Municipis de la regió central amb un elevat consum d’aigua reforcen les mesures per reduir-lo i evitar sancions

Més mesures i més conscienciació ciutadana per mirar de rebaixar el màxim possible el consum d’aigua, per responsabilitat i també per evitar possibles sancions. És la solució que donen al problema ajuntaments de la regió central que l’octubre passat van superar el llindar dels 210 litres per habitant i dia que estableix la fase de preemergència decretada pel Govern, que es va publicar ahir al DOGC i que aquest dimecres entra en vigor.

Ara per ara a la regió central hi ha 15 municipis que estan per sobre d’aquesta xifra. Es tracta de Castellfollit del Boix i Fonollosa (amb 311 litres cadascun), Sant Esteve Sesrovires (302), Collbató (296), Rajadell (284), Solsona i Masquefa (279), Castellnou de Bages (251), Sant Fruitós de Bages (248), Esparreguera (236), Olesa de Montserrat (224), Castellbell i el Vilar (217), Navarcles (216), Santpedor (213), i Sant Salvador de Guardiola (que està just als 210). Tots ells podrien ser multats més endavant si no reverteixen la situació, que ha generat incerteses entre els alcaldes a l’hora de decidir com afrontarien les sancions i si convindria repercutir-les o no en les factures de qui més gasta. Tenen clar que s’intensificaran les mesures, amb actuacions de millora a la xarxa, amb menys pressió a l’aixeta, o amb l’obertura de pous, però volen conèixer amb més detall què provoca aquests consums elevats per ajustar-les encara més a l’arrel del problema.

Suport de l’ACA i Aigües de Manresa

I és que l’ACA deixa que siguin els mateixos ajuntaments que decideixin com fan complir les restriccions en el seu àmbit, «que és la seva competència», apunten fonts d’aquest organisme, i això fa que, en el cas del Bages, alguns municipis recorrin a Aigües de Manresa perquè els orienti o els faciliti dades.

A Sant Fruitós, per exemple, ara per ara «no tenim prou elements de judici» per valorar com s’haurien d’afrontar possibles sancions si arribessin, apunta l’alcalde, Joan Carles Batanés, tenint en compte que no hi ha identificats els excessos de consum per sectors (únicament es coneix l’àmbit industrial). Per això, l’Ajuntament ha demanat a Aigües de Manresa informació al detall per poder diferenciar els consums residencials dels que es donen a l’àmbit agrícola i ramader, i intentar esbrinar si aquests excessos venen més aviat de les explotacions ramaderes o de l’àmbit particular en un municipi «amb molta zona residencial on és possible que hi hagi un major consum». Tanmateix, «com que ara no ho sabem, no podem actuar ni parlar-hi», diu Batanés. Entén que, d’entrada, les sancions les hauria d’assumir l’Ajuntament, i més endavant «ja aniríem a buscar cas per cas» amb la idea de repercutir aquesta despesa amb qui no compleixi. De tota manera, no seria immediatament. Primer l’Ajuntament vol fer una àmplia campanya de conscienciació ciutadana, i un cop feta ja s’aplicarien les sancions individuals si es donessin aquests incompliments.

Rajadell és un altre dels municipis del Bages que més aigua consumeix. Tanmateix, hi ha molta incertesa sobre com s’haurà de procedir per afrontar la situació, i també les possibles sancions que puguin arribar. «La preemergència no existia i ens hi haurem d’adaptar», sosté l’alcalde, Joan Carles Lluch, però a hores d’ara no concreta com, a l’espera d’encarar la situació a partir de dades més concretes ja demanades a Aigües de Manresa sobre els consums que hi ha al municipi, i que permetin separar les despeses que fan les granges de les particulars «perquè ara no tenim manera de saber on ens passem», diu Lluch. D’entrada, considera que el més lògic seria repercutir les possibles sancions a qui més gasti, si bé no hi ha res decidit.

Un model d'ordenances

Aquest municipi no disposa de cap ordenança que reguli aspectes d’aquest estil, i no és l’únic. Per això, l’ACA ha elaborat unes ordenances tipus que ha posat a disposició dels ajuntaments. És una proposta d’usos de l’aigua en situació de sequera per tal que els municipis puguin regular les restriccions i altres mesures derivades del Pla Especial de Sequera, si bé cal que cadascun l’adapti segons les seves situacions concretes, i això també inclou la manera d’afrontar possibles sancions. De fet, fonts de l’ACA asseguren que «la voluntat del Govern no és sancionar», i precisament per això s’ha impulsat l’escenari previ a l’emergència, amb voluntat de «donar marge als ajuntaments que encara no s’estan ajustant a les dotacions màximes , a implantar mesures per poder complir amb les limitacions del Pla Especial de Sequera». Tanmateix, tot i aquest acompanyament i les subvencions que es puguin donar «cal un règim sancionador per aquells casos en què es produeixin incompliments reiterats», si bé es pensa a mitjà termini. «No seria d’aplicació fins al gener o febrer», un cop es disposi de les dades de consum de tot el mes de desembre, que els ajuntaments pugen a l’aplicatiu a mitjans del mes següent».

A hores d’ara hi ha ajuntaments que encara no saben com procediran en aquest sentit malgrat «l’esforç» que saben que hauran de fer per reduir el seu consum diari, tal com apunta l’alcalde de Fonollosa, Eloi Hernàndez. És el municipi del Bages (juntament amb Castellfollit) que més aigua consumeix (amb dades de l’octubre), en part atribuïble al fet que «tenim una escola amb més de 200 alumnes de diversos municipis que hi passen 8 hores diàries», i si bé «no és població empadronada, té un consum d’aigua important», sosté l’alcalde. També parla de l’activitat ramadera de les granges que, amb la sequera no pot comptar amb pous propis i s’han hagut de connectar a la xarxa. En cas d’una possible sanció, «l’haurà d’assumir l’Ajuntament, i en tot cas entenc que l’any següent hauríem de reflectir en les tarifes d’aigua l’augment del cost per treure els diners d’un lloc o altre», per bé que no hi ha res decidit. Admet que poblacions com Fonollosa tenen poca capacitat per sancionar, sense policia i amb dificultats per fer inspeccions. Es farà molta campanya de conscienciació.

El mateix passa a Castellnou de Bages, on s’han iniciat campanyes de conscienciació ciutadana sobre l’estalvi d’aigua a través de les xarxes i de les cartelleres municipals, i recentment ha aprovat una ordenança per poder castigar qui infringeixi la normativa de consum. En cas de sanció si se supera el varem ara establert per l’ACA, «ens ho facturaran a l’Ajuntament», però la idea inicial és «poder repercutir el diferencial a qui més hagi gastat», sosté l’alcalde, David Canyadó. Apunta a la «casuística especial» del municipi com a possible factor per explicar el fet que se sobrepassi el llindar de consum. Castellnou té una població molt dispersa, «amb moltes cases amb terreny i piscines, que fa que es gasti més», i també amb granges i explotacions agràries, algunes de les quals «amb un sol comptador que abasteix diversos punts», la qual cosa «dona unes dades que no són reals perquè això fa augmentar el varem», diu l’alcalde. Igualment, apunta a les «nombroses fuites» que diu que hi ha, sobretot a la urbanització de Pinedes, on Aigües de Manresa ja té previstes actuacions de millora a la xarxa, amb una subvenció de 50.000 euros (un 50% del cost).

Les fuites, un problema afegit

A banda de Castellnou, les fuites d’aigua a la xarxa són un gran problema en altres municipis amb consums elevats. L’alcalde de Castellfollit del Boix, Celestí Rius, assegura que «el 52 % de l’aigua que arriba a Castellfollit es perd per avaries a la xarxa», i tot i «l’esforç» que diu que fa el municipi per prevenir-les i arreglar-les, amb una despesa anual d’entre 20.000 i 40.000 euros, «no n’hi ha prou», i en aquest sentit demana més subvencions. «Tenim una xarxa molt extensa, de 60.000 m2, i un municipi molt dispers», amb 289 comptadors, dels quals «només 9 són d’industrials i granges», per la qual cosa està convençut que l’excés de consum no ve de les granges sinó de les fuites. «La gent ho fa bé».

Igualment, reclama a l’ACA «una actualització del cens sobre el consum d’aigua» al municipi, atès que «encara compten que som 410 habitants i ja en som 460», la qual cosa «fa elevar la mitjana». Amb aquesta actualització i si es posa remei a les avaries «no és impossible» arribar als 210 litres que demana l’ACA, si bé defensa la postura «que tothom pagui el mateix preu perquè l’aigua és un bé públic al que tothom té dret». Si arriben sancions, per ara no té clar com s’assumirien ni si es repercutirien en qui més gasta.

On també hi ha un percentatge de pèrdues d’aigua perquè la xarxa és vella és a Solsona, i per això fa temps que s’inverteix a modernitzar-la i es continuarà fent, assegura l’alcaldessa, Judit Gisbert. Al ple d’aquest dijous hi ha previst portar a aprovació el pressupost del 2024, amb una partida de 410.000 euros per millores a la xarxa (des del 2013 s’hi haurà invertit més d’1 milió). A més, «hem començat a ajustar la pressió d’aigua durant la nit» per mirar de reduir els consums. Quant a possibles sancions, «les assumiria l’Ajuntament», però «no hem pres cap decisió» respecte de la seva possible repercussió en els abonats. «Hi ha grans consumidors», com són granges o empreses «però no és per un tema de mal ús sinó de necessitat», per la qual cosa «és un tema molt complex», i s’ha d’analitzar bé si se’ls ha de carregar aquesta despesa afegida. Per ara, diu que la millor opció és «treballar la prèvia», en el sentit de fer un cribratge per veure quins usuaris consumeixen més «i contactar-hi perquè vigilin» sense arribar a sancionar.

Castellbell i el Vilar supera de molt poc els 210 litres de topall permesos, però igualment l’Ajuntament prendrà mesures per reduir-lo i mirar d’estalviar-se sancions que, en tots cas, assumiria el consistori però les repercutiria en qui infringeixi la norma amb la idea de «penalitzar qui més gasti», apunta l’alcalde, Adrià Valls. Tanmateix, i en cas de sanció, s’haurà d’estudiar bé amb serveis jurídics i amb secretaria i intervenció quina fórmula s’aplica, «i d’alguna manera s’haurà de recollir en una ordenança».

Castellbell és un municipi «amb molta extensió i nuclis molt dispersos», i on el consum d’aigua s’ha incrementat exponencialment a les urbanitzacions, que majoritàriament ja són de primera residència. A Mas Enrich-El Prat, per exemple, «en 30 anys hem passat de 30 comptadors a 320, amb un total de 440 parcel·les», diu Valls, que considera que aquesta és la principal causa de l’elevat consum. Moltes parcel·les són xalets, «i tot i que hi ha més consciència i s’ha canviat la gespa natural per l’artificial o per grava o escorça de pi, el sol fet de tenir arbres, testos, o un hortet, suposa una demanda molt superior a la resta». En canvi, «de granges, en tenim molt poques».

Valls confia poder reduir els nivells de consum amb les campanyes que es faran, i també amb reparacions a les xarxes, «que n’hi ha de molt obsoletes», com a la Vall de Montserrat o a Mas Enrich «on pràcticament s’ha de reparar una fuita diària». L’Ajuntament espera poder comptar amb una subvenció de 300.000 euros per al 2024 per fer reparacions d’aquest tipus, i també s’obrirà un nou pou al costat de l’antic per abastir d’aigua Mas Enrich, El Prat i Sant Cristòfol. Igualment, se signarà un conveni amb Marganell per poder comprar aigua a aquest municipi en cas de dèficit mitjançant una connexió d’emergència «que ens estalviarà haver-la de portar amb cubes».

Subscriu-te per seguir llegint