La Cerdanya, el Solsonès i el Berguedà reben més població temporal que no en marxa

La Cerdanya, el Solsonès, l’Alt Urgell i el Berguedà són les comarques de la regió central en què el nombre de persones foranes que hi fan estada d’una forma temporal (població estacional), supera les que hi ha empadronades. Són les últimes dades facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), corresponents al 2022, i que situen el Bages, el Moianès, i sobretot l’Anoia, just a l’altre extrem.

Aquesta anàlisi mesura les càrregues de població que suporta cada territori mitjançant un càlcul de les persones que tenen algun tipus de vinculació amb el municipi o la comarca analitzada, ja sigui perquè hi resideixen, hi treballen, hi estudien, o hi passen un període equivalent a temps complet anual (ETCA). L'estudi inclou les entrades i sortides, amb una comparativa entre la població que atrau cada territori en moments o èpoques determinades sense que s’hi arribi a empadronar (per motius laborals, d’estudis, de residència i turístics), respecte de la que en marxa sense donar-se de baixa del padró, de manera que en resulta una estacionalitat positiva quan la població present supera l’empadronada, o negativa, quan la sortida de persones fa que hi hagi menys gent que la que consta al padró.

Segons aquestes dades, es constata que, en el cas de la regió central, les comarques de muntanya són les úniques que tenen una població estacional positiva, amb el turisme com un dels principals elements que ho expliquen coincidint amb la situació similar que es dona en poblacions de la costa (vegeu la taula amb les dades comarcals). En el conjunt de Catalunya, la Cerdanya ocupa la cinquena posició en el rànquing, amb una població estacional de 5.268, que suposa un 27,1 % d’increment sobre l’empadronada (o resident).

Al Solsonès, aquest percentatge baixa fins al 8,8 %, però continua sent dels més elevats de Catalunya, mentre que a l’Alt Urgell se situa al 3,2 %, i al Berguedà al 2,2 %.

En canvi, l’Anoia se situa a la cua de la taula pel que fa a les comarques catalanes amb una estacionalitat negativa, amb més de 7.000 persones per sota de les 125.000 que hi ha empadronades (un -5,7 %). Just per sobre se situa el Baix Llobregat (-4,3 %), i a poca distància, el Moianès (-3,7 %) i el Bages (-2,9 %).

Més per vacances

Les dades a escala comarcal es corresponen amb una gran coincidència amb les municipals, després que l’estudi ha analitzat l’estacionalitat de totes les poblacions catalanes de més de mil habitants (vegeu les dades de la taula següent). Així doncs, a la regió central els índexs més elevats de població estacional en relació amb la població empadronada es donen en municipis de la Cerdanya, amb un rànquing que encapçala Alp (i que se situa en desena posició a Catalunya). El balanç del 2022 va donar com a resultat una població no resident, però que hi va fer estada temporalment de 1.697 persones, mentre que tan sols hi va haver 207 empadronats que es van absentar del poble durant un temps, la qual cosa va donar lloc a una població estacional de 1.490 persones sobre un padró de 1.717, o sigui, a un increment de la població estacional sobre la resident del 86,8%.

Per sota d’Alp se situa Bellver de Cerdanya (que ocupa la 35a posició del rànquing català), i molt a prop, Llívia i Puigcerdà (vegeu la taula per municipis). En tots aquests casos s’observa com la població estacional creix coincidint amb els períodes turístics. L’exemple més clar és el d’Alp, que durant el 2022 va registrar els nivells més alts de població estacional en el tercer trimestre, just en els mesos d’estiu. Va ser de 2.572 persones, un 50 % més que la població que hi ha empadronada. Es van produir situacions similars en altres poblacions turístiques de muntanya com Sant Llorenç de Morunys, Bagà o Puigcerdà, si bé en aquest cas la xifra més elevada es va donar a l’hivern, coincidint amb la temporada d’esquí.

També es donen índexs elevats de població estacional en municipis com Sant Esteve Sesrovires o Martorell, que en aquest cas no estarien vinculats al turisme, sinó a qüestions laborals. En canvi, municipis de comarques que no destaquen especialment per cap d’aquestes circumstàncies, tenen una població estacional baixa o fins i tot negativa. Dins el rànquing de municipis de més de mil habitants a la regió central, en el cas de l’Anoia, només la Pobla de Claramunt té un índex de població estacional positiu, al Moianès només hi ha Santa Maria d’Oló; i al Bages, tots els municipis tenen un signe negatiu tret de Sallent, Sant Fruitós i Avinyó. Quant a les capitals de comarca, només Solsona i Berga tenen una població estacional positiva, mentre que Manresa frega el límit (amb un -0,2 %).