El pla de seguiment dels ossos mostra que eviten la Cerdanya

El cos de Banders andorrans notifica la presència d’un plantígrad i Interior avisa els rurals de l’Alt Urgell i la Cerdanya perquè vigilin uEls Rurals veuen difícil que l’animal passi al costat català

Una petjada trobada a la Cerdanya que els Rurals no han confirmat que sigui d’os

Una petjada trobada a la Cerdanya que els Rurals no han confirmat que sigui d’os / ARXIU PARTICULAR

Miquel Spa

Miquel Spa

La Generalitat ha activat el pla de coordinació del cos d’Agents Rurals a la Cerdanya i l’Alt Urgell amb el de Banders d’Andorra, no amb què es denominen els agents al Principat, per fer el seguiment, si s’escau, d’un exemplar d’os que en els últims dies ha transitat entre l’Arieja i les valls andorranes del nord. Els agents rurals de les dues comarques han rebut la notificació de l’avistament per be que des del cos han apuntat que és poc probable que el plantígrad passi a les comarques de la conca alta del Segre. 

La cap regional dels Agents Rurals al Pirineu, Anna Servent, ha explicat que «el sistema de seguiment de l’os és conjunt entre França, Catalunya i Andorra, perquè els ossos no entenen de fronteres; tenim una comunicació fluida i quan hi ha alguna dada molt fronterera ens ho comuniquem. En aquest cas, aquest os va sortir i tornar a entrar a França, de la zona de l’Arieja i en principi no ens implicarà». 

A les regions administratives franceses dels Pirineus Orientals i l’Arieja es produeixen cada any al voltant de dos avistaments d’ossos, una xifra que també es registra a Andorra. Els moviments dels ossos es produeix principalment en aquesta època, a l’inici de la primavera, perquè els mascles estan en fase de reproducció. Els ossos tenen gran capacitat de desplaçament i, per exemple en un dels últims controls, un exemplar va moure’s en una nit de Sort a Tremp. A la Cerdanya no s’ha registrat encara cap confirmació oficial dels avisos que de tant en tant fan particulars del territori. En aquest sentit, Servent ha apuntat que «està clar que algun dia n’hi haurà algun perquè l’espècie està en creixement».

L’Alt Urgell, considerada pel cos d’Agents Rurals una zona d’expansió de l’ós, té un pla específic de seguiment, amb vigilàncies i col·locació de marcadors. En aquesta línia, la presència d’ossos a l’Alt Urgell és «molt probable», segons ha remarcat Servent. A la Cerdanya, en canvi, no hi ha pla específic perquè no té aquesta catalogació, però els Agents Rurals han rebut la informació per, si cal estar més al cas donada la proximitat, per exemple, de les valls de la Llosa i les parròquies d’Encamp i Canillo. El seguiment que ha fet del plantígrad el cos de banders d’Andorra constata un moviment per la zona d’Envalira, el Maià, Incles i la Coma de Ransol, per la qual cosa els tècnics han deduït que ha tornat a l’Arieja. 

Petjades de gos eixamplades

 Tots els avisos que han rebut els Agents Rurals de la Cerdanya sobre possibles indicis de la presència d’ossos han estat descartats. També un que es va produir a finals de l’any passat a la zona de Gírul, a la vall del riu Duran. Anna Servent ha explicat que els albiraments a la Cerdanya encara són més improbables durant l’hivern perquè en aquesta època l’animal hiverna i, en cas que no ho faci, te menys recursos i, de retruc, menys mobilitat. En aquesta línia, a més, les petjades a la neu són de difícil pronòstic perquè si be són molt clares si son recents, quan es transforma fa gran la mateixa petjada podent ampliar molt la d’un gos fent-la semblar d’os. 

El mapa de moviments evidencia un corredor pel nord de la serralada

El mapa del pla de seguiment de l'os de l'any 22

El mapa del pla de seguiment de l'os de l'any 22 / ARXIU PARTICULAR

El mapa de seguiment dels moviments dels ossos bruns pel Pirineu que elabora el departament d’Interior, responsable del cos dels Agents Rurals, evidencia que els plantígrads esquiven la Cerdanya. Així, en els seus recorreguts, els ossos passen dels Pallars, la Val d’Aran i l’Arieja, la gran àrea geogràfica on més s’ha estabilitzat la població, cap a la regió administrativa els Pirineus Orientals, amb el Capciri algun paratge proper a l’Alta Cerdaya, pel costat nord de la serralada. En el recompte de l’any passat, el mapa de moviments registra un pas per Andorra i un pels Pirineus Orientals. La població d’os bru al Pirineu català la formen una quarantena d’exemplars, amb una desena de cadells, segons el recompte de l’any 22. En tot el Pirineu, la població d’os bru és d’uns 70 exemplars, amb un creixement que constata les xifres anteriors: l’any 2018 eren 52, el 2019 en 59 i el 2020 68 exemplars.