El Bisbat estudiarà si pot donar continuïtat a les monges de Puigcerdà

El Bisbat d’Urgell estudiarà, en coordinació amb la Conferència Episcopal Espanyola, si la Congregació de les Germanes de la Caritat del Sant Àngel Custodi de Puigcerdà pot tenir alguna continuïtat en el futur després que a l’inici d’aquesta setmana morís la darrera religiosa, la germana Josefina Bravo. El traspàs Bravo, que va néixer laica com a Raimunda Torres Llop, pot, probablement, significar la desaparició de la congregació, però també podria no ser així en tant que es tracta d’una institució religiosa episcopal, depenent del mateix bisbat, a diferència de la gran majoria de congregacions.

La congregació de les Germanes de la Caritat del Sant Àngel Custodi de Puigcerdà va ser creada pel mateix bisbat d’Urgell, la qual cosa l’ha vinculat des de la seva creació, l’any 1887, a la seva estructura. Aquesta circumstància no es dona en bona part de les institucions religioses que gestionen convents i monestirs del país, els quals tenen independència del respectiu bisbat. Des del bisbat d’Urgell han explicat que la mort de Bravo obre un debat sobre la continuïtat de la congregació, de manera que «no és determinant» sobre la seva possible dissolució. En aquest sentit, és habitual entre les congregacions rebre membres d’altres vocacions. El mateix bisbat analitza amb la família la possible celebració d’un acte d’homenatge.

L’ànima de l’edifici

Si be els últims mesos de vida, la monja els va passar a la residència, la seva presència silenciosa al vell edifici de la plaça de Santa Maria encara és present per als que la van tractar. L’adéu a Josefina Bravo, als 87 anys, deixa enrere una història iniciada a Puigcerdà l’any 1887, quan el cardenal Salvador Casañas i Pagès va fundar la congregació. En aquest 137 anys, la comunitat de monges ha estat discreta. L’any 1975 estava formada per 12 religioses i al tombant de segle, el grup havia quedat reduït a 7. En les primeres dècades de la congregació, les germanes van donar suport a l’activitat assistencial de l’hospital fins que a la dècada dels anys 80 del segle passat, el centre va passar ser gestionat per l’actual fundació. En els últims anys, ja com a última monja supervivent d’aquesta dinastia, Josefina Bravo tenia cura de la capella. Vivia en les estances superiors de l’hospital, l’actual Centre d’Atenció Primària, amb una existència senzilla. Molts treballadors del centre la veien com l’«ànima» de l’edifici.

«Li brillaven sempre els ulls»

Entre les persones que la tractaven quotidianament, la psicòloga clínica Sara Rodríguez explica que «el que més sorprenia de la Josefina era la brillantor del seus ulls, transmetia una gran simplicitat i alegria». La psicòloga explica que «ella no volia marxar de l’antic hospital, deia que allò era casa seva, i realment hi era de tota la vida; en l’última època caminava ajudada del caminador i en sentíem el soroll al pis de sobre, era com un esperit, tan feliç... Com a monja estava lliurada al servei a Déu i de les persones. No pensava gens en ella mateixa . Tothom la cridava: «germana!», i ningú li deia el seu nom. Era petita, prima i discreta però era tot esperit». Amb aquesta gran humanitat que els treballadors de l’hospital li atribueixen, la germana Josefina s’involucrava en algunes activitats del centre, per bé que en els últims anys la seva tasca primera era el manteniment de la petita capella de l’edifici. El traspàs de Josefina Bravo ha afectat els qui la van tractar. En aquest sentit, la Fundació Hospital de Puigcerdà ha expressat el condol a la família, institució religiosa i amistats.

El bisbat d’Urgell també ha originat les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell i els Fills de la Sagrada Família.