França contempla obrir la Vinyola amb més cooperació policial

L’estat francès s’ha mostrat disposat a reobrir el pas fronterer de la Vinyola, entre Puigcerdà i la Tor de Querol, amb el condicionant de continuar incrementant la cooperació policial amb més patrulles mixtes i intercanvi d’informació entre els cossos de seguretat dels dos costats de la línia. El pas de la Vinyola, conegut també com lla ruta dels contrabandistes, és barrada des de l’any 2021 per motius de control migratori, per be que ja el 2020 es va tancar també per la pandèmia del Coronavirus.

Després d’aquests quatre anys i dels primers resultats de la cimera entre França i Espanya celebrada a Barcelona l‘any passat, en la qual es va tractar específicament els talls fronterers, l’estat francès te sobre la taula la reobertura de la Vinyola. Fonts diplomàtiques de l’estat francès han explicat que «aquesta cooperació ha millorat sobre el terreny, gràcies sobretot a la intensificació de les patrulles conjuntes a banda i banda de la frontera...França va prendre la iniciativa de reobrir cinc llocs fronterers la passada tardor, en la part occidental dels Pirineus. En el costat mediterrani encara en queden quatre per obrir. Aquestes obertures estan sent contemplades, en funció de l’augment de les patrulles conjuntes també en aquest costat». Els quatre passos fronterers secundaris que encara queden oficialment tancats són els de Coll de Banyuls, entre l’Alt Empordà i el Rosselló; el Coll de Manrella, entre l’Alt Empordà i el Vallespir; el Camí de la Vinyola a Enveigt i el Camí d’Age, entre aquest poble del terme de Puigcerdà i Palau de Cerdanya, per be que aquest camí en veritat és obert des de fa mesos.

Veu unànime al territori

El gener de l’any passat les autoritats polítiques de l’Alta i la Baixa Cerdanya van fer una passa mes en la seva demanda de reobertura de la mobilitat local pels passos fronterers amb una carta conjunta al representant de l’estat francès. El president del Consell Comarcal, Isidre Chia, i el de la Comunitat de Comunes Pirineus Cerdanya, Georges Armengol, ho van demanar per carta al prefecte dels Pirineus Orientals, Rodrigue Furcy.