L'ermita de la Mare de Déu de la Guia celebra la seva diada el 8 de setembre, festa de les marededéus trobades. Es va construir seguint l'encàrrec anotat en el testament de Magdalena, esposa d'Antoni Bastardes (16-11-1503). En Atlante español o Descripción general geogràfica, cronològica e històrica de España reynos y províncies (volum 7, p. 1107) hi figura un gravat de Juan Fernando Palomino (mort el 1793) de la vista oriental de Manresa, on l'ermita queda situada al costat del Cardener i del Pont Vell.

Sant Ignasi de Loiola tingué el primer contacte amb Manresa en aquesta ermita (25-03-1522). Segons l'historiador jesuïta Fidel Fita Colomer (1835-1918), s'hi celebrava una romeria en coincidir amb la festivitat de l'Anunciació de Maria, amb gran gatzara per la solemnitat (La Santa Cueva de Manresa, Imprenta Roca, 1872). El pelegrí Ignasi hi va fer una llarga oració, i així va començar la seva devoció mariana a la ciutat. Per a la construcció del ferrocarril, s'hagué de «trasplantar la històrica capella» i fou inaugurada el 12 de març del 1922 en les festes de l'Any Ignasià, commemoratiu del IV centenari de la vinguda i estada de sant Ignasi a Manresa i el tercer de la seva canonització (1622).

Des de la basílica de la Seu, una processó conduí la imatge de la Mare de Déu portada per congregants de la Cova, amb la presidència pel bisbe de Vic Francisco Muñoz Izquierdo (1868-1930) i l'alcalde Josep Coll i Roca (1885-1956). El bisbe beneí la capella i «les bandes de música que acompanyaven la processó tocaren la Marxa de Sant Ignasi, que fou corejada per tothom», com diu la ressenya del diari El Pla de Bages del 13 de març del 1922.

Com a curiositat, el dia abans de l'esdeveniment, un anunci de la casa Jorba concretava la venda de «banderes ignasianes» de roba de diferents colors, amb escuts al·legòrics de sant Ignasi al preu de 60 cèntims; i l'anunci afegia «Banderes de paper, també varis colors i amb els mateixos escuts, es regalen a tothom que les demani» (El Pla de Bages, de l'11 de març del 1922).

La forta devoció dels manresans per aquesta Mare de Déu de la Guia la podem copsar en les diverses edicions de goigs que li dedicaren al llarg dels anys, i que algunes de les seves estrofes fan referència a la devoció que li tenia sant Ignasi. Els Goigs de la Verge Maria de la Guia venerada en su Capella estramuros de la ciutat de Manresa (editats per la impremta de la viuda de Martí Trullás, al principi del XIX) remarquen la relació ignasiana en les estrofes 8, 9 i 10: «Sant Ignasi patriarca / fa d'aixó bon testimoni / triomfant sempre del dimoni / en molts camps d'esta comarca / exaltant vostres llahors, / ell a Satanàs rendia; A vista de aqueix Altar / ell formà sos Exercicis / que amb Llucifer i amb los vicis / ensenyas a batallar; / i aquí ideà amb tals primors / de Jesús la companyia; i la última diu: Vos d'Ignasi sou estada / la directora i fins ara / conservau la vostra cara / sempre a sa Cova girada, / i si os mudan los autors / son burlats en sa porfia».

Els goigs estrenats el 1954, de Mn. Eudald Pla (música) i Mn. Genís Padrós (lletra), la segona estrofa també diu: «Sant Ignasi de Loiola / penitent de Montserrat / us saluda i s'aconsola / amb la llum que li heu donat. / De la Cova empren la via / on abrandarà el seu zel». Aquesta ermita, per mèrits propis, juntament amb la creu de terme, és un dels 22 llocs de la Ruta Ignasiana manresana.