«El meu avi va enterrar els cossos dels soldats perquè no quedessin per terra»

«El meu avi va enterrar quatre soldats que van morir a finals de la Guerra Civil espanyola». Així ho recorda Montserrat Capdevila, de Casa Tortra de Montmajor. Per a l’avi, Martí Capdevila, «va ser molt dur, però no podia deixar els cossos estesos en terrenys de la seva propietat, a la serra de Barbelló», explica a Regió7 Montserrat Capdevila, de 73 anys. 

La zona on s’ha fet la primera exhumació de la Guerra Civil i el franquisme al Berguedà pertanyen a la seva família i ella va donar el consentiment al departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat per a l’excavació arqueològica que ha permès recuperar les restes de quatre soldats republicans executats. «Em van trucar el novembre passat per si els donava permís per fer l’exhumació i els vaig dir que sí». Durant tots aquests anys, ningú no havia parlat amb ells per obrir les fosses:«No sé per què, però no havien contactat mai amb nosaltres fins ara». 

«Hem preservat les tombes»

Unes fosses que la família de Montserrat Capdevila tenia perfectament controlades, de fet, les ha conservat al llarg de tots aquest anys: «Com que és terreny nostre i ho tenim a cinc minuts de casa en cotxe hi pugem sovint, i sí, hem anat preservant les tombes dels difunts». Quatre tombes situades a pocs metres les unes de les altres al Pla dels Morts, nom en què l’avi de Montserrat Capdevila va batejar la zona arran d’aquells fets que se situen al 29 de gener del 1939. Segons fonts orals, s’associen a l’ofensiva franquista sobre Catalunya i a l’entrada de les tropes franquistes a Montmajor. En aquest punt, l’exèrcit republicà, ja en la retirada, havia emès una ordre per replegar les tropes en aquesta zona i crear una nova línia defensiva. Sembla ser que el gener del 39 en aquest paratge van ser executats quatre soldats republicans que s’havien rendit i lliurat prèviament als franquistes.Tot i això, en una de les tombes s’hi pot llegir Pla dels Morts. 1938. I el número 4 dins un cercle. 

Montserrat Capdevila no té clar la data exacte, però sí que havia sentit a explicar, tant per part del seu avi com del seu pare, que ells no es van assabentar dels fets fins que els veïns d’una altra casa de pagès que van sentir els trets els van advertir: «De seguida van anar a buscar al meu avi per fer-lo coneixedor del què havia passat en uns terrenys de la seva propietat». L’home, amb 41 anys, va decidir enterrar els cadàvers, ja que des de l’Ajuntament de Montmajor se’n desentenien: «Li van dir que estàvem en guerra, que era propietat privada i que no podien fer-hi res. I ho va fer ell, i molta feina que hi va tenir, pobre avi, segons explicava. Sempre deia que ho van passar molt malament per la guerra. Van passar por i va ser una època dura». 

Per a les sepultures, l’avi de Montserrat Capdevila va excavar en quatre indrets, just al lloc on van caure morts, i en va senyalitzar un amb una tomba de pedres sobreposades «que aprofita una part de rasa del que va ser una trinxera», i els altres tres de forma més senzilla però també visibles, amb una llosa de pedra vertical. Tots amb creus negres pintades que la família de Capdevila ha anat repintant al llarg dels anys per garantir-ne la conservació. Han vetllat el punt d’inhumació i han evitat que l’espai es malmetés, fet que ha facilitat els treballs de l’equip arqueològic i de localització de les fosses. «Sabent que hi havia les restes dels quatre difunts sempre hem tingut molta cura», assegura.

I ara, ho mantindran igual: «Després de l’exhumació ho han tornat a deixar tot tal com estava, i ha quedat més net i desembrossat. Per a nosaltres continuarà sent un símbol». Després de donar-se a conèixer la notícia de l’exhumació, ja hi ha hagut interès i curiositat per pujar al Pla dels Morts i veure les tombes.

Recuperar la memòria històrica

Montserrat Capdevila considera important l’obertura de fosses per sortir de l’oblit. Ara, apartir de la recuperació de les restes del Pla dels Morts de Montmajor, les proves genètiques intentaran identificar les víctimes. «M’agradaria que s’arribés a saber qui van ser aquestes persones, que els seus familiars ho sabessin i que poguessin tenir constància d’on han estat enterrats tots aquests anys».

L’exhumació, que es va fer del 14 al 22 de desembre, ha permès trobar les restes de quatre cossos i objectes propis de l’equipament militar, com ara munició, botons o les espardenyes d’un soldat. Montserrat Capdevila ha pogut corroborar que s’ha conservat durant tots aquests anys: «Vaig veure les restes d’ossos i els materials recuperats, alguns més deteriorats que altres, ja sigui perquè potser no estaven enterrats a tanta fondària, o perquè el Pla dels Morts es va cremar amb els incendis del 1994». Defineix el moment de veure la troballa com «un impacte relatiu perquè no eren familiars sinó desconeguts, i és diferent».