Diccionari de moda: què vol dir boho, grunge, androgin i barbiecore?

La moda està en constant evolució, per això hem de tenir els ulls ben oberts per identificar tots els termes que apareixen cada temporada. Cultura, art i música tenen un gran pòsit en els estils de vestir, que són moltíssims. Cadascú tria el seu, el que millor quadra amb la seva personalitat i interessos.

Afro.

Etil associat a la cultura d’origen afroamericà, així com al moviment hippy, que posa èmfasi en els cabells arrissats i amb molt volum.

Androgin.

Masculí, sobri. Amb peces rectes, sense formes. Mocassins, camises, blazers i res de flors.

Boho.

Bohemi, eteri. No segueix les tendències, vesteix peces atemporals que utilitzen looks amb teixits fluids i estampats florals. El vestit, en la seva versió midi o maxi, n’és la màxima expressió.

‘Babydoll’.

Prové del vestuari que lluïa l’actriu Carroll Baker a la pel·lícula homònima de 1957. És també un tipus de vestit que s’inspira en el tall de la camisa de dormir folgada creada per Jacques Griffe, així com una de les siluetes més distingides de Balenciaga.

‘Barbiecore’.

Estil inspirat en la famosa nina Barbie, en què predomina el color rosa xiclet i les peces ajustades i sexis. La pel·lícula homònima de Greta Gerwig protagonitzada el 2023 per Margot Robbie el van tornar a posar de moda després del seu boom a principis dels 2000.

‘Camp’.

Definit per l’escriptora Susan Sontag com "l’amor a allò no natural, a l’artifici i a l’exageració", és un estil que va proposar a partir dels anys 60 del segle XX un nou dandisme basat en la provocació, que va des del barroquisme fins al bad taste, o mal gust.

‘Casual’.

Informal, còmode i relaxat, sense esforç. També proposa vestir peces clàssiques, simples i còmodes per treballar. Línies senzilles i funcionals, amb peces i accessoris esportius.

‘Disco’.

Estil que va triomfar globalment a partir de 1975 gràcies a l’auge de l’estil de música del mateix nom i a la proliferació de discoteques a les grans ciutats. Es caracteritza per looks llampants amb peces cenyides i brillants, gràcies a teixits com el lúrex i el ras i elements com els lluentons i les brillantors metal·litzades. La pel·lícula Febre del dissabte nit, amb John Travolta, va ser-ne el top.

Lletgisme.

El seu triomf va arribar als anys 90 de la mà del grunge. Firmes com Prada i dissenyadors com Marc Jacobs van ser responsables de l’èxit d’aquesta estètica, que es basava a crear conscientment propostes lletges i fins i tot repulsives per buscar una reacció.

‘Grunge’.

Inspirat en la cultura hippy i el fenomen del punk que va sorgir a principis dels 90 a Seattle. La seva aparició va suposar el final de l’ostentós lifestyle propi de la dècada dels 80. La música rock va ser la seva principal via per donar-se a conèixer. El grup Nirvana, amb Kurt Cobain al capdavant, va ser-ne el màxim exponent.

‘Gypsy’.

Inspiració gitana o zíngara: faldilles de vol ampli i bruses bollades i de colors vius.

‘Hippy’.

Utilitza les flors i les peces texanes,els pantalons amples, elsaccessoris artesanals, el patchwork i els estampats tie-dye.

‘Hipster’.

Vintage, un estil que combina peces modernes i de segona mà. No li van els colors estridents.

Logomania.

Caracteritzat per l’ús habitual de logos en peces i accessoris, fins al punt d’arribar a crear estampats monogram amb aquests. Va sorgir als 80.

Minimalista.

Modern, sense ornaments ni excentricitats, colors neutres i accessoris statement (molt marcats).

‘Normcore’.

Tendència basada en la indumentària senzilla del dia a dia que la classe treballadora utilitza a les grans capitals. Es compon de peces i accessoris d’estil casual, poc cridaners i de disseny una mica anodí.

‘Nude’.

Look senzill i natural. També fa referència al to cromàtic similar al de la pell en les seves diferents variants.

‘Oversize’.

Significa "molt més gran que la seva mida". S’aplica a bolsos, dessuadores, ulleres de sol, samarretes, camises, pantalons, etc., que tinguin mesures desproporcionades. Dives joves com ara Billie Eilish solen vestir així.

‘Preppy’.

Prové del terme preparatory i fa referència a l’outfit estudiantil que porten els joves uniformats en escoles o universitats nord-americanes. L’estil Ivy League americana: jerseis amb coll en punta, faldilles de plecs, jaquetes de bèisbol d’estil bomber, com a la pel·lícula Grease. Solen portar aquest estil els anomenats WASP, els pijos com els d’Oxford que apareixen a la pel·lícula Saltburn.

‘Punk’.

Sorgit en l’ambient underground de Nova York, es va popularitzar a escala mundial gràcies a la parella formada per la dissenyadora Vivienne WestWood i el productor musical Malcom McLaren, que vivien a Londres. D’imatge agressiva i esperit nihilista, segueix molt viu.

Retro.

Tendència nostàlgica de la moda a partir dels anys 70 del segle XX, quan van triomfar pel·lícules com Bonnie and Clyde o El gran Gatsby. El retro style és la constant reinterpretació de peces i accessoris originalment dissenyats al segle XX.

‘Strech’.

Ajustat. Utilitza diferents teles i peces que van ajustades al cos com si fossin una segona pell i van donar lloc a un estil molt comú als 80 amb el qual van triomfar dissenyadors com ara Azzedine Alaïa, Gianni Versace i Thierry Mugler.

‘Sporty chic’.

Còmode i senzill, relaxat, amb peces esportives però no per practicar esport. S’afegeix al fenomen athleisure.

‘Urban’.

A la teva manera, lliure d’estereotips, rebel i amb un punt de transgressió. Són totes aquelles peces dissenyades per suportar la intensa activitat de les grans ciutats.