Puigcerdà arregla l’antic Safareig de les Monges deteriorat i amb pèrdues

L‘Ajuntament de Puigcerdà ha portat a terme un projecte de renovació de l’antic Safareig de les Monges, un element del patrimoni arquitectònic local a tocar del centre històric que forma part del catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Les obres han permès renovar el circuit d’aigua per tal de tornar-lo a omplir sense pèrdues i, així, posar-lo en valor com a element del patrimoni cultural popular de la vila. L’actuació, que ha anat a càrrec de la regidoria d’Obres i Serveis, l’ha executat la brigada. Segons han explicat els tècnics municipals l’obra «s’ha centrat en les parets del safareig de granit, les quals, a causa de la falta de manteniment, la humitat i el pas del temps, estaven malmeses i presentaven algunes esquerdes per on es perdia aigua». Igualment, els operaris han actuat en el mecanisme hidràulic que alimenta tant el safareig com la font perquè les claus de pas presentaven desperfectes i una capa d’òxid que no permetia controlar l’aigua. 

El Safareig de les Monges es coneix així perquè, situat al carrer actualment conegut com a Raval de les Monges, era un dels punts de reunió de la vila on es feien visibles les membres de la comunitat religiosa de les Clarisses. Es tracta d’un safareig fet de granit a dins d’un recinte rectangular tancat per una volta de canó la qual presenta un aparell rústec de pedra devastada. 

Des de la regidoria han anunciat que en els pròxims dies continuaran reparant altres elements: «aquesta reparació s’emmarca en un seguit d’actuacions de reparació i manteniment que es portaran a terme els pròxims mesos a diferents zones de Puigcerdà, Age i Vilallobent».

Vestigi del convent que hi va ser entre els segles XIV i XVIII

El Safareig de les Monges, a sota la plaça de l’Ajuntament en una terrassa encarada a ponent, és un vestigi de l’antic convent de les monges Clarisses que hi va haver en aquesta part de Puigcerdà des de 1351. El convent hi va ser obert amb autorització de Pere el Cerimoniós arran de l’existència també a la vila d’un convent masculí de Sant Francesc. Les Clarisses van conviure amb els vilatans fins al segle XVIII en un edifici situat, als seus inicis, fora del nucli de la vila. Al llarg dels segles va viure diverses èpoques d’abandonament i recuperació.