El meteoròleg berguedà del Servei Meteorològic de Catalunya Aleix Serra ha apuntat que si bé «aquest any el dèficit de neu que hi ha en alçada és molt extrem», en altres episodis similars, com en els anys 2006, 2007 i 2012, al final de l’hivern va caure una nevada considerable sobre la Cerdanya i el Pirineu que va trencar la tendència. Amb tot, la consolidació d’aquesta tendència en l’última dècada i la sequera extrema dels tres últims anys no es poden atribuir de manera rotunda a un factor concret: «les nevades puntuals tenen una distribució molt irregular. Fa pocs anys vam tenir hiverns amb força nevades, com el 18 i el 20, però sí que hi ha una tendència que els mesos hivernals tinguem anticiclons més llargs». Pel que fa a la sensació a la Cerdanya que cada vegada arriben menys temporals de llevant, que són les que més acostumen a deixar gruixos a les pistes d’Alp, el tècnic del Servei Meteorològic ha apuntat que «el que és segur és que en els últims tres anys pràcticament no hi ha hagut cap episodi de temporal del Mediterrani; la Cerdanya està una mica al límit del que diem Pirineu Oriental, i aquest trienni de sequera va molt associat a l’absència de temporals del Mediterrani». Sobre un possible efecte directe del canvi climàtic, Serra puntualitza que «sí que hi ha aquests anticiclons més llargs, però costa imaginar que hagi de ser sempre així perquè en altres llocs amb la nostra latitud no estan com nosaltres; hi ha llocs on sí que ha anat plovent».