El mandat 2023-2027 arrenca amb 3 de cada 10 ajuntaments de les comarques centrals liderats per dones. En concret, en el conjunt del territori hi ha 51 alcaldesses respecte 121 alcaldes, i això suposa un 29,6% d’alcaldies sustentades per dones.

La representació femenina al capdavant dels consistoris ha experimentat un lleuger increment respecte la configuració que hi havia fins ara tenint en compte que l’anterior mandat es va tancar amb un total de 40 alcaldesses als ajuntaments de la regió central, de manera que no s’arribava ni al 25%. La xifra va variar al llarg dels 4 anys per canvis de governs derivats bàsicament de mocions de censura, com a Sant Fruitós de Bages o Òdena, però van ser casos comptats que pràcticament no van fer variar el percentatge de representació. I el mateix pot passar ara. I és que més enllà de les possibles mocions que hi pugui haver, ja se sap que en virtut dels pactes a què s’ha arribat, en ajuntaments com el de Balsareny, per exemple, hi haurà un relleu a mig mandat i l’actual alcaldessa, Glòria Casaldàliga, dels independents Endavant Balsareny, donarà pas al republicà Isidre Viu.

L’increment del nombre de dones al capdavant dels consistoris s’ha donat d’una forma generalitzada excepte al Bages, on el nombre d’alcaldesses s’ha reduït d’un terç, i a l’Alt Urgell, on n’hi ha dues menys que en el mandat anterior. Tanmateix, aquesta darrera comarca és la que presenta un índex més elevat de batllesses de tot el territori, fins al punt que gairebé hi ha paritat, amb un 42,1% d’alcaldies en mans de dones. També destaquen el Berguedà, el Solsonès i l’Anoia, amb que són les que han tingut increments més grans (a cada comarca hi ha 4 alcaldesses més que en el mandat anterior), i això també ha fet créixer el percentatge de dones respecte el d’homes al capdavant dels consistoris, amb valors superiors al 30 %. En canvi, la resta de comarques amb prou feines superen el 20% de presència femenina al capdavant dels respectius consistoris tot i haver incrementat lleugerament el percentatge (tret del Lluçanès, on es manté el mateix nombre d’alcaldesses que hi havia, dues, tot i que en poblacions diferents).

Cares noves

Més de la meitat de les alcaldesses de les comarques centrals s’estrenen en el càrrec en aquest mandat, mentre que n’hi havia d’històriques que han deixat la política o han passat a l’oposició, com és el cas de la socialista Montserrat Badia, de Castellbell i el Vilar, o de la republicana Adriana Delgado, de Sant Vicenç de Castellet. Al Bages, de les 6 alcaldesses que arrenquen el mandat, hi ha 5 rostres nous, i tan sols repeteix la republicana Alba Pérez, de Navarcles, que tanmateix va assumir el càrrec tot just fa poc més d’un any, quan va agafar el relleu de Josep Maria Feliu. Al Berguedà, repeteixen cares conegudes com Patrocini Canal, d’Avià, i entre les incorporacions hi ha l’alcaldessa de Gisclareny, Queralt Tor, filla de l’històric alcalde Joan Tor. En canvi, no hi ha l’exalcaldessa de Berga, Montse Venturós, que va renunciar ja fa 3 anys.

Altres cares conegudes que mantenen el càrrec són Noemí Trucharte, de Vilanova del Camí, i totes les alcaldesses de l’Alt Urgell (no n’hi ha cap de nova en aquest mandat). Qui també ha revalidat el càrrec és l’alcaldessa de Solsona, Judit Gisbert, l’única al capdavant d’alguna de les capitals de comarca de la Catalunya Central. Tanmateix, Gisbert tampoc no ha completat encara tot un mandat sencer perquè va substituir a l’exalcalde David Rodríguez a final del 2021.

A part de ser capital de comarca, Solsona és una de les poblacions més grans del territori governada per una alcaldessa, tenint en compte que la majoria lideren consistoris de poblacions de menys de 5.000 habitants. Altres municipis mitjans o grans que tenen batllessa són Alba Pérez, de Navarcles; Eva Serra, de Puig-reig; Montse Mases, de Calaf; Carme González, de Piera; Noemí Trucharte, de Vilanova del Camí; Laia Serra, de Bellver de Cerdanya; o Gemma Rodríguez, de Collbató.

Alcaldesses republicanes

Esquerra Republicana és el partit que compta amb més alcaldesses en el conjunt de les comarques centrals, fins al punt que pràcticament la meitat de les 51 que hi ha són d’aquest partit (també és el que té més representació, al costat de Junts). En concret, hi ha 24 alcaldesses republicanes i 17 de Junts per Catalunya (o de partits vinculats), en aquest cas majoritàriament en municipis de comarques com el Solsonès o l’Alt Urgell. També hi ha 4 batllesses del PSC, a Piera, Vilanova del Camí, Collbató i Sant Quirze Safaja; 3 de partits independents (a Balsareny, Avià i Sobremunt); 2 de la CUP (a Vallbona d’Anoia i Cava); i una del PP, a Monistrol de Montserrat, que és l’única alcaldia que els populars tenen a les comarques centrals.