Les vendes de loteria de la rifa de Nadal repunten amb increments propers al 5 %

A l’espera de fer el recompte final i de veure quines devolucions de talonaris no venuts faran empreses i entitats, tot apunta que les vendes de la loteria de la Grossa de Nadal s’hauran incrementat lleugerament respecte ara fa un any, que ja va ser bo. Administracions de la regió central consultades per aquest diari coincideixen en una recuperació dels negocis que es va consolidant després de la davallada que hi va haver per la pandèmia. Enguany es calcula un increment proper al 5 %, tant amb les vendes a finestreta com per mitjà d’empreses i entitats, que també han remuntat, i amb un interès creixent cap al dècim sencer, tot i amb recàrrec, en detriment de les participacions.  

Qui es troba just en aquest increment de mitjana és l’administració de loteria Montserrat, situada a les galeries del Carrefour de Manresa, on calculen que enguany hauran venut «entre un 4 i un 5 % més» que l’any passat, i d’aquesta manera es manté la remuntada que ja s’observa d’un temps ençà, amb els alts i baixos del procés i després amb la pandèmia, «mentre que des del 2021 ja s’observa una millora», apunta el seu responsable, David Fernández. Tant és així que «fa temps que tenim diversos números sencers i ja fa deu o dotze dies que els hem esgotat tots perquè la gent ja els coneix i tenen molta demanda». Diu que aquest bon ritme de vendes també es nota amb les entitats, que ja fa uns anys que tornen a confiar en aquesta loteria «i en el nostre cas només n’hi ha una que la combina amb la Grossa de Cap d’Any».  

A l’administració La Fortuna, de Manresa, també compten incrementar les vendes al voltant «d’un 3 o un 4 5», sosté la responsable del negoci, Rosa Santasusana. Diu que es nota tant a finestreta com amb la venda de talonaris per part d’empreses i entitats, i en aquest sentit, parla d’una tendència cada cop més gran d’apostes per al valor del dècim sencer, malgrat que encara es faci un recàrrec a part. En alguns casos, les participacions comencen a anar a la baixa. 

«Aquest any ens està anant molt bé», apunta Dolors López de l’administració de loteria La Vinya Boja de Solsona, fins al punt que han hagut de fer una nova comanda de números perquè amb els que tenien segurament haurien fet curt. No és la primera vegada que ho fan, però el cert és que «les vendes d’aquests dos últims anys han estat de rècord», segurament afavorits pel canvi de local que han fet, apunta el seu fill i propietari del negoci, Jordi Puig. Ja han esgotat tres números, especialment el 03607, «que la gent identifica com el número del poble». I és que, si bé noten la gent de pas, i durant el pont de la Puríssima «vam tenir cua cada dia gràcies al turisme», la major part de les vendes són bàsicament del públic local, «dels bars, restaurants i botigues», i de la confiança que diuen que fan amb la loteria nacional, en alguns casos com a entitats recuperades després d’haver apostat per la Grossa de Cap d’Any. «Pel que fa a premis, com la nacional no n’hi ha cap», sosté Puig.

Poca competència

I és que, en general, les administracions cada vegada noten menys la competència de la loteria catalana que sí que hi havia temps enrere. Ni la Grossa de Cap d’Any ni tampoc la Dooble (una rifa pensada especialment per entitats que es va posar en marxa el Nadal passat i que enguany celebrarà el sorteig el 31 de desembre, igual que la Grossa), no estan perjudicant les vendes. En general, es juga a totes dues a la vegada o bé hi ha entitats havien apostat per la Grossa de Cap d’Any (o per la Dooble, l’any passat), i ara han tornat a la nacional. 

El responsable de la Loteria El Passeig, de Manresa, Lluís Torras, explica que, en general, les empreses i entitats volen quantitats grans de loteria per vendre, i amb la catalana «a vegades es troben que no hi ha prou números» i han de recórrer a la nacional per poder donar l'abast. A més, cada cop hi ha una major tendència a no adquirir els talonaris per vendre’ls a l’empresa, sinó que es demana al treballador que vagi directament a l’administració a comprar el dècim pel qual s’ha apostat. En aquesta administració, enguany esperen un lleuger increment de vendes, «d’entre el 2 i el 4 %, en un dels millors anys que s’han viscut darrerament», diu Torras. I és que, malgrat la crisi i la inflació, que ja fa més d’un any que dura, «molta gent fa un esforç per comprar loteria de Nadal, que ja és una tradició i si s’ha de fer un extra, moltes vegades és amb aquest sorteig». 

La qüestió econòmica es va notar molt amb la pandèmia, però ara ja no tant», explica David Carmona, responsable de l’administració de loteria Bonavista, de Manresa, i apunta que «la loteria és de l’últim en què es deixa de gastar». Si bé part de les compres fortes solen ser aquests últims dies, diu que enguany ja es va notar un boom de demanda important cap al juliol, i que ara han tornat a augmentar després d’una pausa a començament de la tardor. Diu que també hi influeixen molt els moments en què es cobra la paga.

A la Loteria Guimerà de Manresa, la Dooble tampoc no els està fent ombra. «Es va notar més l’any passat», explica la responsable del negoci, Elisabet Oller. «Algunes entitats ho van voler provar, però algunes s’ho han repensat i han tornat a nosaltres perquè el premi de la loteria nacional és molt gran». També «es nota més entusiasme» en les vendes a finestreta, i també en les vendes on line, que aquest negoci ja fa temps que ofereix: «Hem enviat números per tot Espanya», explica Oller, «sobretot els íntegres que només tenim nosaltres». En aquest sentit, i com ja passa cada any, es ven molt la desena que va del 25731 al 25740, que té íntegra aquesta administració des que va obrir fa més de 60 anys. «Són la nostra essència, i fins i tot hi ha gent que compra tota la desena correlativa».  

Les sensacions també «són bones» a l’administració número 1 de Moià, on ja hi va començar a haver una forta demanda el juliol. «A l’estiu ja ens compraven, i molts clients eren de fora», assegura la responsable del negoci, Laia Soler. Explica que a Moià els afavoreix molt el mercat dels diumenges, i que hi ha una demanda especial del número 01384, associat a la Cabra d’Or, un element festiu de Moià del qual aquesta administració n’ha fet l’emblema. «En vam tenir 50 números durant els dies de festa de la Cabra d’Or, i els vam esgotar tots», explica Soler. Després s’han venut per màquina, ja sense el format de dècim.

«Són dies de molta feina, i confiem que ens anirà com l’any passat o una mica millor», apunta Montserrat Pey, de l’administració número 2 de Berga. I això que hi ha una certa crisi que diu que es nota a nivell global, en el sentit que «qui abans es quedava cinc números, ara potser se’n queda tres o quatre, i a més, se’ls reparteixen». Tanmateix, i a l’espera de veure quins retorns hi ha, Pey explica que també hi ha hagut una bona demanda per part d’empreses i entitats, semblant a la de l’any passat o en tot cas, n’hem guanyat algun». També apunta a una major tendència a voler dècims sencers i «mirant de poder comprar el número sense recàrrec». En aquest cas, la Dooble tampoc no els està fent mal, sinó que «més aviat algú que hi jugava ara s’ha passat a la nostra», diu Pey.

La confiança, cap als imparells i la intel·ligència artificial

La loteria de Nadal fa aflorar cada any preferències i manies cap a uns números o unes terminacions determinades, i aquesta vegada triomfa especialment el 03695, des que la intel·ligència artificial, a través del ChatGPT, va preveure fa uns dies que seria el número afortunat amb la Grossa.

Aquest vaticini també s’ha deixat notar en administracions de la regió central, però no el tenen perquè està consignat en una d’Elx. Tanmateix, això ha fet créixer les vendes de números acabats en 95. Això va en consonància amb les preferències de bona part dels clients pels números imparells, sobretot acabats en 7, en 5, i també en 3 (especialment en 23, coincidint amb l’any actual).