El Parc del Cadí obre el pla de futur de nou turisme sostenible a l’empresariat

Després de 40 anys de gestió del patrimoni natural i difusió del seu entorn protegit, ha arribat el moment de les empreses del territori per involucrar-se en el parc natural del Cadí Moixeró i reimpulsar-lo també com un entorn de creixement econòmic.

El parc del Cadí ha iniciat la segona fase d’execució de la Carta Europea de Turisme Sostenible, la qual consisteix a establir una xarxa d’empreses de la Cerdanya, Alt Urgell i Berguedà implicades en la gestió de l’entorn protegit per fer-ne un motor econòmic del territori tal com si es tractés d’una subcomarca entorn del massís. La segona fase del pla que comporta el segell de la Carta Europea de Turisme Sostenible, que el parc va obtenir a final de l’any passat, s’ha activat amb la constitució del grup de treball que ha de preparar el pla d’accions per aquest any 2024. En aquest procés hi participen els disset municipis que tenen terme municipal al parc natural, els cinc que també són sota la seva influència, així com la resta d’administracions, tècnics i empreses privades que ja s’han involucrat en el projecte. Les propostes d’aquest grup de treball les haurà de validar després el Fòrum Permanent, un altre espai obert a la ciutadania que té la finalitat que els veïns puguin participar també en la consecució d’un turisme sostenible. En aquesta segona fase, el Parc del Cadí farà un procés de contacte amb el teixit empresarial de les tres comarques fixant els requisits mínims en l’àmbit de gestió mediambiental i implicació amb el territori i la seva societat, tal com marca l’organització europea de parcs naturals. Des del Parc del Cadí, la tècnica Carme Alcántara ha explicat que «el nostre objectiu és que durant el 2025 ja es puguin acreditar algunes empreses, el paper de les quals serà implicar-se en el parc i el turisme sostenible per les tres comarques. L’ideal seria que les empreses ja estiguessin treballant ara amb nosaltres. La voluntat és fer una campanya a través de xarxes socials i mitjans de comunicació per tal que s’hi sumin».

Treball continu durant anys

A diferència d’altres segells que identifiquen entorns naturals i turístics, el de la Carta Europea de Turisme Sostenible obliga els seus tenidors a complir un procés continuat pel que fa als valors de protecció natural. En aquest sentit, la tècnica del parc ha explicat que les empreses i el mateix parc «hauran de seguir un procés d’evolució donant resposta a les exigències mediambientals amb renovacions que el parc haurà de passar cada cinc anys i les empreses cada tres». Així, la segona fase passarà una primera revàlida d’aquí a quatre anys pel que fa a la gestió pública i el 2027 pel que fa a les empreses. Des del parc han apuntat que el que hi guanyaran les empreses que s’hi involucren serà «visibilitat com a una de les empeses que vetlla pel territori. Tenim la intenció d’obrir noves pàgines web i nous productes en els quals les empreses apareixeran». En el procés de recerca d’empreses locals s’hi poden acollir principalment companyies dedicades al turisme, la natura, els serveis complementaris així com d’altres com ara les agroalimentàries, amb una vinculació directa amb el paisatge.

Gestió com a subcomarca amb 22 municipis i una extensió de 988 quilòmetres quadrats

El parc natural del Cadí Moixeró planteja la seva gestió com si es tractés d’una subcomarca de muntanya transversal a les del Berguedà, Cerdanya i Alt Urgell. Es tracta d’una àrea de 41.038 hectàrees en la qual hi ha els disset municipis qui tenen terme en l’àrea de protecció i els cinc que també són sota la seva àrea d’influència directa: Bagà, Castellar de N’Hug, Gisclareny, Guardiola de Berguedà, Saldes, Vallcebre, Alp, Das, Urús, Alàs i Cerc, Cava, Josa i Tuixén, la Vansa i Fórnols, Bellver de Cerdanya, Montellà i Martinet, Riu de Cerdanya, Gósol pel que fa als que hi tenen terme municipal i la Seu d’Urgell, Prullans, Ger, La Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola pel que fa als que són sota la seva influència. Aquests municipis formen una extensió global de 988 quilòmetres quadrats.

Miquel spa. prullans