Un estudi europeu desmitifica que els infants pateixin més apendicitis

L’Hospital de Cerdanya ha pres part en l’elaboració d’un informe d’abast europeu sobre la simptomatologia i el tractament de l’apendicitis.

Durant cinc anys un equip de l’Hospital Transfronterer ha recollit dades i les ha transmès als coordinadors dels estudis, de la sanitat pública d’Irlanda, per, entre d’altres resultats, trencar el mite que hi ha més possibilitats de patir una apendicitis d’infant, entre els deu i els dotze anys, i que, doncs, aquestes possibilitats són exactament les mateixes en la resta de l’edat adulta.

«En xarxa amb la resta d’Europa»

El servei de cirurgia de l’Hospital de Cerdanya liderat pel doctor Toni Veres, juntament amb els doctors Juanjo Espinosa i Emili Riera, han contribuït a la redacció d’aquest estudi, que porta per nom RIFT-2, i qu s’ha estat presentat recentment a la revista especialitzada Impact Surgery, segons han explicat des del centre mèdic cerdà. L’estudi, en el qual hi han col·laborat investigadors de diversos països com ara Irlanda, Gran Bretanya, Itàlia, Portugal i Espanya, proposa recomanacions innovadores per a la gestió de pacients amb dolor a la fossa ilíaca dreta. Toni Veres ha explicat que «periòdicament, diverses setmanes a l’any, hem anat recollint enviant les dades de tractament, quantes complicacions podíem tenir, quina era la franja d’edat més afectada o en quines edats operem més».

Pel que fa als resultats, Veres ha explicat que «la franja d’edat que operem nosaltres ha resultat bastant similar a la resta de països, la qual cosa ha vingut a demostrar que la major incidència no és entre els infants d’entre deu i dotze anys; s’ha vist que això era un mite i que pot passar tota la vida i que, en canvi, és molt estrany entre infants de dos i quatre anys. Això ens ho hem trobat a tots els països». El cirurgià de l’Hospital de Cerdanya ha remarcat que la participació en l’estudi també ha estat molt positiva, «és el que més m’interessava», pel fet que ha permès el centre mèdic de Puigcerdà treballar en xarxa amb altres institucions mèdiques de la resta d’Europa.