Vuit anys de l'Acord de París: una crida a l'acció individual i global contra el canvi climàtic

Per assegurar el compliment del pacte, els investigadors del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de l'ONU van acordar que era imperatiu prevenir desastres climàtics significatius. Per assolir aquest objectiu, es va establir la necessitat de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un rang del 40 al 70 per cent per a l'any 2050, en comparació dels nivells del 2010, amb l'aspiració d'assolir emissions netes zero per al any 2100. Tot i això, l'acord final de l'Acord de París, que ha estat formalment acceptat, va més enllà en fixar un objectiu encara més ambiciós de limitar l'augment de la temperatura global a 1,5 graus centígrads. Per aconseguir aquesta meta ambiciosa, es requerirà que les emissions assoleixin nivells zero en algun moment entre el 2030 i el 2050.

Però és el moment d'analitzar la realitat

El 30 de novembre del 2018 començava el principi de la fi de les emissions dels gasos amb efecte d'hivernacle. En la mateixa data però de l'any 1869 naixia Nils Gustaf Dalén, físic i enginyer suec, premi nobel de física, el 1874; també aquell dia neix Winston Churchil, primer ministre i escriptor britànic; el 1982 Michael Jackson presentava ‘Thriller’ i el 1999, a Seattle, el moviment antiglobalització força la cancel·lació de la cerimònia d'obertura de la trobada d'una Organització Mundial del Comerç. Tots aquests esdeveniments han suposat un abans i un després a la història de la humanitat, però sens dubte, per la seva urgència, l'Acord de París va establir un objectiu clar i ambiciós: limitar l'augment de la temperatura mitjana global a menys de 2 graus Celsius per sobre dels nivells preindustrials, amb l'aspiració de no superar els 1,5 graus Celsius. Aquest objectiu es basa en la sòlida evidència científica que un escalfament superior a aquest límit tindria conseqüències catastròfiques per al planeta i els seus habitants.

( Descarrega el llibre Buena Huella )

I és que tant aleshores com ara, el canvi climàtic és un dels desafiaments més urgents que afronta la humanitat. Amb l'augment de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i l'escalfament global, era crucial que els països prenguessin mesures significatives per abordar aquesta crisi global. L'Acord de París va ser una fita en la governança internacional del canvi climàtic, ja que va aconseguir el compromís de 195 països per treballar junts en la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i en l'adaptació als impactes del canvi climàtic. A més, va establir un mecanisme de revisió periòdica per avaluar el progrés dels països i enfortir els esforços en la lluita contra el canvi climàtic.

Avenços en la implementació de l'Acord de París

Per ser positius, cal dir que, des de la signatura de l'Acord de París, hi ha hagut avenços significatius en la implementació de les disposicions. Els països han presentat les seves contribucions nacionalment determinades (NDC, per les sigles en anglès), que són plans detallats sobre com cada país reduirà les seves emissions i com s'adaptarà als impactes del canvi climàtic. Aquestes contribucions són clau per assolir els objectius de l'acord. A més, s'ha avançat en la mobilització de fons per donar suport als països en desenvolupament en la implementació d'accions climàtiques. El Fons Verd per al Clima, establert en el marc de l'Acord de París, ha compromès milers de milions de dòlars en finançament per a projectes de mitigació i adaptació a països en desenvolupament. ¿Però tot això és suficient?

Els desafiaments pendents (si, aquesta és la part una mica més negativa)

Tot i els avenços aconseguits, encara afrontem diversos desafiaments en la implementació de l'Acord de París. Un dels principals reptes és la falta d'ambició en les contribucions nacionalment determinades presentades pels països. Segons les anàlisis actuals, les contribucions actuals no són suficients per limitar l'escalfament global a 1,5 o 2 graus Celsius. I la veritat no és que s'estigui limitant l'escalfament, sinó que puja. De fet, a Espanya ens afecta especialment. Segons la WWF, la Mediterrània és el mar que més ràpid s'escalfa del món, se'ns escalfa fins a un 20% més que la mitjana mundial. La tropicalització de la Mediterrània, la pèrdua de biodiversitat o la degradació dels hàbitats marins són alguns dels impactes, i encara no som capaços de parar aquests efectes.

Un altre desafiament clau és la falta de finançament adequat i suficient per donar suport a la implementació d’accions climàtiques en països en desenvolupament. Tot i que s'han mobilitzat fons a través del Fons Verd per al Clima, encara hi ha una bretxa significativa entre els fons necessaris i els fons disponibles. A més, el context polític global també ha presentat reptes. La retirada dels Estats Units de l'Acord de París sota l'administració Trump va ser un senyal preocupant, ja que els Estats Units són un dels emissors més grans de gasos d'efecte hivernacle. Amb l'administració Biden, però, l'acord es va reprendre. La possibilitat que hi hagi països que hi entrin i en surtin quan volen els seus dirigents no deixa de ser un escull.

La importància de l'acció col·lectiva

És fonamental que els països treballin junts de manera col·laborativa i solidària per abordar el canvi climàtic perquè és un desafiament global que requereix una resposta global. Tots els països, grans i petits, desenvolupats i en desenvolupament, han d'assumir la seva responsabilitat i prendre mesures per reduir les emissions i protegir el medi ambient. L'acció col·lectiva també implica la participació dels actors no estatals, com ara les empreses, les organitzacions no governamentals i la societat civil. Aquests actors tenen un paper crucial en la implementació d'accions climàtiques i en la promoció de solucions innovadores.

( Descarrega el llibre Buena Huella )

El futur de la lluita contra el canvi climàtic

A mesura que avancem cap al futur, és fonamental accelerar les accions climàtiques i enfortir l'ambició en la reducció d'emissions. Els científics adverteixen que el temps és limitat i que cal actuar de manera decisiva per evitar els pitjors impactes del canvi climàtic. A més, és important impulsar la investigació i el desenvolupament de tecnologies netes i sostenibles que puguin ajudar en la transició cap a una economia baixa en carboni. La innovació i la col·laboració són clau per trobar solucions efectives al canvi climàtic.

En aquest sentit, i a nivell empresa privada, el laboratori Ernest Orlando Lawrence Berkeley va fer un estudi el 1999 sobre el canvi climàtic que marcava una diferència amb allò publicat fins ara. Es tractava de dotze investigacions en quatre països i això es traduïa en una sèrie de projectes com una alternativa prometedora per reduir les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle que s'abordaven des d'una perspectiva realista i assenyada, com la transferència de tecnologia obsoleta, la identificació d’impactes locals positius, les inversions en sostenibilitat, ocupació i altres beneficis socioeconòmics i ambientals auxiliars per als països en desenvolupament.

Els estudis del laboratori Ernest Orlando Lawrence Berkeley il·lustraven les diferències entre projectes forestals i energètics. Tots dos tipus generen llocs de treball i ingressos rurals, redueixen l'erosió del sòl i rehabiliten zones degradades. Els projectes energètics aporten serveis urbans o llocs de treball al sector manufacturer, aporten millor tecnologia energètica i redueixen els contaminants atmosfèrics locals… El mateix estudi mostrava preocupació per la permanència del carboni emmagatzemat per a projectes de repoblament i sobre la fuita de beneficis de carboni per als projectes de protecció. El primer es pot minimitzar si els projectes se centren en espècies d'arbres que són altament valorats per les poblacions locals i a més els proporcionen beneficis socioeconòmics. I així amb gairebé totes les mesures que va aportar el laboratori privat. Tot i això, les empreses del sector energètic són les que més estan prenent consciència de la necessitat de transformació. Amb una trajectòria de més de 180 anys, Naturgy té com a principal objectiu canviar el model de negoci actual i establir les bases per continuar generant valor durant la transició energètica. Això implica un compromís fort amb les energies renovables, la promoció del gas renovable (com l'hidrogen i el biometà), així com l'impuls de l'eficiència energètica i l'economia circular. Al centre dels seus esforços hi ha la creació de valor, i Naturgy es compromet fermament amb el desenvolupament sostenible de la societat, assegurant un subministrament d'energia competitiva, segur i respectuós amb el medi ambient.

En aquest punt, ens adonem que es tracta de mesures que inclouen tant les finances com la tecnologia, el suport entre països i sobretot, s'aplica el sentit comú. I és clar, mesures individuals que han de contribuir que el balanç mundial sigui reversible.

Algunes d'aquestes mesures particulars inclouen:

1. Optar per una dieta menys càrnia: incorporar més aliments d'origen vegetal a la dieta, com ara fruites, verdures, grans sencers i llegums, no només és saludable, sinó que també redueix la petjada de carboni personal.
2. Usar el transport públic, bicicleta o caminar: reduir la dependència dels automòbils personals i optar per formes de transport més sostenibles, com ara el transport públic, la bicicleta o caminar.
3. Millorar l'eficiència energètica: prendre mesures per millorar l'eficiència energètica a la llar, com ara instal·lar aïllament, utilitzar electrodomèstics eficients i apagar els llums i dispositius electrònics quan no s'utilitzen.
4. Utilitzar fonts d’energia renovable: si és possible, considerar la instal·lació de plaques solars o la compra d’energia de fonts renovables per reduir la dependència dels combustibles fòssils.
5. Reduir, reutilitzar i reciclar: la gestió adequada dels residus, que inclou la reducció de deixalles, la reutilització de productes i el reciclatge de materials, pot disminuir la quantitat de residus enviats als abocadors i l'energia necessària per eliminar-los.
6. Comprar de manera sostenible: donar suport a productes i empreses que adoptin pràctiques sostenibles i es preocupin per reduir la seva petjada de carboni.
7. Conservar l’aigua: reduir el consum d’aigua calenta i la quantitat d’aigua utilitzada en general contribueix a reduir les emissions associades amb la calefacció i el tractament de l’aigua.
8. Participar en l’acció comunitària: unir-se a grups locals o iniciatives comunitàries centrades en la sostenibilitat i el canvi climàtic pot amplificar els esforços individuals i generar un impacte positiu en la comunitat.
9. Educar i crear consciència: compartir informació sobre el canvi climàtic i les accions que es poden prendre amb amics, familiars i comunitats pot ajudar a crear una consciència més àmplia i promoure canvis a més escala.

¿Vols saber el teu grau de coneixement sobre sostenibilitat i què pots fer en el teu dia a dia per disminuir la petjada de carboni?

Cada petita acció individual pot marcar la diferència quan es tracta de reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i mitigar el canvi climàtic.

El projecte #BuenaHuella és una acció liderada per Naturgy que reuneix els principals grups de comunicació del país sota un sol projecte de sostenibilitat. La clau d'aquesta iniciativa rau en la sostenibilitat total, ja que s'han aplicat mesures per reduir les emissions de CO2 durant el procés de creació del contingut i, a més, s'han neutralitzat les emissions generades mitjançant el projecte de reforestació 'Bosque Fundación Naturgy'. S'ha treballat en el mesurament, la reducció i la neutralització de les emissions de tots els continguts, seguint el mateix eix temàtic orientat a explicar al públic sobre com reduir la petjada de carboni. Aquest projecte forma part de l’estratègia del grup Naturgy per continuar desenvolupant accions que ajudin a mitigar els efectes del canvi climàtic i afavorir la transició energètica cap a una economia neutra en carboni.

Descobreix aquí el projecte Buena Huella.