Pont del Diable: torna la llegenda

Un pont és una «construcció sobre la qual una via de comunicació salva una depressió o un obstacle, o creua una altra via de comunicació a un nivell inferior», segons la definició de l’Institut d’Estudis Catalans. A la Cerdanya hi ha, però, un pont sense camí al damunt, ni res a sota que s’hagi de salvar. És el Pont del Diable. Però la construcció és sospitosament a prop de dos elements clau per a la Cerdanya: la carretera N-260, que segueix el traçat històric de l’antiga Strata Ceretana, que ja van utilitzar els romans, i el cabal del riu Segre. Així és com el Pont del Diable descansa sobre una terrassa a la llera del riu com un monument mal posat o oblidat, fins ara. L’Ajuntament d’Isòvol l’ha recuperat per al turisme cultural, que farceix de contingut la visita als pobles de la vall.

El Pont del Diable deu el seu nom a una llegenda popular que n’explica el seu origen i situació fora del comú. Es tracta d’un arc de pedra que formava part d’un antic pont datat del segle XII, d’estil romànic, situat en un dels enclavaments més estratègics de la Cerdanya, al congost del riu Segre que separa la plana cerdana amb la Batllia, entre els actuals termes d’Isòvol i Bellver. Així, el pont torna a existir. Un dels monuments llegendaris menys coneguts de la Cerdanya més turística ha encetat una nova etapa gràcies a un projecte de l’Ajuntament que l’ha fet ressorgir de la vegetació que el feia invisible en un racó del terme municipal i n’ha obert un sender d’accés. El camí s’agafa al peu de la palanca de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre sobre el riu. El sender porta en uns centenars de metres des d’aquest punt, en paral·lel a la carretera N-260 en sentit oest, seguint el curs del riu, fins al prat del pont.

Pel que fa a les obres de restauració de l’estructura, han consistit en la recuperació de pedres caigudes i la consolidació de les bases i la volta. En aquesta actuació, que ha comptat amb el suport de la Diputació de Girona, els tècnics han constatat que la base de l’arc és d’origen romà, de manera que efectivament formava part del recorregut de l’Strata Ceretana, per l’actualment conegut com a Estret d’Isòvol. En aquest estudi tècnic també ha quedat confirmat que el pont tenia originalment tres arcs, de manera que era bastant més llarg i, per tant, era una de les obres clau en la xarxa de comunicació per la vall.

Connectat al Camí de Sant Jaume

El projecte de recuperació del monument ha inclòs també el desbrossament de l’entorn i l’acondicionament per convertir-lo en un prat, a la ribera dreta del Segre, per a l’esbarjo i el passeig, ja que també queda connectat amb el Camí de Sant Jaume. En aquest sentit, el sender de l’apòstol uneix el Pont del Diable amb els pobles d’Isòvol, All, Olopte pel costat est i la resta de la Cerdanya fins a Llívia per una part, i fins a Bellver i Santa Maria de Talló, per la ribera esquerra.