Bages i Anoia són les comarques on més predomina una nacionalitat estrangera

La població estrangera resident a Catalunya és heterogènia quant a l’origen i està representada per més de 170 nacionalitats. A les comarques de casa nostra, el Bages i l’Anoia són les que tenen una nacionalitat clarament més predominant en relació amb la resta. En tots dos casos és la marroquina, que suposa el 40% del total de població arribada d’altres països. També ho és al Berguedà i al Solsonès, però en una proporció menor (del 30%). En el cas del Bages, la segona nacionalitat és la romanesa i ja se situa en el 9%.

A les altres tres comarques de l’àrea de Regió7 no hi ha cap nacionalitat que repeteixi com a predominant i la seva proporció respecte del total de població estrangera és molt inferior als casos esmentats. En concret, i com es pot veure a la gràfica, al Moianès és la provinent de Mali (15% del total); a la Cerdanya la de Colòmbia (21,4%); i a l’Alt Urgell la de Portugal (13,8%).

La població marroquina és la nacionalitat estrangera més nombrosa al conjunt de Catalunya (234.054 persones, que representen el 17,2% de la població estrangera). Respecte al total de població estrangera de cada comarca, la població marroquina té més pes a les comarques de l’Alt Penedès (41,5%), l’Anoia (40,6%) i el Bages (39,2%). En canvi, té menys pes a la Terra Alta (5,3%), el Barcelonès (5,8%) i el Moianès (5,9%). La població marroquina té una proporció d’homes més elevada que de dones (56,8% i 43,2%, respectivament) i destaca per una elevada proporció de població jove (20,2% de persones de 0 a 15 anys). També, igual que passa amb la majoria de nacionalitats estrangeres, té una proporció de població de 65 o més anys molt inferior a la del conjunt de la població resident (3,7% i 19,4%, respectivament).

La segona nacionalitat amb més presència a Catalunya és la romanesa (86.751 persones, que representen el 6,4% de la població estrangera). A les comarques de l’interior i del sud de Catalunya és on té un pes més important respecte del total de la població estrangera i les proporcions més elevades són a la Terra Alta (49,3%) i a les Garrigues (35,4%). La proporció de dones (51,1%) és superior a la d’homes (48,9%). Pel que fa a les edats, el grup de població jove (16,9%) té un pes lleugerament superior al de la mitjana (15,2%) i el grup de 65 o més anys només representa el 3,1%.

La tercera nacionalitat amb més presència al total de Catalunya és la italiana (80.808 persones, que representen el 5,9% del total d’estrangers). El pes més gran de la població italiana respecte del total de població estrangera es localitza fonamentalment al Barcelonès i al Garraf (9,2%, totes dues). La proporció d’homes (53,9%) és més elevada que la de dones (46,1%). La piràmide demogràfica de la població italiana resident a Catalunya mostra una proporció molt baixa de població jove (9,9%) i també del grup de majors de 65 anys (6,4%).

La població ucraïnesa resident a Catalunya

L’any 2023 resideixen a Catalunya 40.615 persones de nacionalitat ucraïnesa (16.116 homes i 24.499 dones). Per comarques, el nombre més gran es registra al Barcelonès (10.139), seguit de la Selva (3.534), el Vallès Occidental (2.589), el Baix Llobregat (2.485) i el Maresme (1.972). Per municipis Barcelona concentra el nombre més gran de residents ucraïnesos (7.866), seguit de Lloret de Mar (2.298), Guissona (1.154) i Badalona (1.028). La població d’Ucraïna representa el 3,0% del total d’estrangers residents a Catalunya, mentre que a la comarca de la Segarra 1 de cada 5 residents estrangers és ucraïnès (21,1%).

Subscriu-te per seguir llegint