sigui menor”.

L’equip investigador va retirar el passat mes d’octubre els sensors d’oxigen i diòxid de carboni que es trobaven en aquests estanys, però els sensors de diòxid de carboni atmosfèrics continuaran instal·lats en les conques i enviant dades en continu a la web del projecte.

Aquests projectes, que compten amb les ajudes Joan Oró i Salvador Grau i Tort, finalitzen aquest mes i esperen publicar aviat els seus resultats per poder continuar treballant en la preservació de les muntanyes i el seu entorn.