La immigració estrangera ja porta quatre de cada deu nouvinguts a la regió central

El nombre de persones immigrants vingudes de l’estranger que arriben al conjunt de les comarques centrals se situa en el 42,3 % del total, i gairebé iguala els que provenen de la resta de comarques de Catalunya, que suposen el 48,9 %. Això relega a molta distància la xifra de nouvinguts de la resta de l’estat, que se situa per sota del 10 % i amb un saldo negatiu respecte els ciutadans de la regió central centrals que marxen cap a alguna altra comunitat autònoma. Ho indiquen les últimes dades facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya corresponents a l’any 2022.

Aquestes xifres situen els estrangers com el col·lectiu més nombrós d’immigrants al Bages, la Cerdanya i l’Alt Urgell, per sobre dels de la resta de Catalunya i de la resta de l’estat, mentre que es posicionen en segon lloc a l’Anoia, el Berguedà, el Solsonès i el Moianès. En aquestes quatre comarques, la procedència més nombrosa el 2022 va ser de ciutadans arribats de la resta de Catalunya. En termes relatius aquesta xifra va ser especialment significativa al Moianès, amb 665 persones, que suposen una taxa neta del 9,9%, la segona més alta de Catalunya després del Baix Penedès (amb el 13,8 %).

Més nouvinguts arreu

Tot plegat va donar una taxa de migració neta positiva a totes les comarques centrals (ciutadans que van arribar des de qualsevol procedència en aquest territori). La del Moianès va ser la més elevada (24,6 %), com també la de la Cerdanya (23,3 %) i l’Alt Urgell (20,8%). La resta també van ser positives però per sota del 19,5 % de la mitjana de Catalunya. Al Bages va ser del 17,8 %, a l’Anoia del 15,2%, al Berguedà del 15 %, i al Solsonès del 6,1 %, la segona més baixa de Catalunya després de les Garrigues.

Pocs de la resta de l’estat

Malgrat la migració neta, a la regió central, les persones vingudes d’algun lloc de la resta de l’estat van ser el col·lectiu més minoritari el 2022, i amb un saldo negatiu a totes les comarques excepte el Solsonès on, tanmateix, la diferència entre qui va venir i qui va marxar va ser de tan sols 14 persones.

L’Anoia és la comarca que té un saldo migratori negatiu més elevat amb la resta de l’estat (hi van marxar 170 persones més respecte les que van arribar-ne), però també va ser elevat al Bages (-90), o al Berguedà (-34).

De fet, en el conjunt d’aquest territori, la majoria de les persones que van marxar l’any 2022 ho van fer cap a la resta de Catalunya (en total, 8.761), però en van arribar 10.940, i això ho va compensar, amb un saldo positiu a totes les comarques centrals. L’arribada d’estrangers va ser de 9.543 (mentre que van marxar a viure fora de l’estat un total de 4.018 persones). Pel que fa als moviments migratoris amb la resta d’Espanya van arribar 2.080 persones, i en van marxar 2.380.

Pel que fa als moviments migratoris a altres poblacions dins d’una mateixa comarca, les xifres absolutes més elevades corresponen als territoris també més poblats. Així doncs, el Bages en va tenir 3.231 i l’Anoia 2.492 mentre que al Solsonès i al Moianès no van arribar a les 200 persones. 

En el conjunt de Catalunya, les migracions amb l’estranger també van donar un resultat positiu, amb un saldo net de 158.546 persones, que representa el valor més alt mai registrat.