Un espai econòmic que el formen el 78% de treballadors del sector serveis

Contràriament al que podria semblar d’un territori eminentment rural i de muntanya, el parc empresarial al voltant de la serralada del Cadí està dominat en la seva immensa majoria per companyies del sector serveis, el qual engloba principalment les vinculades al turisme directa o indirectament. Aquest escenari planteja als gestors del parc una plataforma empresarial de gran potencial per al seu enfortiment com a entorn de gestió natural però també econòmica i turística.

L’àmbit territorial del Parc del Cadí té un teixit empresarial definit amb una activitat econòmica centrada principalment en el sector serveis, amb el 78% de població ocupada, seguit de la construcció, amb l’11%, la indústria, amb el 8%, i l’agricultura, amb el 3%, segons les estadístiques del pla d’implantació de la Carta Europea. En aquest sentit, contràriament al que pugui semblar pel seu caràcter rural, el sector primari hi té una forquilla molt reduïda en comparació amb la del sector serveis. No obstant això, l’activitat del sector primari és al centre de l’equilibri de tot el sistema econòmic pel que fa a l’oferta turística i agroalimentària. En aquest sentit, l’àmbit de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS ) Cadí Moixeró compta amb 353 explotacions ramaderes «repartides de manera força homogènia pel territori». Els municipis de Bellver de Cerdanya i la Seu d’Urgell són els que tenen una xifra més gran d’explotacions ramaderes, bàsicament amb bestiar boví i èquid destinat a la a producció i reproducció. Les explotacions d’espècies porcines i de gallines i pollastres són també minoritàries a tota l’àrea, amb l’1,1% i 1,7% respectivament. Els informes de conjuntura econòmica de l’àmbit CETS Cadí Moixeró també apunten a una baixa presència encara dels productes agroalimentaris amb un segell ecològic. Així, El sistema productiu predominant al voltant del parc és l’extensiu, amb el 48,5% del total, seguit del semiintensiu, amb el 30,3%. Pel que fa a la producció sota criteris de sostenibilitat, tan sols el 17% de la producció i reproducció és ecològica.

Tres comarques, tres sistemes

En aquest apartat, les tres comarques, Alt Urgell, Cerdanya i Berguedà, ofereixen escenaris econòmics molt diferents. Tant és així que, per exemple, la meitat dels habitatges d’ús turístic de l’àmbit del parc son a dos municipis de Cerdanya: Bellver i Alp. Igualment, l’11% de l’ocupació en el sector de la construcció ve condicionada per la Cerdanya.

Pel que fa a la titularitat de la terra que forma l’àrea del projecte, el 61,7% és de titularitat pública i el 38,3% de titularitat privada. De la que és pública, el 52% és municipal i la resta de la Generalitat.

Una població de 24.000 veïns

Pel que fa a la població, l’àmbit CETS Cadí-Moixeró, amb els seus 22 municipis, suma una població total de 23.890 habitants. Els municipis amb més veïns són la Seu d’Urgell amb uns 12.000 habitants; Bagà amb uns 2.000 habitants i Bellver de Cerdanya, també amb uns 2.000. La resta de municipis tenen un padró mitjà de 270 habitants. En aquest apartat, la densitat de població als municipis que formen part del parc natural és de 12 habitants per quilòmetre quadrat, una xifra que puja a 48 habitants en l’àmbit CETS en el seu conjunt. Els municipis més grans són la Vansa i Fórnols, amb 10.608 hectàrees i una densitat de població d’1,5 habitants per quilòmetre quadrat, Bellver de Cerdanya, amb 9.815 hectàrees i 21,8 habitants per quilòmetre quadrat i Josa i Tuixén, amb 6.816 hectàrees i 1,5 habitants per quilòmetre quadrat.