Set candidats que no han tingut ni tan sols el seu propi vot

Es pot no recollir ni un sol vot en unes eleccions? Òbviament és possible, tot i que a priori sembla difícil, si es té en compte que com a mínim es compta amb el vot propi dels integrants de la candidatura i, probablement, de persones properes. A la Catalunya Central, però, hi ha almenys set candidatures, totes elles formades per un únic candidat, que no ha obtingut ni tan sols el seu propi vot. Literalment, n’han obtingut zero.

El fenomen afecta sobretot llistes vinculades al PSC (Candidatura de Progrés) i és conseqüència de com alguns partits elaboren certes candidatures, bàsicament en municipis petits, per tenir una major presència electoral. El que es coneix popularment com a llistes fantasma, amb candidats forans, la major part dels quals gent de partit desconeguts allà on es presenten.

Aquest resultat zero s’ha produït, per exemple, a les candidatures que els socialistes han presentat a les poblacions berguedanes de Gósol, La Quar, Castell de l’Areny i Fígols, però també al Solsonès (a Clariana i a Guixers) i a Granera, al Moianès.

Com es deia, es tracta en tots els casos de llistes amb un únic candidat, en Ajuntaments de tres o cinc regidors que funcionen amb règim de Consell Obert, la qual cosa vol dir que, tot i que concorren sota unes sigles, el vot és personalitzat (es marquen les caselles de les persones). I en el cas d’aquests set municipis, tancat el recompte de diumenge, va donar zero vots als respectius candidats de la llista socialista, ja que ni tan sols ells es poden votar si no estan empadronats al poble.

A més, es dona el cas que alguns d’aquestes candidatures unipersonals són històrics del partit o, diguem-ne, integrants de l’aparell. Per exemple, el candidat a Gósol era Tomás Casero, amb una llarguíssima experiència a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Es va presentar per primer cop en una llista del PSC el 1995, però no va entrar de regidor fins al 1999, any en què el PSC (amb tres regidors) i ERC (amb quatre) van fer coalició i van deixar CiU a l'oposició. Casero va entrar al govern, però l'experiència va durar només 15 mesos, ja que les discrepàncies entre membres de l'equip de govern de PSC i ERC van propiciar, a mig mandat, l'ascens del convergent Josep Rafart a l'alcaldia. El 2003, Casero va ser el cap de llista per primer cop. Va obtenir dos regidors i va formar part de l'oposició. Exactament el mateix va passar en les municipals del 2007. En les del 2011, va obtenir també dos regidors i el pacte entre tres partits el va portar al govern. Les del 2015 van ser les últimes eleccions a les que es va presentar, formant un lideratge bicèfal amb Cristina Múrcia, i va ser regidor fins a les eleccions del 2019.

A Castell de l’Areny, el candidat únic de la llista del PSC que no va recollir cap vot era Francesc Caballo, exregidor de govern de l’Ajuntament de Manresa en temps dels tripartits amb ERC i ICV, sota l’alcaldia de Josep Camprubí.

A Granera s’hi presentava Carles Sig, escollit el 2021 primer secretari del PSC de Martorelles (Vallès Oriental). I a Clariana de Cardener Ivan Marzá, que per exemple apareix com a membre del Consell de Districte del barri de Sant Andreu de Barcelona pel grup del PSC.

Subscriu-te per seguir llegint