Puigcerdà posa fre al desordre i la diversitat de les terrasses

Puigcerdà farà net amb les terrasses dels bars i restaurants. La pandèmia va propiciar una major permissivitat de l’Ajuntament als restauradors per ampliar els espais exteriors i dos anys després la situació s’ha desbocat. L’equip de govern municipal vol posar ordre a la via pública i ha iniciat la redacció d’una normativa sobre tot el que afecta les terrasses, des de la distància, a la capacitat i, també, l’estètica, per tal que la vila ofereixi una imatge endreçada i elegant adequada a la seva marca turística. 

Les principals places del centre de la vila presenten un aspecte de gran diversitat pel que fa a les terrasses. Establiments que han doblat la capacitat de comensals a l’exterior, altres que tenen molta més cadires a fora que a dins, diversitat de colors i estils i terrasses que de tant juntes els clients d’un establiment es confonen amb els del costat. Davant d’aquest escenari, el govern municipal de Junts per Puigcerdà i Futur per Puigcerdà han decidit posar fil a l’agulla i redactar una ordenança municipal que regularà la instal·lació de les terrasses. El regidor de Turisme i tinent d’alcalde, Francesc Armengol, ha argumentat que «venim d’un desordre en les terrasses provocat pel Covid i acceptat per l’anterior equip de govern que no retorna al seu lloc, i ara si volem un poble maco, receptiu de turisme, fins i tot elegant... Tan sols cal veure la plaça del campanar i la veus desordenada, per tant, nosaltres, més que regular la paraula que ens agrada utilitzar és ordenar o endreçar, posar-ho be». El regidor, que serà alcalde l’any que ve, hi ha afegit que «potser hi ha alguns establiments de restauració que han de tenir menys metres, potser n’hi ha que n’han de tenir més o n’hi ha que n’han de tenir d’un color o d’un altre; és evident que Puigcerdà ha de tenir servei de terrasses, però l’hem de tenir ordenat i adaptat al que toqui i sense ser una mica un campi qui pugui; tan sols volem un ordre, res més que això, ni una cadira més i ni una menys, les que toqui i al lloc que toqui».

«Hi ha qui es posa on no li toca»

La Sara Bach i la Noèlia Vicenç regenten el bar restaurant El Cloquer, a peu del campanar de la Plaça Santa Maria. El seu establiment, un dels històrics al rovell de l’ou de la vila, ofereix un menjador petit i una terrassa similar, amb quatre taules a l’hivern i algunes més a l’estiu fins a deu com a màxim perquè son en un final de vorera. Per la Sara la regulació dels exteriors anirà be per a tots:«no vull dir noms, però potser hi ha algú al mig de la plaça que no li correspon posar-s’hi; pel que fa a l’estil, a nosaltres la terrassa ens la posa el proveïdor de la cervesa, però crec que estarà be que hi hagi un sol criteri per a tothom, quedarà maco».

Es dona la circumstància que l’Ajuntament te redactada una ordenança municipal de terrasses, feta fa dos mandats, sobre la qual el nou consistori treballarà per crear-ne i aprovar-ne un nou text adaptat a l’actualitat. En aquest sentit, el nou text inclourà aspectes com la calefacció els mesos d’hivern amb un sistema homogeneïtzat i homologat d’estufes exteriors o l’estètica del mobiliari. La nova ordenança establirà elements bàsics que hauran de complir els establiments com ara el tipus de taula i cadira per evitar, per exemple, que un les tingui de fusta i tela i el del costat de plàstic. En la redacció de la nova ordenança hi treballaran els serveis tècnics municipals de les regidories implicades amb el turisme i la via pública. En aquest punt Armengol ha remarcat que el text «ho tindrem en compte tot», des de l’estètica, al número, la ubicació, les mesures de seguretat i les condicions mínimes de mobilitat pels clients, treballadors i vianants de l’entorn. Els principals espais de terrasses són les places Santa Maria i els Herois, el Passeig i la plaça Cabrinetty. 

Places com a magatzems 

De la mateixa manera que quan estan plenes de clients, els principals espais del centre es converteixen en un gran menjador a l’aire lliure, quan els establiments tanquen en molts casos deixen taules i cadires plegades pels racons de les places, la qual cosa converteix l’espai públic en magatzem.