Llívia crea marca de l’enclavament

L’Ajuntament inicia les obres d’un museu sobre l’excepcionalitat de ser frontera els 360 graus

Gerard Cunill, a l’esquerra, amb la fita recuperada | AJ LLÍVIA

Gerard Cunill, a l’esquerra, amb la fita recuperada | AJ LLÍVIA / Miquel spa. llívia

Miquel Spa

Miquel Spa

Llívia ha iniciat les obres per construir un nou museu que tindrà com a objectiu explotar el seu vessant fronterer. El nou museu «Espai Fita Zero: frontera, enclavament i memòria» s’ha començat a fer a l’interior de la històrica torre Bernat de So, un edifici militar defensiu datat al segle XIV.

Tècnics manipulen fites que formaran part del museu | AJ LLÍVIA

Tècnics manipulen fites que formaran part del museu | AJ LLÍVIA / Miquel spa. llívia

L’Ajuntament ha xifrat la inversió total en el projecte, que s’executarà en les tres anualitats entre el 2022 i aquest any, en uns 230.000 euros. La previsió de l’equip de govern és que les obres estiguin enllestides el mes d’octubre d’aquest any, amb la qual cosa la nova proposta museogràfica de Llívia i la Cerdanya pot ser una de les grans novetats de la pròxima campanya turística d’hivern.

Invisible per al veí, no per al visitant

El fet que el municipi sigui un enclavament és una anomalia política tant normalitzada entre els veïns no tan sols del municipi sinó que també de tota la Cerdanya que ja ningú no hi para atenció. En canvi pels turistes és una raresa excepcional que mereix per si sola la visita al poble posant especial atenció al pas momentani per territori de l’estat francès en el trajecte des de Puigcerdà. L’Ajuntament de Llívia vol ara aprofitar aquest factor extraordinari en la configuració de la línia que separa els dos estats amb la creació d’un segon museu. La primeres actuacions per convertir la torre en el nou espai museogràfic han consistit en el buidatge i neteja de les dues aules de la torre amb l’objectiu que ls industrials puguin començar les obres menors de construcció i electricitat, segons han detallat des del mateix consistori. Posteriorment, s’hi posarà el mobiliari. En paral·lel, el Museu i l’Ajuntament de Llívia han contractat la creació de l’audiovisual immersiu, que està a punt de finalitzar i que formarà part de l’exposició permanent i en els pròxims mesos es traurà a licitació l’última fase de creació de continguts per a l’espai.

En el marc d’aquest inici d’obres, els tècnics municipals han recuperat d’una finca fronterera amb Santa Llocaia una antiga fita que formarà part d’una manea destacada del nou museu. Es tracta d’una fita que era a la Serra de Concellabre i consta com a la fita número vuit. És una gran pedra de granit sorrós que es trobava en estat de deteriorament, bolcada a peu d’un camp, i que ara es restaurà i formarà part del museu, tal com han remarcat els seus responsables. En aquest sentit, la fita recuperada serà la peça exposada que donarà la benvinguda als visitants del nou atractiu cultural i turístic. L’Ajuntament, a través del patronat del Museu, poden fer ús d’aquesta fita gràcies a una cessió del ministeri d’Assumptes Exteriors d’Espanya, ens públic propietari dels elements de delimitació de la frontera. Ara tant la fita recuperada, com el material que s’ha retirat de la Torre Bernat de So per poder fer les obres interiors del nou espai museogràfic, es guarden en un dels magatzems municipals a l’espera que en els pròxims mesos el museu Espai Fita Zero vagi prenent forma. Les obres que han començat ara són possibles després que, al final de l'any passat, ja s’hi van executar actuacions de restauració i impermeabilització exterior de la mateixa torre Bernat de So.

Testimonis i paisatge

Des del Museu de Llívia, que dirigeix Gerard Cunill, han remarcat que «El museu «Espai Fita Zero: frontera, enclavament i memòria, tindrà un disseny innovador, seguint les noves tendències museístiques, amb un important ús de mitjans audiovisuals i interactius, on es mostraran objectes, documents i testimonis orals. L'exposició estarà subdividida en tres grans conceptes: testimonis de la frontera, les fites de la frontera i el paisatge; un espai participatiu i un espai de memòria de la frontera, lligat als espais de Memòria Democràtica de Catalunya». En el treball previ a la creació del contingut del nou museu, l’Ajuntament va portar a terme un projecte participatiu entre els veïns de Llívia i la comarca per tal de copsar la seva experiència al voltant del factor fronterer.

Geogràficament, Alta Cerdanya

Llívia forma part administratiament de la Baixa Cerdanya i geogràficament de l’Alta. Arran del Tractat dels Pirineus entre els estats espanyol i francès de 1659. En quedar-se França tots els pobles limítrofs de l’antiga frontera entre la Gàl·lia i Hispània, Llívia en va quedar exclosa per la seva condició de vila.