Vuit de cada deu ajuntaments de casa nostra estaran governats per una majoria absoluta

Els municipis s’apunten, per regla general, a la solidesa d’un grup municipal amb representació àmplia governant els seus ajuntaments. Així ho posa de manifest una radiografia dels resultats de les eleccions municipals celebrades el 28 de maig passat i, sobretot, de les composicions que dibuixen i que es concretaran aquest cap de setmana quan es constituiran els nous consistoris que deriven dels comicis de fa 16 dies. Una mirada de la que se n’extreu una dada concloent: vuit de cada 10 Ajuntaments sorgits de les eleccions de diumenge passat estaran governats durant el proper mandat per un partit que ha obtingut majoria absoluta. Municipis que, per tant, ja coneixen a hores d'ara qui serà el seu alcalde (si no hi ha cap sorpresa en forma de renúncia i de canvi de candidat proposat). Perquè els candidats que encapçalaven aquestes llistes han obtingut un suport que els suposa més del 50% de la representativitat en el proper ple municipal i ja tenen garantits els suports necessaris.

De fet, el percentatge d'ajuntaments de casa nostra que han obtingut la majoria absoluta s'ha mantingut molt sostingut en les quatre últimes eleccions municipals. Després de les del 28 de maig passat, aquesta situació es dona en un total de 131 dels 165 municipis de les set comarques. És a dir, exactament el 79,3%. A les eleccions de fa quatre anys (sense el Lluçanès i amb el Solsonès amb dos municipis menys) van ser exactament el 80%. Després de les eleccions del 2015, tan sols hi va haver un ajuntament menys on es produís aquesta situació (123 dels 155 totals), el que equivalia al 79,3% actual. I si encara tirem més enrere, fins als comicis del 2011, la xifra de majories absolutes va ser lleugerament inferior, però en una línia força propera. En concret, es va donar en 117 ajuntaments, el que equivalia a tres de cada quatre (75,4%).

Unes xifres que donen a entendre que en aquestes eleccions hi ha una situació generalitzada de concentració de vot sobre candidatures molt sòlides (particulars per a cada municipi). Si bé és cert que hi havia poblacions on només es presentava una candidatura (i que, per tant, tenien garantida no només la majoria absoluta, sinó el domini complet del ple municipal i l'alcaldia), també cal precisar que aquesta situació es donava en una cinquena part dels municipis de les nostres comarques.

Per comarques, el Berguedà i el Moianès son les que tindran una proporció més alta d'ajuntaments amb un partit amb representació superior a la de la resta de grups. En tots dos casos suposen el 90%: 28 de 31 al Berguedà i 9 de 10 al Moianès. En aquesta segona, l’únic municipi que des del moment que va acabar l’escrutini té per resoldre la governabilitat (pendent de pactes) és Castellterçol. I, alhora, és l’única comarca de casa nostra on a la seva capital s’ha produït una majoria absoluta, com és la que ha obtingut AraMoià-AM, que després de perdre aquesta posició de privilegi el 2019, ara l’ha recuperada de manera més que folgada (tindrà 8 dels 13 regidors).

Per sobre del 80% hi ha quatre comarques: el Lluçanès (només a la capital, Prats, la governabilitat està oberta), l’Alt Urgell, el Solsonès i la Cerdanya. Per sota d’aquest llindar hi trobem el Bages i l’Anoia. En aquesta darrera comarca és on es produeix més divisió, ja que més d’un terç (12 de 33) dels seus futurs Ajuntaments han quedat pendents de l’establiment de pactes per saber qui els governarà.

En el cas del Bages, gairebé tres quartes parts dels seus municipis estaran governats per majories absolutes (21 de 29). Però sobretot és rellevant el fet que aquesta situació es dona (descomptant Manresa) en bona part dels municipis més grans, en alguns dels quals en aquest mandat que ara s’acaba havien calgut pactes. Els més evidents són el tercer i quart municipi més grans, Sant Vicenç de Castellet i Sant Fruitós de Bages, on han sortit plenament reforçats en aquestes eleccions dues forces que ara mateix son a l’oposició: Junts, en el cas de Sant Vicenç, i Gent fent Poble, a Sant Fruitós (amb Dani Mauriz i Joan Carles Batanés). A Súria i Artés, dos partits que ja governen ara però amb aliances (PSC i ERC, respectivament) tenen assegurada l’alcaldia amb els mateixos que l’ostenten a dia d’avui (Albert Coberó i Enric Forcada), ja que han fet el salt a la majoria absoluta. I en casos com Sallent i Cardona, tots dos governats per ERC (Oriol Ribalta i Ferran Estruch), reforcen o consoliden la que ja han tingut aquests quatre anys.

Curiosament, aquests dos han estat els dos alcaldes del Bages que van assolir el càrrec més joves. Ribalta ho va fer a les eleccions de fa quatre anys amb 24. En el cas d’Estruch cal remuntar-se 12 anys enrere (el 2011), ja que ara encetarà el seu quart mandat. Però va començar a ser batlle amb 25. Ara, qui es convertirà en l’alcalde més jove de la comarca serà Jordi Borràs, que ha assolit la majoria absoluta amb Sumem-AM, que també s’estrenarà en el càrrec amb 24 any (en farà 25 el proper 10 de juliol).

Subscriu-te per seguir llegint