Els gegants de la Patum s'ennobleixen amb nous vestits que encisen els berguedans

La nova indumentària, amb teixits d'alta qualitat, compta amb detalls en tots els angles perquè llueixin més en els salts

El claustre del convent de Sant Francesc, on s'ha fet la presentació, ha quedat petit per l'interès que ha despertat la flamant vestimenta

Abel Gallardo

El repte del dissenyador berguedà Jordi Rafart era majúscul. No només havia de confeccionar uns nous vestits per als gegants de la Patum que captivessin els amants de la festa, que en ocasions són pocs proclius als canvis, sinó que era conscient que estava fent unes peces que es convertirien en patrimoni cultural i històric de Berga. Ho ha aconseguit. En un acte de presentació aquest dissabte, celebrat al claustre de l’antic convent de Sant Francesc i que ha servit perquè l’estrena de la indumentària es convertís en un esdeveniment significatiu de la història patumaire recent, els berguedans han quedat encisats amb uns vestits que, tot i ser fidels a la tradició de les peces de roba que han portat els gegants des de fa prop de cent anys, suposen un canvi estètic amb nous colors i detalls que ennobleixen la seva imatge. 

El mateix Rafart, els membres de la comparseria i els professionals que han participat en la confecció dels vestits havien donat una aureola de misteri als nous dissenys i, tot i que n’havien publicat esbossos, els patumaires no han pogut veure com són fins a l’acte d’aquest dissabte. Després d’una breu intervenció del dissenyador; l’alcalde de Berga, Ivan Sànchez; el cap de colla del gegants, Daniel Massana i l’expert en folklore i historia de la Patum Albert Rumbo, han enretirat una cortina negra que tapava els gegants i n’impedia veure la flamant indumentària i, per fi, el nombrós públic, que ha fet petit el claustre, ha pogut veure els vestits. La primera reacció ha estat un sonor aplaudiment i comentaris d’elogi. Els assistents n’han quedat captivats i, tot ressaltant els importants canvis de colors d’algunes peces, les joies i el capell del gegant vell –que passa de tenir un con a una peça metàl·lica còncava i acabada amb punxa–, s’han apropat per tocar-los amb la devoció que molts cops mostren els patumaires per les figues de al festa. 

Un dels trets que més ha cridat l’atenció és que els vestits estan dissenyats per ser contemplats des de tots els angles. Hi ha detalls, amb brodats al darrera dels gegants i altres elements com joies autèntiques de colors vius, perquè els gegants llueixin al màxim en els seus salts durant els dies de Corpus. “Abans es dissenyaven perquè fossin vistos frontalment, però els patumaires se’ls miren des de tots els angles i per tant els vestits estan pensats perquè ens els mirem des de tots els cantons”, explicava Rafart durant la presentació. El color blau turquesa, present en les peces dels quatre gegants, és una de les altres singularitats de la indumentària i segurament es ressaltarà més quan ballin a la plaça i les capes s’alcin al girar.

Com tot el que envolta la Patum, la confecció dels vestits està carregada d’anècdotes i detalls que el mateix Rafart, que no va posar punt i final a la laboriosa confecció dels vestits fins dijous d’aquesta setmana després d’un any de feina, s’encarregava d’explicar a tots els que se li apropaven per felicitar-lo. “Les perles són autèntiques i la jaqueta de la geganta vella en porta més de 400. Perquè us feu una idea del que suposen aquets nous vestits, per fer la faldilla del gegant vell han calgut set metres de teixit”, destacava.  

L’historiador Albert Rumbo va ressaltar el fet que el dissenyador “és un berguedà que sent la festa” i el salt qualitatiu que ha suposat la seva elaboració. “Quan el 1927 porten els gegants a Can Jorba de Manresa, que era el súmmum de l’època, ho van fer dient que són uns gegants extraordinaris i s’han de vestir d’una forma única. El Jordi Rafart, el que fa, és repensar-ho per tornar a fer els millors vestits”, va remarcar. Es tracta d’un projecte que Rafart ha dedicat als seus avis, que com molts avis berguedans, li van transmetre l’amor per la Patum.