La B-40 ja connecta el Baix Llobregat Nord i el Vallès Occidental

El ministre Óscar Puente anuncia que "en breu" es licitarà la connexió de la B-40 amb l'A2 i que es treballa per fer la connexió fins a Sabadell amb característiques d'autovia

La inaguració de la connexió completa de l'autovia B40 entre Olesa i Viladecavalls

La inaguració de la connexió completa de l'autovia B40 entre Olesa i Viladecavalls / Oscar Bayona

Enric Badia

Enric Badia

La B-40 ja uneix des d'aquest divendres el nord del Baix Llobregat amb el Vallès Occidental. Abrera i Olesa són a ara a menys de deu minuts de Viladecavalls i Terrassa. L'autopista C-16 i l'A2 estan ara connectades, i aquests 8 quilòmetres de carretera obren noves possibilitats de mobilitat i de negoci. Per acabar aquesta obra que ha executat el Ministeri de Transports i Mobilitat, per poder-hi circular, ha calgut esperar 17 anys. Aquest divendres, el ministre Óscar Puente, s'ha mostrat més optimista en dues obres cabdals: la nova connexió amb l'A2 a Abrera (el que hi ha ara els tècnics consideren que és un nyap), que "els dies vinents anunciarem la seva licitació", i l'obra de continuació de la B-40 entre Terrassa i Sabadell, que aquesta setmana ha sofert un avenç important, perquè segons ha explicat el ministre hi ha hagut un acord amb la Generalitat per signar un conveni que ha de permetre fer l'obra. La carretera es mantindrà sota la titularitat de l'Estat, la Generalitat redactarà el projecte i el ministeri l'haurà d'aprovar. L'Estat vol que tingui característiques d'autovia i, per tant, com a mínim de 4 carrils (2 en cada sentit), mentre que el govern català apostava per fer una ronda urbana amb un carril per cada sentit de circulació.

S'obre la B-40: Regió7 prova l'autovia alternativa a la C-55

Oscar Bayona

El tram inaugurat avui és de 3+3. Sis carrils que tenen una amplada de 3,5 m cadascun, amb uns vorals de 2,5 m l'interior i 1,5 l'exterior, i una mitjana que té una amplada mínima de 3 m. Hi ha un total de 8 viaductes i el túnel de Voltrera, d'1,2 km, s'ha construït amb les darreres recomanacions de seguretat, el terra és de formigó, llum graduable, centre de control, hi ha ventiladors per fer l'extracció de fums en cas d'incendi, sortides d'emergència per circular a peu si calgués i també de vehicles de bombers o ambulàncies.

El ministre, Óscar Puente, va explicar que "aquesta setmana s'ha tancat el conveni amb la Generalitat per donar continuïtat a l'autovia amb la construcció de la ronda nord entre Terrassa i Sabadell. "Crearem un corredor vital que connectarà les dues capitals del Vallès Occident alleugerà el trànsit entre les dues ciutats. Després de l'acord ja s'ha iniciat la tramitació del conveni", que després s'haurà de signar. El ministeri hi destina 200 milions d'euros. La consellera de Territori de la Generalitat, Ester Capella, no ha acompanyat el ministre en aquesta inauguració. L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, s'ha mostrat satisfet amb l'acord inicial i ha defensat "un traçat d'autovia" per connectar les dues capitals vallesanes.

El moment d'inaugura el nou tram de 6,1 quilòmetres i gairebé 300 milions d'inversió

El moment d'inaugura el nou tram de 6,1 quilòmetres i gairebé 300 milions d'inversió / Oscar Bayona

Aquest divendres, s'han posat en marxa 6,1 quilòmetres (Olesa-Viladecavalls). Els dos primers, entre Abrera i Olesa, els que uneixen l'A2 amb la BV-1201 (Martorell-Olesa), es van posar en servei el 2010. I al mateix moment, també es va posar en marxa el tram Viladecavalls-Terrassa, un tram de cinc quilòmetres. Però sense el tram central no hi havia connexió possible. Hi va haver nombrosos problemes tècnics, una crisi econòmica que va tenir les obres aturades durant 5 anys i una manca de decisió política per dur a terme la inversió necessària després que calgués fer un replantejament de l'obra que va més que duplicar la inversió inicial. Dels primers 129 milions pressupostats per fer aquests 6,1 quilòmetres finals es va passar a un pressupost final de 296 milions, comptades les modificacions que es van haver de fer, les expropiacions i la direcció d'obra. La construcció pròpiament té un cost de 269 milions.

El ministeri espera que per aquest tram de carretera hi passin una mitjana de 43.000 vehicles, i que d'aquests, un 20% (cap a 9.000) siguin camions. La nova carretera escurça en 13 km i com a mínim 10 minuts un sinuós traçat anterior entre Viladecavalls i Olesa. El ministre Puente ha destacat, també, que a més a més del valor temps, calia tenir en compte que hi haurà un estalvi en valors de consum e CO2 (28.000 tones menys), en despesa de mobilitat per a empreses i particulars i en "seguretat vial".

El Govern de l'Estat té previst continuar invertint a Catalunya. Segons el titular de Transports y Mobilitat, Catalunya és la regió espanyola que ha tingut una major inversió durant el 2023, 707 milions d'euros, i considera que "així ha de ser", perquè és un motor econòmic d'Espanya. Tot i que preveu inversió en obra nova, també va avançar que "Catalunya té una xarxa de carreteres consolidada", i que el cal és vetllar pel manteniment. Ha advertit que quan el 2018, quan els socialistes van entrar al govern, "es van trobar els calaixos buits de projectes", amb un retret als populars. I picant l'ullet a ERC i Junts perquè donin suport als comptes estatals, Puenta ha comentat que "hem impulsat una inversió a Catalunya en uns nivells que no es veien feia anys i ho hem aconseguit perquè hem aprovat els Pressupostos Generals tres anys seguits".

La direcció de la UTE que ha dut a terme l'obra, formada per les empreses Acciona, Copisa i Comsa, ha destacat, entre d'altres, el problemes al túnel d'1,2 km perquè els estudis geològics no coincidien amb la realitat que es van trobar, no havien detectat correctament la presència d'aigües subterrànies. Al fer les obres, també es van trobar un abocador incontrolat i van acabar fent un abocador controlat, impermeabilitzat, amb les escombraries encapsulades i tancat (ara està tapat per un munt de terra sobreposada) i finalment, el novembre del 2018, després d'un dies de pluja intensa, es va produir una esllavissada del terreny. "100 metres de la carretera, que ha estava pràcticament acabada, ens van quedar com si hi hagués hagut un terratrèmol", han explicat fonts de l'empresa. S'havia produït "un paleolliscament", capes de terres que es van moure a nivell subterrani per la diferent composició de terres, per l'efecte de la pluja i per la càrrega de terres que s'havia fet per dur a terme l'obra. Ho van estudiar professors de la UPC i finalment es va optar per fer tres viaductes més dels que hi havia inicialment previstos al projecte per tal de garantir l'estabilitat.